Sota la direcció de Pau Roca, BioLògica ens submergeix en els conflictes interns de tres dones que confronten el penediment, el desig i la culpa associats a la maternitat. Amb una posada en escena minimalista i interpretacions colpidores, aquesta producció de Sixto Paz i la Sala Beckett qüestiona les convencions socials en un exercici teatral íntim i radical que sacseja l’espectador fins al final.
BioLògica, escrita per Sílvia Navarro Perramon i dirigida per Pau Roca és una proposta teatral atrevida i brutalment reflexiva sobre la complexitat de la maternitat i el dilemes emocionals relacionats a aquesta elecció.
La trama posa en escena el conflicte de tres personatges que afronten la maternitat des de perspectives radicalment diferents: “Què passa si et penedeixes de ser mare?”, pregunta que es va fer l’autora des d’un inici. Aquest dubte inicial obre la porta a una exploració franca i incisiva sobre els rols familiars contemporanis, les contradiccions inherents al desig de procrear i les repercussions emocionals de la renúncia o l’acceptació d’aquest paper.
Per una banda, des del punt de vista estètic, BioLògica destaca per una escenografia marcada per tons verdosos que evoquen una atmosfera lleugerament distòpica i suggereixen l’incòmode equilibri entre naturalesa i artifici, segurament un reflex del conflicte entre els imperatius socials i el món interior dels personatges. La direcció de Pau Roca es caracteritza per una sobrietat formal que permet centrar-se en el text i en el pes ideològic de les interaccions verbals. La proposta aposta per una estructura de diàlegs densos, que exigeixen una escolta atenta i que esdevenen l’eix vertebrador de la trama, fent que la paraula esdevingui protagonista.
D’altra banda, les interpretacions de Clàudia Benito, Victòria Pagès i Mar Ulldemolins són precisament el motor de l’obra. Les actrius donen vida a personatges amb postures molt definides envers la maternitat, que alhora exhibeixen profundes contradiccions internes. La tensió dialèctica es manifesta en moments de complicitat i desacord, generant una dinàmica tan íntima com ferotge
que manté l’espectador en un estat constant de expectativa. Aquestes actrius aconsegueixen transmetre una àmplia gamma de matisos emocionals, que sostenen amb gran rigor interpretatiu i expressivitat.
Així mateix, l’obra interpel·la l’espectador qüestionant no només el desig de ser mare, sinó també la possibilitat de renunciar-hi sense culpa o, contràriament, d’assumir-lo tot abraçant la incertesa. En una línia extrema i deliberadament exagerada, BioLògica fa versemblant allò que a priori podria semblar desmesurat, creant una realitat escènica potent que convida a repensar convencions arrelades. La ruptura de la quarta paret, en diversos moments, aporta contemporaneïtat i proximitat a la narrativa, establint un vincle immediat amb el públic i confrontant-lo directament amb les realitats i els dilemes exposats.
Aquesta obra és un exercici teatral que genera dubtes i fascina a la vegada. La contundència dels diàlegs i la subtilesa en la direcció fan d’aquesta una peça per reflexionar a fons, especialment indicada per un públic que busca en el teatre no només entreteniment, sinó també una eina de qüestionament i introspecció. La peça compleix amb escreix l’objectiu d’explorar la maternitat des d’una perspectiva poc
convencional, desafiant l’espectador a replantejar-se les seves pròpies concepcions sobre el tema.
En conjunt, BioLògica es presenta com una obra que transcendeix els límits de la narrativa convencional per convertir-se en una crítica eloqüent i profunda sobre les ambivalències de la maternitat i els imperatius socials.