L’any 2023 a través de les lens dels millors fotògrafs del món

Les fotografies premiades del Word Press Photo 2023 s’exposen al CCCB mostrant els millors testimonis gràfics que ha deixat el darrer any.

“The Price of Peace in Afghanistan” (Reportatge Gráfic de l’Any). El ronyó de Khalil Ahmad
va ser venut per mantenir la seva família. // Fotògraf: Mads Nissen

L’exposició, que es pot visitar fins al 17 de desembre, ocupa el primer pis del CCCB. Dins d’un ambient tènuement il·luminat, un públic adult i interessat passeja per la sala i s’atura davant les fotografies que destaquen de la paret grisa amb una llum que les fa completament protagonistes.

A l’entrada, un cartell informa al visitant de com està organitzada l’exposició i què s’hi trobarà. Per una banda, el concurs aposta per un model territorial: la divisió el món en sis continents per assegurar la màxima representació i diversitat d’autors i històries. Per altra banda, s’han creat noves categories centrades en el format: fotografies individuals, reportatges fotogràfics, projectes de llarga durada i format obert.

Visitants a l’exposició World Press Photo 2023 al CCCB / Fotografia de Júlia Masclans

No és d’estranyar que cada any es presentin més fotografies que l’anterior, ja que es tracta del concurs de fotoperiodisme més prestigiós del món i no només surten guanyant monetàriament, sinó que tenen el reconeixement internacional. Per tant, el concurs ha comptat amb la participació de 60.448 fotografies.

Els treballs guanyadors representen esdeveniments i temàtiques del 2022 que en alguns casos no van ser o no van voler ser tractats pels mitjans de comunicació. S’enfoquen en problemes urgents a què s’enfronta el món avui com ara la guerra a Ucraïna, les protestes a l’Iran, la crisi climàtica, la lluita del col·lectiu LGTBIQ+. Per tal d’aprofundir i comprendre el material es dona l’opció de visites guiades i altres activitats paral·leles.

Dels 24 guanyadors regionals, la gran notícia per al nostre país és que s’han distingit dos fotògrafs espanyols. A Emilio Morenatti, se li ha atorgat una menció d’honor per War Wounds, un reportatge on retrata civils amputats a la guerra d’Ucraïna. El treball li toca molt de prop, ja que ell mateix va perdre una cama en un conflicte bèl·lic a l’Afganistan.

“War Wounds” (Menció d’honor). Un metge ucraïnès portant una nena amb la cama amputada. / Fotografia d’Emilio Morenatti

El treball de César Dezfuli ha sigut reconegut amb el World Press Photo de la regió d’Europa a la categoria de Format Obert. Dezfuli ha presentat el projecte Passengers, un reportatge en format multimèdia que relata les històries personals de 18 dels 118 migrants que van haver de travessar la Mediterrània. L’autor se centra en la migració, però no de la manera en què sempre s’ha representat. En aquest cas, es vol denunciar la situació que esdevé després, un cop arriben al territori de destí amb què es troben, on acaben i quina és la seva situació uns anys després?

Cal destacar també que el World Press Photo de l’any se l’ha emportat Evgeniy Maloletka amb la fotografia “Mariupol Maternity Hospital Airstrike”. Es tracta d’una fotografia impactant que mostra a Iryna Kalinina, una dona embarassada ferida que és evacuada d’una maternitat després d’un atac aeri rus a Mariupol (Ucraïna). Desgraciadament, ni el nadó ni la mare van sobreviure.

“Mariupol Maternity Hospital Airstrike” (World Press Photo de l’any). Una dona
embarassada és evacuada en camilla d’un hospital infantil a Mariúpol, a causa d’un
bombardeig a la ciutat. Fotògraf: Evgeniy Maloletka

Arribant al final del circuit de l’exposició, s’ha destinat un espai a la paret per reflexionar sobre la llibertat de premsa. L’organització Reporters sense Fronteres (RSF) calcula que gairebé la meitat de la població mundial no té accés a les notícies i a la comunicació. Segons les dades, més de 1600 periodistes han estat assassinats als darrers vint anys. El WPP té la funció d’exposar el millor fotoperiodisme i d’aquesta manera fomentar i protegir la llibertat de premsa. És absolutament necessària i admirable la labor del fotoperiodista, ja que va molt més enllà de voler fer una fotografia. Un bon fotoperiodista té intel·ligència emocional, rigor, ètica, valors, objectivitat, coneixements de l’entorn i de la problemàtica i sobretot, respecte cap a les persones fotografiades. Per tant, un treball ben fet contribuirà a la lluita contra la desinformació i a l’avanç de la societat.

Imatge destacada: Una de les fotografies de l’exposició / Alessandro Cinque
Angle