Contorns General

El vostre paper és fer riure

Dones còmiques exposen les diferents formes en què es manifesta la violència masclista al món de l’entreteniment

Charlie Pee, Pamela Palenciano, Maria Rovira, Michelle Wolf…. L’humor reflexa allò què passa a la societat i el món de la comèdia està ple de dones que fan crítica social a través de les seves vivències. La comèdia no té fronteres i si es fa bé també es pot utilitzar com una eina de transformació. Els guions de les dones també són universals i, igual que a l’esport, sense elles a l’entreteniment ens perdem la meitat de l’espectacle.

L’stand-up català

L’stand-up català està en auge, a la capital es pot trobar una sessió de “micro obert” gairebé qualsevol dia de la setmana, fet que demostra la potència que té l’humor en el panorama cultural de la ciutat. En aquest context, les dones també han guanyat presència al sector de la comèdia gràcies al sorgiment d’humoristes referents que exerceixen més enllà dels teatres. Molts bars s’han convertit en l’escenari d’aquestes monologuistes emergents que intenten allunyar-se de l’humor del “Club de la Comedia” defugint els temes més tòpics o tractant-los des d’un punt de vista diferent. L’Alba Claro és professora i monologuista i, igual que moltes altres comediants, assenyala el món anglosaxó com un dels principals referents d’aquesta nova tendència de la comèdia catalana.

Tot i que la majoria d’humoristes celebren el bon moment que està vivint la comèdia, Claro denuncia la precarietat del sector: “Haver de pagar una entrada perquè el còmic no cobri res és abusiu i més ara que hi ha tants open mics.” Malgrat la diversitat d’espectacles, les ofertes de feina escassegen: “Ens van dir que ens contractarien si els tocava la loteria.” Explica la Gemma Ortís, monologuista i guionista del programa “Problemes del Primer Món” a La Llama.

Alba Claro / Autor: Ricken Macsuper

“Encara hi ha gent que ens considera poc vàlides per fer aquesta feina” – Claro

Els escenaris i els mitjans de comunicació són espais que han estat majoritàriament ocupats per homes. Aquesta desigualtat queda reflexada també als programes d’entreteniment en el repartiment que es fa de les funcions. “S’ha reservat el lloc de la persona divertida, brillant i creativa a l’home mentre que a les dones se’ls ha deixat aquesta funció quasi de decoració estètica” explica la Noelia Karanezi, guionista del programa d’humor La Competència de RAC1, referint-se a programes de televisió com El Intermedio. Amb casos com el de la Chocita del Loro es demostra que l’absència de dones en els formats d’entreteniment més convencionals es deu al fet que les altes direccions consideren que les dones no funcionen tan bé als escenaris com ho fan els homes.

La Chocita del Loro és un conegut local de monòlegs de la ciutat de Madrid que va protagonitzar un escàndol el juny del 2021 a conseqüència de les declaracions que va fer l’equip de direcció del local a la Cadena Ser. “El nivell de les còmiques que hi ha a Espanya necessita un temps, cal donar-los un o dos anys perquè estiguin a l’altura dels còmics que hi ha a La Chocita”, va explicar Francisco Carretero, gerent de l’establiment. La Chocita havia programat un cartell de 25 espectacles en què només hi havia una còmica i ho van justificar declarant que el nivell de les dones monologuistes era més baix que el dels homes.

 

Noelia Karanezi/ Autor: Canal Malaia

La discriminació als mitjans

L’escàndol de la Chocita no és un cas aïllat, sovint es menyspreen els guions escrits per dones perquè no són “perfectes”. Però, té sentit aquest tipus de crítica en un sector en què la valoració és principalment subjectiva? “Ens exigeixen una excel·lència constant que no se li demana als homes i ens han fet sentir que no estem a l’altura” afirma Karanezi, qui ha rebut missatges d’oients de La Competència demanant que la facin fora del programa perquè “no aporta res”. “Costa molt convèncer-te a tu mateixa de què ets vàlida per estar fent allò què fas” declara la guionista.

Aquesta situació de discriminació dona pas al debat sobre la necessitat d’establir quotes que garanteixin la presència femenina als espais d’humor i d’entreteniment. “No volem ser un número, volem entrar per capacitats, però en casos com el de la Chocita del Loro ens adonem que encara hi ha gent que ens considera poc vàlides per fer aquesta feina” reivindica Claro.

 

Funció del Soterrani amb Gemma Ortís i Maria Rovira / Autor: Guillem Camós Romero

L’Ana Polo, autora del podcast Oye Polo de Radio Primavera Sound, explica a una entrevista de El Crític per què va marxar del programa de ràdio en què col·laborava a RAC1: “Jo vaig deixar La segona hora perquè estava farta de ser la noia del programa que s’enfada quan es diu una cosa masclista, racista, classista o el que sigui.” Aquestes declaracions posen de manifest com sovint es relega en les dones la funció de redirigir i de corregir els discursos moralment qüestionables. “Si com a dona he d’anar sempre perseguint els acudits dels homes, ningú em comprarà mai el meu humor perquè no me’l deixen fer” reivindica Claro.

Un altre dels assumptes que causa més controvèrsia és si existeix una temàtica “femenina” a la comèdia. En moltes ocasions, s’ha associat la figura de la dona monologuista amb un tipus d’humor concret, “la gent espera que com a dona faci els acudits que ells es pensen que són típics de dones, com parlar de la regla” declara Ortís. Però, parlar sobre la menstruació és l’equivalent a fer humor de dones? Claro afirma convençuda que “no hi ha humor de dones o humor d’homes” sinó que “hi ha humor de persones que se senten identificades amb el guió del monòleg”. En aquesta línia, Karanezi afegeix: “Els homes han estat molts anys fent bromes sobre la seva vida sexual. Que ens diguin a nosaltres que ens repetim em sembla molt hipòcrita”.

Així i tot, les entrevistades confien que la situació està canviant i que cada vegada es repeteixen menys aquests patrons masclistes dins el sector. Karanezi és l’única dona de La Competència i afirma que encara que objectivament sigui “la noia del programa” treballa amb un equip conscienciat: “no sento aquesta pressió de ser la noia que ha de tractar el temes de dones i tinc molta llibertat creativa” afegeix.

Noves referents

Les còmiques també associen l’absència de dones a l’entreteniment amb la falta de referents, però la situació està canviant i moltes noies, conscients de la dificultat que suposa aconseguir un espai als mitjans convencionals, han creat els seus propis projectes. “Que les dones ens hàgim de buscar l’espai que no ens donen demostra la misogínia que hi ha en aquest sector” explica Karanezi. Internet ha democratitzat la producció de continguts i cada vegada són més els programes autogestionats per dones que triomfen a la xarxa. N’és un exemple Estirando el chicle, un podcast de comèdia presentat per Victoria Martín i Carolina Iglesias en què setmanalment comenten experiències personals i fan humor amb perspectiva feminista. El programa ha guanyat el Premi Ondas Nacional de Ràdio al Millor Podcast i acumula  5,6 milions de visualitzacions a YouTube i 1,8 milions de descàrregues.

“Tot està per fer perquè fins ara tot ho havien fet ells” declara convençuda Claro i el públic està més disposat a escoltar que mai. Tot i que cada vegada hi ha més dones als escenaris, encara queda camí per recórrer. Les còmiques continuaran fent riure i responent preguntes sobre “el seu paper” al món de la comèdia fins al dia que aquest reportatge ja no tingui sentit i totes les humoristes puguin respondre: “el nostre paper és fer riure”.

Funció del Soterrani / Autor: Guillem Camós Romero
Imatge destacada: Gemma Ortís / Autor: Guillem Camós Romero

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *