[vc_row gap=”5″ equal_height=”yes” css=”.vc_custom_1678186421426{background-color: #93aa48 !important;}”][vc_column][vc_empty_space height=”55px” css=”.vc_custom_1678180331901{background-color: #93aa48 !important;}”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] <\/p>\n
Paisatges urbans intangibles<\/span><\/span> – Cartografia<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] <\/p>\n Durant l\u2019Edat Mitjana la construcci\u00f3 d\u2019un Monestir dins la ciutat generava al seu voltant una s\u00e8rie de din\u00e0miques urbanes que sovint han quedat fossilitzades al parcel\u00b7lari actual i que es poden rastrejar a trav\u00e9s de t\u00e8cniques d\u2019an\u00e0lisi cartogr\u00e0fica amb GIS. El nostre projecte ha estudiat l\u2019impacte dels centres d\u2019espiritualitat en el desenvolupament urb\u00e0 d\u2019algunes ciutats rellevants (Barcelona, N\u00e0pols, Benevent), fent possible detectar l\u2019exist\u00e8ncia de models d\u2019implantaci\u00f3 concrets (dins i fora del recinte emmurallat, a prop o lluny dels accessos i principals vies de comunicaci\u00f3). Tot aix\u00f2 ens ha perm\u00e8s avan\u00e7ar en el coneixement del paper que van jugar els monestirs i els b\u00e9ns mon\u00e0stics en la construcci\u00f3 de la ciutat medieval.<\/strong><\/p>\n Aquesta investigaci\u00f3 s\u2019ha desenvolupat partint d\u2019una fitxa de buidatge de la informaci\u00f3 hist\u00f2rica dissenyada per nosaltres mateixos (figura 1), que permet no nom\u00e9s emmagatzemar les dades, sin\u00f3 tamb\u00e9 georeferenciar-les amb coordenades espec\u00edfiques. D\u2019acord amb esmentada geolocalitzaci\u00f3, els GIS ens han perm\u00e8s representar el conjunt de la informaci\u00f3 sobre bases cartogr\u00e0fiques digitals (figura 2). Els mapes resultants d\u2019aquest proc\u00e9s (figura 3 i 4) constitueixen veritables eines de coneixement sobre l\u2019impacte de la implantaci\u00f3 mon\u00e0stica dins de l\u2019espai.[\/vc_column_text][vc_column_text]Tenint com a base la metodologia que acabem de descriure, el projecte ens ha perm\u00e8s analitzar la progressiva implantaci\u00f3 de monestirs femenins i masculins a la ciutat de N\u00e0pols (figura 3) i valorar el seu impacte sobre el conjunt de l\u2019espai emmurallat (Bertini, Colesanti, Soler, 2020).<\/p>\n D\u2019altra banda, a partir del buidatge d\u2019un Capbreu<\/em> de principis del segle XV, hem analitzat el paper del monestir femen\u00ed de Sant Pere de Puel\u00b7les en la construcci\u00f3 de l\u2019anomenat \u201cQuarter de Sant Pere\u201d de Barcelona. Els mapes resultants d\u2019aquest treball (figura 4) ens han perm\u00e8s con\u00e8ixer les estrat\u00e8gies de gesti\u00f3 patrimonial desenvolupades per aquest monestir dins la ciutat (Lluch, Soler, en prensa).<\/p>\n Tots aquests exemples posen en relleu l\u2019inter\u00e8s de la cartografia digital i els GIS en l\u2019estudi de la implantaci\u00f3 mon\u00e0stica dins de l\u2019espai urb\u00e0 medieval.[\/vc_column_text][vc_column_text] <\/p>\n Bibliografia<\/strong><\/p>\n Bertini, Antonio; Colesanti, Gemma T.; Soler, Maria (2020): \u201cLa rete monastica nel tessuto urbano di Napoli (secc. XII-XVI)\u201d, SVMMA. Revista de Cultures Medievals<\/em>, 15, pp. 55-73.<\/p>\n Lluch, Rosa; Soler, Maria (en prensa): \u201cPatrimonio mon\u00e1stico y construcci\u00f3n del paisaje urbano: los bienes de Sant Pere de les Puel\u00b7les en la Barcelona bajomedieval\u201d, El uso social del espacio en las ciudades europees de la Baja Edad Media. XVIII Encuentros Internacionales del Medievo<\/em>. N\u00e1jera, Universidad de Cantabria.<\/p>\n Soler, Maria (2022): \u201cMapeando el paisaje espiritual: documentaci\u00f3n, arqueologia y territorio en el estudio de los monasterios ib\u00e9ricos\u201d, Architectures of the Soul. Diachronic and multidisciplinary readings<\/em>, Lisboa, Instituto de Estudos Medievais, Centro de Estudos de Hist\u00f3ria Religiosa, Instituto Universit\u00e1rio de Lisboa, pp. 87-92.<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n [\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [vc_row gap=”5″ equal_height=”yes” css=”.vc_custom_1678186421426{background-color: #93aa48 !important;}”][vc_column][vc_empty_space height=”55px” css=”.vc_custom_1678180331901{background-color: #93aa48 !important;}”][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_column_text] Paisatges urbans intangibles – Cartografia…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"template\/page\/fullwidth.php","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/proyectomonastic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8343"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/proyectomonastic\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/proyectomonastic\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/proyectomonastic\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/proyectomonastic\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8343"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/proyectomonastic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8343\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8348,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/proyectomonastic\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8343\/revisions\/8348"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/proyectomonastic\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8343"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}