La descoberta d’una làpida sepulcral: Jerònima Gort, priora del monestir d’Alguaire (1586-1601) – ARACELI COLL

Jerònima Gort fou priora del convent santjoanista d’Alguaire des de 1586 fins a la seva mort, el 1601. Quinze anys dels que hores d’ara,  en sabem  poc d’aquesta priora que ocupà un lloc rellevant en la història d’aquest monestir, si considerem la importància del descobriment de la làpida de la dita priora en el terra de l’església monàstica. Esser enterrat o tenir una làpida a l’església, ambdós fets, no són fets ordinaris. Tan sols persones rellevants o considerades com a tal, gaudien d’aquesta distinció. I allò que distingeix Jerònima Gort, en aquest context, i amb les dades publicades per Joaquim Miret i Sans i Josep Lladonosa i Pujol – historiadors d’ordes religioso-militars i del mateix Alguaire – són els fets que precediren a la seva elecció i el context històric en què els protagonistes, les mateixes autoritats hospitaleres i les de l’església secular – s’hi trobaren immersos.

Afortunadament, les fonts – encara per editar-  ens forneixen d’informació poc coneguda fins ara, o almenys poc divulgada. Si el conflicte succeït sota el priorat qüestionat de Jerònima de Montgay, – i el curt priorat de la seva successora, Anna Desvalls-  era l’escàndol provocat per la presència, contrària a les normes de clausura,  d’homes, de familiars i suposats bandolers fugits de la justícia al claustre del monestir, la raó de fons se centrava de fet en un tema més general, el de la resistència, de part d’un bàndol, d’aplicar la clausura en el monestirs santjoanistes. Una resistència que venia de lluny, i que havia estat present en altres priorats europeus, com el de Beaulieu a Quercy -que fou fundat a la meitat del segle XIII com el d’Alguaire.

Cal afegir que tampoc aquesta resistència – que alguns historiadors defineixen amb precisió de resiliència – és exclusiva dels temps descrits de l`últim quart del segle XVI. Ja en els temps immediatament posteriors a la fundació del convent es documenta l’existència de monges – dites extra vaggantes – que passaven llargues temporades fora del Convent, al mateix temps que exercien les competències pròpies de la seva condició de religiosa santjoanista, delegant formalment – si era el cas – el vot en la celebració dels capítols dins la clausura del Convent.

Progressivament però, la llibertat de què gaudien les monges santjoanistes des de quasi l’inici de la fundació per Marquesa de la Guardia, la primera priora i comanadora alhora del monestir d’Alguaire, fou reduïda per les altes autoritats de l’orde hospitalera mitjançant la promulgació d’ordinacions que regien el govern del convent tan a nivell intern com extern. La promulgació d’ordinacions solia ser la conseqüència de la visitació d’algun frare delegat d’aquestes autoritats de l’Orde per indagar en algun conflicte o escàndol en una comunitat. Tal com succeí en els priorats anteriors a Jerònima Gort, bàsicament en el priorat de Jerònima de Montgay (1576-1583) i a causa de la presència, en el claustre, a hores intempestives, d’homes i d’altres persones no autoritzades, inclosa la presència de bandolers i  d’altres involucrats en un  robatori en el mateix priorat. La investigació és constituí en un procés de visitació de l’any 1581, a càrrec del gran prior de Catalunya, fra Agustí d’Anglesola, i amb l’assistència d’altres frares capellans i frares cavallers santjoanistes. Entre els protagonistes d’aquesta visitació,  l’esmentat gran prior Agustí d’Anglesola, d’una part,  era partidari de l’aplicació estricte de la clausura en els convents santjoanistes; mentre que, de l’altra part,  la priora Jerònima de Montgay, era la capdavantera del bàndol  resilient a l’aplicació estricte de la clausura en aquests convents.

Jerònima Gort, en fou també protagonista, formant part del bàndol a favor de l’aplicació estricte de les normes de la clausura en els convents santjoanistes i particularment en el convent d’Alguaire. Així s’expressava en l’interrogatori que dugué a terme, Agustí d’Anglesola, durant la visitació al convent:

“Domina Hieronyma Gort, monialis interrogatus ut supra, dixit que Aldonça Mediona ( religiosa del convent)  ha tingut moltes voltes a don Joseph Marles en la casa donant-li entrada i aço ha durat set o vuyt mesos y que Ana Castro tenia en sa casa bandolers y entre altres hun que’s deia Barberet … la senora priora en los priorat molta gent dolenta y entre los altres … un home que’s diu Massaguer lo qual es troba en un robo que’s feu en lo priorat del present monestir. Item interrogada dixit que la senora priora no ha corregit lo que era menester, que ho hagués fet no foren vingudes en los scandols que son vingudes. Item interrogata dixit que fins al dia de la Assensió proppassada may se ha servada la clausura en lo present monestir y eren vingudes a termens que alguna senora anava ma per ma ab homens per lo present monestir y de aso may la Sa. Priora no feia cars y aquestos abusos ab importunació meua se son remediats de la Assensió fins ara … (ACA. ORM, Gran Priorat. Volumenes y legajos 653).

Segueixen altres respostes de Jerònima Gort en el mateix tarannà, la qual cosa evidencia la seva pertinença en el bàndol del gran prior de Catalunya. Un fet que també explica, no obstant algunes fets i accions escandaloses, protagonitzades per ambdós bàndols, l’elecció de Jerònima com a priora del convent el 1586. La seva decidida pertinença en el bàndol de les altes autoritats i definitivament la seva elecció com a priora, la feren protagonista d’un moment de la història d’aquesta comunitat femenina i el seu destacat enterrament en l’església del monestir. La descoberta de la seva làpida en les campanyes arqueològiques d’Alguaire, permet ara situar-la millor en aquest context històric.