Paisatges urbans intangibles – Cartografia

 

 

Durant l’Edat Mitjana la construcció d’un Monestir dins la ciutat generava al seu voltant una sèrie de dinàmiques urbanes que sovint han quedat fossilitzades al parcel·lari actual i que es poden rastrejar a través de tècniques d’anàlisi cartogràfica amb GIS. El nostre projecte ha estudiat l’impacte dels centres d’espiritualitat en el desenvolupament urbà d’algunes ciutats rellevants (Barcelona, Nàpols, Benevent), fent possible detectar l’existència de models d’implantació concrets (dins i fora del recinte emmurallat, a prop o lluny dels accessos i principals vies de comunicació). Tot això ens ha permès avançar en el coneixement del paper que van jugar els monestirs i els béns monàstics en la construcció de la ciutat medieval.

Aquesta investigació s’ha desenvolupat partint d’una fitxa de buidatge de la informació històrica dissenyada per nosaltres mateixos (figura 1), que permet no només emmagatzemar les dades, sinó també georeferenciar-les amb coordenades específiques. D’acord amb esmentada geolocalització, els GIS ens han permès representar el conjunt de la informació sobre bases cartogràfiques digitals (figura 2). Els mapes resultants d’aquest procés (figura 3 i 4) constitueixen veritables eines de coneixement sobre l’impacte de la implantació monàstica dins de l’espai.

Tenint com a base la metodologia que acabem de descriure, el projecte ens ha permès analitzar la progressiva implantació de monestirs femenins i masculins a la ciutat de Nàpols (figura 3) i valorar el seu impacte sobre el conjunt de l’espai emmurallat (Bertini, Colesanti, Soler, 2020).

D’altra banda, a partir del buidatge d’un Capbreu de principis del segle XV, hem analitzat el paper del monestir femení de Sant Pere de Puel·les en la construcció de l’anomenat “Quarter de Sant Pere” de Barcelona. Els mapes resultants d’aquest treball (figura 4) ens han permès conèixer les estratègies de gestió patrimonial desenvolupades per aquest monestir dins la ciutat (Lluch, Soler, en prensa).

Tots aquests exemples posen en relleu l’interès de la cartografia digital i els GIS en l’estudi de la implantació monàstica dins de l’espai urbà medieval.

 

Bibliografia

Bertini, Antonio; Colesanti, Gemma T.; Soler, Maria (2020): “La rete monastica nel tessuto urbano di Napoli (secc. XII-XVI)”, SVMMA. Revista de Cultures Medievals, 15, pp. 55-73.

Lluch, Rosa; Soler, Maria (en prensa): “Patrimonio monástico y construcción del paisaje urbano: los bienes de Sant Pere de les Puel·les en la Barcelona bajomedieval”, El uso social del espacio en las ciudades europees de la Baja Edad Media. XVIII Encuentros Internacionales del Medievo. Nájera, Universidad de Cantabria.

Soler, Maria (2022): “Mapeando el paisaje espiritual: documentación, arqueologia y territorio en el estudio de los monasterios ibéricos”, Architectures of the Soul. Diachronic and multidisciplinary readings, Lisboa, Instituto de Estudos Medievais, Centro de Estudos de História Religiosa, Instituto Universitário de Lisboa, pp. 87-92.