L’obra de Mireia Morera, provinent d’un Treball de Fi de Grau, triomfa al Teatre Condal.
El que va començar amb un teclat i un vestit d’astronauta comprat a Amazon per un TFG (Treball de Fi de Grau) ha aconseguit estrenar-se al Festival Greg, repetir al teatre Condal i programar futures representacions per Catalunya. Damunt de l’escenari, el públic es troba immers dins d’una història anomenada Artemis en la qual només apareix una sola noia jove que interpreta cinc personatges, rodejada d’un joc de llums electrificant i unes cançons espectaculars que deixen més d’un espectador amb els ulls brillants i la sensació que porta noranta minuts lluny de la còmoda butaca vellutada del teatre.
Els assistents se senten transportats dins la història de la Diana, una jove de disset anys amb deliris de complir un viatge espacial a la lluna mentre intenta ignorar un trauma familiar mentint compulsivament per impressionar la noia que li agrada. La comèdia fa esclatar riures al llarg de la sala a la vegada que els ulls segueixen bocabadats la velocitat en la qual es mou l’actriu, però el que més es percep són els
canvis dramàtics i altament emocionals amb què es va descobrint capa per capa un cos ple de pors i inseguretats que es reconeixen molt properes i amagades en l’adolescent interior de cadascú. “No volíem romantitzar el fet de tractar-se la salut mental perquè hi ha moltes famílies que no poden pagar un psicòleg”, explica Mireia Morera, l’actriu, compositora, escriptora i creadora d’Artemis. L dramaturga catalana es troba molt conscienciada dels temes que vol projectar en les seves creacions, “socialment s’ha de començar a acceptar la singularitat de cada persona, és el primer pas perquè la gent es pugui sentir abraçada i al final, parlem d’un personatge que se sent molt sol”. Aconsegueix establir una història universal en la qual canta sobre el seu enamorament amb una noia perfecte, escridassa la ràbia que desencadena l’abandonament del seu pare, riu dels homes de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) que fanatitzen religiosament el Tarantino i mostra amb una sinceritat familiar la manera en què escridassa la seva mare.
Un any i mig abans de les projeccions al Teatre Condal, Morera es va trobar davant l’instant vertiginós que viu tot estudiant universitari: fer el TFG. Ella provenia d’una pausa acadèmica que va durar dos anys en què va ser seleccionada per actuar en un musical que va fer gira nacional iniciant-se a Madrid. Va ser en tornar-hi que es va adonar que el que volia era escriure la seva pròpia obra creativa i interpretar els seus propis personatges. El món del teatre musical l’apassiona i sense pensar-s’ho dues vegades es va llançar en l’escriptura i composició d’un monòleg musical que juga dins del gènere de la tragicomèdia.
La creadora i actriu considera que en un món patriarcal ple d’homes blancs heterosexuals de cinquanta anys que treballen dins de la bombolla burgesa i jerarquitzada del gran teatre català, la història de la Diana costa més d’introduir-s’hi. “Quan ets una dona jove que vol fer coses els homes et miren amb cara de què hauries de buscar ajuda, que no ho pots fer sola,” assenyala des de la seva experiència pròpia d’haver convertit el seu projecte acadèmic en una obra professional. El més important, conclou, “és sustentar-se amb un equip de gent amb els quals poder tirar endavant els projectes, generar una xarxa de persones amb les quals t’entenguis” i deixar enrere la ideologia capitalista de l’individualisme extrem que acostuma a abocar a una fràgil precarietat laboral dins del món de la creació cultural.
Visualitzant un futur seguiment de l’obra, Morera es troba en procés d’establir bolos a escala nacional i esprémer així la història d’Artemis que ha anat avançant en un període de tan sols un any i mig. A través de reescriptures i composicions rítmiques, la creació de la companyia Cia Geminis, una primera victòria al concurs de musicals en català RIIING i la participació en el cèlebre Festival Grec, s’arriba finalment a un present, amb aquest últim retorn al Condal, on la mateixa noia que feia poc assajava a les aules de l’Institut del Teatre ara es troba agraint amb una reverència rere l’altre un públic entre els que no falten els forts aplaudiments meravellats.
