Pròleg
Fa ben poc s’han complert tres-cents anys de la publicació, a Roma, del primer volum de La Crusca provenzale (1724), un extens diccionari d’autoritats concebut per demostrar i quantificar la suposada gran influència de l’antiga “llengua provençal” sobre l’italià literari.
L’autor, Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737) hi pretenia també articular i argumentar l’existència d’un cànon literari occitanocatalà, en el que suposa, de fet, la primera elaboració crítica d’una història literària nacional. La confecció d’aquesta obra, durant el llarg exili a Roma del seu autor, va comportar una recerca extensa de textos antics en diferents biblioteques i arxius i, molt especialment, un buidatge exhaustiu dels principals còdexs trobadorescos —pràctica que és a la gènesi de la disciplina que hem conegut després com a filologia romànica.
De La Crusca provenzale només se’n va publicar el primer volum, introductori, que va tenir un ressò notable entre els erudits posteriors, però el cos de l’obra roman encara inèdit en nombrosos quaderns manuscrits que es troben avui repartits entre el CRAI Biblioteca de la Universitat de Barcelona i l’arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres —i, en menor mesura, a la Biblioteca de Catalunya i a la biblioteca del Seminari Diocesà de Girona. Aquesta Crusca —que pren el nom del diccionari italià de referència— constava de tres parts:
- un volum introductori que contenia la justificació de l’obra, la referència dels textos utilitzats i tot un seguit de consideracions de caràcter lingüístic, històric i literari;
- el diccionari pròpiament dit —la nomenclatura del qual es basa en una selecció dels lemes de la Crusca italiana (ed. 1691);
- i una àmplia antologia de poesies i razós trobadoresques extretes dels principals manuscrits medievals de referència.
L’aniversari de la publicació del volum de 1724 ha propiciat l’articulació d’un projecte d’edició dels materials que constituïen aquell diccionari, per exhumar així una obra lexicogràfica i un estudi crític desconeguts que constitueixen el primer treball de crítica filològica de què tenim coneixement a Catalunya.
Francesc Feliu i Torrent, comissari