María Virginia Matulič Domandzič. Unitat de Formació i Recerca (UFR) Escola de Treball Social. Universitat de Barcelona
Núria Fustier-Garcia. Departament de Pedagogia i Ciències Socials de la Universitat de Girona (UdG)
José Manuel Díaz González. Departament de Ciències de la Comunicació i Treball Social de la Universidad de la Laguna (ULL).
Eliana González Gómez. Associació científica sobre sensellarisme des de la perspectiva de gènere (Asipeg)
Les experiències vinculades a la violència intrafamiliar i la violència de gènere han estat reconegudes com a factors desencadenants en el sensellarisme femení (Fernández-Rasines i Gámez-Ramos, 2013; Marpsat, 2000). Herrero (2003) afirma que, entre els factors que agreugen la vulnerabilitat de les dones sense llar, hi ha la triple invisibilitat que envolta les seves circumstàncies i les manté a la foscor: persona sense llar, dona i víctima de violència de gènere.
La realitat que es troben les dones sense llar que han patit violència masclista és que els recursos no s’adeqüen a les seves particularitats, ni es fan acompanyaments adequats en relació amb la violència viscuda. La detecció dels casos de violència en la majoria de vegades ve derivada d’altres serveis existents dins de la xarxa de serveis socials, d’atenció sanitària o fins i tot de serveis de justícia i policials. És crucial el suport social realitzat en espais segurs i adequats (Glumbíková i Gojová, 2020). Estem davant de processos de llarga durada en què intervenen diversos serveis d’atenció que, la majoria de vegades, no es troben vinculats, reproduint múltiples barreres i processos de victimització a les dones ateses (Alonso et al., 2020; Herrera i Barranco, 2002).
Davant de l’escassa producció científica i dels limitats instruments teòrics i metodològics sobre aquesta temàtica, un grup d’investigadores de diverses universitats (la universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i la universitat de la Laguna) vinculades a l’estudi del sensellarisme des de la perspectiva de gènere, planteja una recerca centrada en incrementar el seu coneixement i fer propostes de millora que ajudin a la detecció i l’acompanyament d’aquestes complexes situacions. La recerca es planteja en quatre fases, estructurades en dos períodes temporals: el període 2023/2024 i el període 2025/2026. En el primer període es van dur a terme la fase inicial de conformació de l’equip, elaboració del marc teòric i del disseny de la recerca; així com la primera fase de treball de camp desenvolupada a Barcelona, Tenerife i Lleida. D’aquest primer període s’obté unes primeres aproximacions a la situació que fonamenten la segona fase del treball de camp en el segon període (2025 /2026) que inclou l’ampliació del treball de camp amb la col·laboració dels Ajuntament de Barcelona i Girona i de les entitats del tercer sector social de Tenerife i Barcelona (Arrels Fundació i ISOM).
Els resultats ens indiquen que la violència marca les trajectòries vitals de les dones abans, durant i després de l’exclusió residencial. Les barreres institucionals limiten l’exercici dels drets de les dones i perpetuen les situacions d’exclusió configurant un escenari de major vulnerabilitat per a les dones que es troben en situació de sensellarisme.
