{"id":413,"date":"2018-11-22T20:30:26","date_gmt":"2018-11-22T20:30:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/?p=413"},"modified":"2020-03-10T12:32:30","modified_gmt":"2020-03-10T12:32:30","slug":"beyond-mutual-aid-groups-promotion-of-peer-support","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/2018\/11\/22\/beyond-mutual-aid-groups-promotion-of-peer-support\/","title":{"rendered":"M\u00e9s enll\u00e0 dels grups d&#8217;ajuda m\u00fatua: promoci\u00f3 del suport entre iguals"},"content":{"rendered":"<p>El suport entre iguals professionalitzat, caracter\u00edstica distintiva del moviment de la Recuperaci\u00f3, es basa en compartir de manera intencionada i apropiada l&#8217;experi\u00e8ncia personal per transmetre esperan\u00e7a, desenvolupar relacions d&#8217;enfortiment i oferir ajuda i suport des de la perspectiva d&#8217;una persona que ha passat pel mateix. Per tal de professionalitzar aquesta figura i dotar-la de habilitats, compet\u00e8ncies i eines adequades, els i les t\u00e8cnics han de formar-se a trav\u00e9s d&#8217;activitats espec\u00edficament dissenyades per desenvolupar aquestes funcions. Encara que l&#8217;origen del moviment i de les activitats de suport entre iguals es va donar en l&#8217;\u00e0mbit autogestionari, l&#8217;impacte positiu d&#8217;aquestes activitats va facilitar que les formacions i la figura professional s&#8217;hagi oficialitzat en diversos pa\u00efsos. Aix\u00f2 ha passat en primer lloc a Am\u00e8rica del Nord i la resta d&#8217;\u00f2rbita anglosaxona, seguint per pa\u00efsos germanoparlants, escandinaus i el Benelux.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El suport entre iguals desenvolupa un paper important en la recuperaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 ofereix oportunitats d&#8217;ocupaci\u00f3 i promou la independ\u00e8ncia i l&#8217;esperan\u00e7a en les persones amb problemes de salut mental. El recent projecte &#8220;peer2peer&#8221;, ha suposat la primera introducci\u00f3 d&#8217;un model de formaci\u00f3 professional que integra una formaci\u00f3 completa en suport entre iguals a l&#8217;estat espanyol. En aquest projecte, a m\u00e9s d&#8217;Espanya, van participar socis d&#8217;\u00c0ustria, Bulg\u00e0ria, It\u00e0lia, Romania, Espanya, Pa\u00efsos Baixos i Regne Unit. Per posar a prova la seva viabilitat, cadascun dels socis va organitzar aquest curs a nivell local, i uns 125 estudiants el van completar en quatre pa\u00efsos diferents de la UE mostrant excel\u00b7lents resultats. A nivell catal\u00e0, el projecte europeu EMILIA, va suposar un primer pas en aquest sentit, potenciant la figura del pacient com a expert en la seva condici\u00f3 i possible facilitador de processos d&#8217;acompanyament. Actualment l&#8217;associaci\u00f3 EMILIA, aix\u00ed com la Federaci\u00f3 Veus on s&#8217;integra, promouen la introducci\u00f3 de la figura de T\u00e8cnic de Suport entre iguals a Catalunya.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>En l&#8217;\u00e0mbit de Catalunya, s&#8217;ha comen\u00e7at per capacitar facilitadors que siguin capa\u00e7os d&#8217;implementar en el futur formacions a T\u00e8cnics de Suport entre iguals que permeti professionalitzar la figura. En aquest programa es van incloure cinc blocs entre els quals destaquen, el pedag\u00f2gic (necessari en ser una formaci\u00f3 de formadors), el de conceptes i temes b\u00e0sics de l&#8217;acompanyament entre iguals, i sobretot, les sessions dedicades al fet que els participants del curs contribueixin a la selecci\u00f3 i creaci\u00f3 de continguts que suposaran el model &#8220;Veus&#8221; de formaci\u00f3 de t\u00e8cnics de suport entre iguals.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El suport entre iguals professionalitzat, caracter\u00edstica distintiva del moviment de la Recuperaci\u00f3, es basa en compartir de manera intencionada i [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":411,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-413","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-outreach"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/413","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=413"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/413\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":470,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/413\/revisions\/470"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/411"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=413"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=413"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/psychocontext\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=413"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}