Graziella Moreno Graupera (Barcelona, 1965). Escriptora i jutge. Ha publicat les novel·les, Juegos de maldad (2015, Grijalbo), nominada a millor novel·la pel primer festival de Cubelles Noir, El bosque de los inocentes (2016, Grijalbo), Flor seca (2017, Alrevés), Invisibles (2019, Alrevés), premiada el 9 de març de 2020 per la Fundació QSD Global i pel festival de Cubelles Noir, i Querida Elsa (2018) en format digital a la plataforma Black and Noir. Ha participat en antologies de relats en català (Barcelona viatge a la perifèria negrocriminal, 2017 Alrevés) i en castellà (Cartagena Negra, 2017, Los Bárbaros Noir, 2018 y Barcelona-Buenos Aires, 11.000 kilómetros, 2019,Trampa Ediciones).
El salto de la araña (Alrevés, 2020), ha obtingut el Premi de Lletras del Mediterrani de la Diputació de Castelló en la seva edició de 2020 a la millor novel·la negra i el IV Premi Negra i Mortal a la Millor Novel·la Nacional del festival La mar fosca en 2021. El 2021 li ha sigut atorgat el III Memorial Antonio Lozano del Festival Granada Noir, pel caràcter social de les seves obres. L’any 2022 ha publicat Los animales de ciudad no lloran, Alianza de Novelas.
1- A més de ser magistrada també escrius llibres de novel·la negra, en ells parles de casos reals que has jutjat?
En alguns d’ells sí que parlo de casos reals, per exemple, la meva primera novel·la Juegos de Maldad publicada l’any 2015, allà parlava del cas d’un noi que va ser presumptament agredit per la seva madrastra, un cas que jo vaig portar com a jutgessa instructora. En altres trames no estic parlant de casos concrets, però si de fets que he viscut dintre la meva feina. Alguns em remouen interiorment i després els plasmo a les novel·les.
2- Per què t’agrada escriure? D’on et ve l’interès?
En principi em volia dedicar a escriure ja des de petita; m’agradava llegir i escrivia relats, fins i tot, vaig escriure una novel·la quan tenia dotze anys que es deia Assassinat en un ascensor. Era l’època de llegir sobretot Agatha Christie i pretenia imitar el seu estil d’escriure. Sí que em volia dedicar a l’escriptura tot i que després vaig estudiar la carrera de dret.
3- La inspiració ve de la feina o és la feina que ve de la inspiració?
Jo sempre dic que a la meva feina tinc la sort de treballar amb persones, de veure circumstàncies en què es troben els éssers humans i, a partir d’aquí, això sí que pot inspirar una trama. Però realment no, la meva feina és la que faig cada dia i el tema de l’escriptura és tenir una història que vols explicar i a partir d’aquí desenvolupar-la. Crec que podria treballar en una altra cosa totalment diferent i continuaria escrivint com ho estic fent.
4- Quants llibres has escrit fins ara? D’on treus el temps?
Com deia abans, he escrit des de sempre el que passa que no em vaig llançar a la publicació fins a l’any 2015 amb Juegos de Maldad, la primera novel·la; després n’he publicat cinc més. L’any 2020 amb El Salto de la Araña vaig guanyar el Premi Lletres del Mediterrani de la diputació de Castelló, i l’any 2022 he publicat la meva darrera novel·la, Los animales de ciudad no lloran. El temps el trec d’on puc, no escric cada dia, però intento com a mínim repassar, pensar en els personatges o en les següents escenes que hi ha per escriure, etc. Com a mínim treballar una mica el text, encara que no pugui escriure directament.
5- Hi ha alguna pregunta que no t’hagin fet en qualsevol altre entrevista?
Ostres, ara mateix no ho sé. És una pregunta difícil. A vegades, el que m’agradaria més en una entrevista seria no només fer referència a la trama o a la història que expliques, si no a quina és la meva motivació per escriure determinades novel·les. Aquest aspecte trobo que és el més important perquè a la novel·la no només hi ha la trama en si i els personatges, sinó també una sèrie de pensaments, reflexions, elements que has volgut posar en el text, i que a vegades, quan es fa una lectura atenta, es veu que les novel·les tenen molt més fons que el simple fet de narrar una història.
6- Com a escriptora, quins són els teus principals referents?
Soc una lectora de tota mena de novel·les. M’agrada la poesia, l’assaig, el teatre també, per tant, no podria dir, en principi, un referent segons la temàtica. Hi ha molts escriptors, tant d’aquí a casa nostra com de fora d’Espanya, que m’agraden. Des de clàssics com Shakespeare, com a referent del teatre, Agatha Christie, per les novel·les policíaques que llegia de petita, però aquí també considero que hi ha força escriptors tant actuals com clàssics, que els conservo i que torno a fer una lectura sempre que puc.
7- De tots els llibres que escrit, quin consideres que ha atrapat a més lectors?
Bé, jo crec que hi ha un llibre que ha agradat bastant, que és El salto de la Araña, perquè sempre dic que és per a tots els públics. Explica una història molt senzilla, narrada en primera persona pel seu protagonista, en Javi, un noi que viu a Barcelona i que ens narra com ha arribat, ell i la seva parella, Alba, a estar acusats d’un delicte d’homicidi a l’Audiència Provincial de Castelló. La seva infància, com va conèixer a l’Alba, com va anar aquesta relació, i que va passar aquella nit del mes d´agost a Vilafamés (Castelló). En aquesta novel·la hi ha reflexions sobre el que és ser jutjat, que significa enfrontar-te a una pena, quin significat té el càstig que suposa la pena de presó i què implica. És una de les que m’ha donat més alegries.
8- L’últim llibre que has escrit es titula Los animales de ciudad no lloran, de què tracta?
Aquest llibre és un thriller d’advocats. Nadia Linde denuncia que ha sofert una agressió a mans del seu amant, Enrique Rosado, un hoteler molt important de Barcelona, que ho nega. L’advocada Olivia Marimón que treballa en un despatx petit defensarà els interessos de la Nadia; per la seva banda Enrique encarrega la seva defensa a l’advocat Víctor Bedia, que representa a un gran bufet. L’objectiu és guanyar el cas, defensar al client, sense importar si aquest diu o no la veritat.
9- Quins són els principals temes d’aquesta novel·la?
Principalment, es parla de la veritat i la mentida. Una de les cites que inicia la novel·la és de Los gozos y las sombras de Gonzalo Torrente Ballester, que és un escriptor que m’agrada molt. La cita fa referència a quan Crist es va presentar a Pilatos i li va dir: jo soc la veritat i l’altra li va contestar: què és la veritat. Moltes vegades les persones diem la nostra veritat i al final no és el que realment ha succeït. En aquesta novel·la, com que ens trobem en el cas de versions contradictòries, es tracta de saber qui menteix o qui diu la veritat.
També es parla de les relacions personals, de les segones oportunitats com succeeix amb l’Olivia i en Víctor. I, a més, els temes legals fent referència als advocats, com treballen, quin és el seu objectiu final: defensar al client, aconseguir guanyar el cas. A l’advocat no l’interessa si el seu client és innocent o no, sinó només convèncer al jutge i obtenir el benefici.
10- En què o amb qui t’has inspirat per aquesta última entrega?
En principi no tinc una inspiració concreta, però sí que volia explicar aquesta història que no deixa de ser un relat d’amor entre l’Olivia i en Víctor i després el tema d’aquestes relacions tòxiques entre la Nàdia i el Quique. A part d’això, també narrar la història aquesta d’advocats, vestir-la des del punt de vista de com es treballa a la vida real, en els jutjats, què és un judici i què implica pels advocats. En definitiva, transmetre una història absolutament realista.
11- Has pogut fer alguna presentació sobre aquest llibre? A on?
Vam fer algunes presentacions, ja que la novel·la es va publicar el mes d’abril d’aquest any. Vaig estar signant a Sant Jordi, a la Fira del Llibre de Madrid, he anat també a alguns festivals de novel·la negra, com el Festival de Gijón, de Cubelles aquest estiu. Vaig fer una presentació al Col.legi d’Advocats de Barcelona, que té un fons a la seva biblioteca considerat el millor d’Europa i va ser un èxit. En principi tinc previst anar a més trobades com la del Festival de BCNegra, que serà el febrer de 2023. Estic molt contenta amb les opinions que m’han arribat dels lectors.
12- Ara que s’acosten les vacances de Nadal, trobes que és un bon moment per reglar la teva novel·la?
Evidentment, trobo que la lectura és sempre un molt bon regal. Els lectors em diuen que en dos dies se l’han llegida perquè no la poden deixar, la qual cosa és molt positiva. És un llibre ideal per les vacances perquè explica aspectes de la feina dels advocats que la gent no sap i el més important, pots passar una bona estona.