L’antropologia social i cultural és l’estudi científic de la societat i de les cultures humanes. Se centra tant en els punts en comú com en les característiques úniques que distingeixen les societats i els grups socials. Els antropòlegs adapten el registre lingüístic a la finalitat i el públic de cada tipus de text: els textos adreçats a un públic general han de ser accessibles i atractius, mentre que els textos destinats a acadèmics solen ser més complexos i especialitzats, amb una terminologia molt específica. […]

L’any 1977, amb motiu d’haver rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el geògraf Pau Vila va ser entrevistat per l’escriptora Montserrat Roig, la qual li va dir que «quan descrius la realitat catalana, la descrius com un poeta […], fas que el lector tingui ganes d’anar a veure el que descrius»; Pau Vila li va respondre: «Cal escriure de la manera més clara possible: em brolla una imatge i surt el contingut, sovint literari; l’escriptura ha de ser subtil, alada, àgil». […]

Segons l’escola metòdica, l’historiador no té dret a escriure malament. Sempre ha d’escriure bé, sense capficar-se, però, a fer literatura. La seva producció escrita ha de superar la simple descripció i ha de ser analítica, tenint en compte la seqüència cronològica, examinant les relacions entre causes i efectes, i assignant responsabilitats a esdeveniments, a protagonistes individuals o col·lectius, així com a fenòmens socials, polítics o culturals. […]

El turisme és una disciplina transversal que comprèn diversos àmbits, des de l’econòmic fins al social, passant pel geogràfic, entre d’altres. En els textos turístics, el rigor i objectivitat sempre hi han de ser presents. La llengua ofereix mecanismes per reflectir l’objectivitat, com l’ús d’un llenguatge neutre i l’absència de referències als interlocutors, i també cal fer servir un estil simple i directe que eviti la confusió, el llenguatge ambigu i les frases complicades. […]