La pandèmia dispara l’ús de Spotify i les xarxes socials entre artistes i usuaris
Les plataformes digitals s’han consolidat durant la pandèmia com el principal mitjà de difusió de música a escala global. Si bé el consum de música en streaming ja era tendència abans del confinament pel seu cost baix i una millor accessibilitat, l’augment de la virtualitat derivat de la pandèmia ha disparat l’ús de les plataformes digitals per consumir continguts musicals.
Segons la plataforma Deezer, si abans de la pandèmia el dia amb més consum de música digital era els divendres, durant el confinament cada dia de la setmana s’ha arribat a un pic màxim de consum. Ho atribueixen, sobretot, al fet que la música s’ha incorporat tant a les rutines laborals com a les esportives i les domèstiques.
Els estudis recollits per Deezer també exposen que les plataformes digitals han estat vies de promoció de música nova, a banda d’una forma de compensar les pèrdues provocades per l’anul·lació de concerts en directe. De fet, les plataformes digitals han estat un autèntic salvavides per al món de la música durant els mesos més crus de la pandèmia. Sense anar més lluny, durant el primer semestre del 2020, el 88% dels ingressos cap al món de la música van arribat d’aquests entorns.
Roberto Vetere, de la productora musical barcelonina Sublim Music, considera que Internet i les xarxes socials han estat també les principals fonts d’informació utilitzades per mantenir-se al dia musicalment: «Hem pogut veure projectes col·laboratius entre músics, que neixen de la mateixa necessitat de crear dels artistes». A més, des de la productora també subratllen el paper que ha tingut l’streaming com a remei davant l’anul·lació dels concerts en directe.
Una de les plataformes que ha sortit més ben parada de la pandèmia ha estat Spotify. Durant els mesos de març i abril del 2020, un 18% més d’usuaris van començar a fer ús d’aquesta aplicació per escoltar música. Entre els èxits que van despuntar hi ha la cançó Dance Monkey de la cantant Tones and I, que va ser la més escoltada durant aquells mesos, seguida per Blinding Lights, de The Weeknd; i The Box, de Roddy Ricch.
Tot plegat ha fet que Spotify hagi registrat més usuaris que fa dos anys. També s’ha detectat el pas d’alguns usuaris a subscriptors premium. Concretament, durant el primer trimestre del 2020, la plataforma va augmentar el nombre de subscriptors de pagament en un 31%. En xifres, ha passat de tenir 124 milions d’usuaris a principis del 2019, als 130 milions actuals. Alhora, la quantitat total de subscriptors ha crescut en la mateixa proporció i ha arribat als 286 milions.
Durant els primers mesos de pandèmia, internacionalment Spotify també va liderar els ingressos amb una quota de mercat del 30% i del 35% en nombre de subscriptors, mentre que l’aplicació Apple Music va concentrar el 25% dels ingressos i el 21% d’usuaris. En canvi, Amazon Music va quedar en tercera posició. Però, va ser la plataforma Tencent Music la que realment va tenir més subscriptors, ja que opera en un mercat més gran com és la Xina. Concretament, la plataforma xinesa va aconseguir 657 milions d’usuaris actius mensuals i va ampliar de forma considerable el nombre de subscriptors de pagament.
Els concerts a les xarxes, una estratègia en augment
Una altra manera de fer arribar la música al públic durant la pandèmia han estat els concerts que s’han ofert de forma gratuïta a través de les xarxes socials, sobretot per d’Instagram. Aquest recurs ha servit als artistes per promocionar i presentar nous temes musicals, alguns d’ells creats durant el confinament, així com per mantenir el públic connectat i informat de les seves últimes novetats.
És el cas de Lluís Cabot, cantautor mallorquí i integrant del grup Da Souza, que ha ofert alguna actuació a través d’Instagram sense ànim de lucre i només amb el desig de mantenir el contacte amb els seus seguidors: «Durant el mes de març vaig fer una petita actuació acústica online de forma molt informal», explica. De fet, a causa del confinament, la difusió de les composicions musicals a les plataformes virtuals i a les xarxes socials ha provocat que mundialment els artistes musicals hagin guanyat molts més seguidors a les xarxes.
A més, la ràdio, que tradicionalment sempre ha estat un gran altaveu musical, ha tingut més audiència arran de la pandèmia. Emma Rodero, directora del Media Psychology Lab del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, i María Blanco-Hernández, investigadora de la Universidad Internacional de la Rioja, han estudiat la influència i repercussió del mitjà de comunicació durant el confinament. En l’article El papel de la radio en situaciones de crisis. Iniciativas en la pandemia del coronavirus expliquen que el temps d’escolta de la ràdio no només ha augmentat durant la franja del matí –que tradicionalment ja era la més escoltada–, sinó que també hi ha hagut més oients en la resta de franges del dia.
Però, les noves formes de difusió també tenen inconvenients. Per una banda, s’ha de tenir en compte que, en determinats països, no existeixen lleis que protegeixin el contingut que els creadors publiquen a Internet. Per altra banda, la difusió de música a xarxes com Instagram encara és difícil de monetitzar. Per això, tot i ser més visibles que mai a les xarxes, molts artistes han hagut de sol·licitar ajudes a les administracions per poder sobreviure.
L’atractiu dels vinils
En xifres, el mercat de la música ha registrat una davallada d’ingressos d’un 45% respecte al 2019. La pandèmia encara ha fet caure més la venda de discs. Tot i així, el que ha augmentat és la compra de vinils. Yago Costoya, propietari d’una botiga de vinils a Santiago de Compostel·la, explica que amb prou feines ha notat l’efecte de la pandèmia, només durant els primers mesos de confinament, quan va haver de tancar l’establiment a causa de les restriccions.
Costoya reconeix que la tirada que actualment tenen els vinils entre el públic li ha permès respirar més tranquil i vincula l’augment del consum dels vinils a la fascinació del món vintage que hi ha darrerament. De fet, conscient d’això, Costoya aprofita l’atractiu dels vinils per oferir altres elements de col·leccionisme a la seva botiga.
També ha notat un augment de consum de vinils Alfredo Álvarez Frecho, propietari d’una botiga de discos de Madrid, que ha vist com els compradors d’aquest producte han deixat de ser només col·leccionistes i que ara la gent jove també s’hi ha començat a interessar. Álvarez Frecho creu que una de les raons de l’èxit del vinil és la qualitat i l’autenticitat del so. A més, considera que amb la pandèmia la gent inverteix més en productes d’oci que pot consumir a casa. En xifres, diu que un de cada cinc discos que ven són vinils. Per això, espera que malgrat l’augment de les plataformes digitals, els vinils i els discos continuïn tenint el seu espai.