Autenticitat i empoderament a través de la música
Molts artistes emergents es marquen com a objectiu tenir èxit, però què es considera èxit: omplir estadis i vendre les entrades de tots els seus concerts? Al voltant del concepte tenir èxit giren molts clixés en què, majoritàriament, l’important són els números que un artista fa o en quantes dates de la gira penja el cartell de sold out. En canvi, hi ha artistes que volen aconseguir servir com a exemple i crear una comunitat entre qui els segueixen.
Aquest és el cas del cantant sevillà Álvaro Mayo, conegut artísticament com a MAYO qui declara: “Ser considerado un referente está muy guay, pero todo poder conlleva una gran responsabilidad. Es algo que impresiona, pero cuando recibes mensajes de que has ayudado a muchos niños sientes que todo está mereciendo la pena” en una entrevista per a Los Replicantes.
MAYO, reconeix sentir-se orgullós de pertànyer a una generació amb una ment oberta i inclusiva. El concursant de l’última edició emesa d’Operación Triunfo, OT 2023, ha demostrat estar disposat a convertir-se en una icona pels seguidors del programa i per la resta de joves, intentant evitar així que creixin sense referents LGBTIQ+ espanyols com li va passar a ell.
Durant l’estada al programa es va mostrar sempre tal com és, sense ocultar la seva personalitat i els seus gustos, recalcant el seu desig de ser el lloc segur d’aquells que vulguin seguir la seva trajectòria com a cantant després del concurs musical. Una de les seves millors actuacions va ser la de la gala 7 amb “Please Don’t Go”, la primera cançó en solitari, com a concursant oficial.
Aquella setmana va mostrar una nova faceta com a artista i va afegir passos de voguing a la coreografia, estil de ball nascut a les comunitats LGBTIQ+ com a forma de resistència i reivindicació, que assegura voler incorporar dins el seu projecte com a cantant, donant a conèixer aquest estil a un públic nou. S’ha destacat diverses vegades la importància d’aquesta actuació per a la història del programa perquè, per molt que no sigui el primer cop que es veu a un concursant masculí ballar una coreografia, si és la primera vegada que es mostra un estil de ball que representa a un col·lectiu que ha sigut marginat durant anys.
Una altra actuació que ha donat visibilitat i ha fet obrir ments és el duet amb el seu company Paul Thin, amb el qual va cantar “Amapolas” de Leo Rizzi. Per la interpretació es va plantejar una relació amorosa entre ells. El fet de mostrar una relació entre dos nois a prime time, en un programa que es considera familiar, va visibilitzar que una relació entre dues persones del mateix sexe és igual de vàlida que una relació entre persones de sexes diferents.
El mateix Paul Thin va explicar, en el programa ¡Que Hombres! de RTVE play, mentre parlaven de referents en la indústria musical, un moment que li va marcar especialment en què l’Álvaro n’és el protagonista. Durant un dels assaigs al plató, un dels treballadors del programa va portar al seu fill d’uns set anys i, mentre l’Álvaro assajava la cançó d’aquella setmana, el nen ballava amb total llibertat, “Fue algo que a mí me lleno mucho el corazoncito y me sentí muy orgulloso de lo que estaba consiguiendo Álvaro” va assegurar el cantant.
Magí Torras, representant de l’Álvaro, qui també va representar a Lola Índigo a l’inici de la seva carrera, ha fet un paral·lelisme entre els cantants, assegurant haver vist en els dos un tret únic que poden aportar a la indústria i que, fins ara, no s’havia vist al país. MAYO ja ha avançat que la seva intenció és fer ballar la gent i proporcionar qualitat vocal, però, a la vegada, donar al fandom, els integrants del qual s’han autoproclamat com a “alvaromayistas”, cançons tristes amb què es puguin sentir identificades.
Si parlem de les “alvaromayistes”, es poden considerar fans entregades i orgulloses del seu ídol. Moltes el defineixen com a un exemple, una persona que les anima a perseguir els somnis només perquè han vist que ell ho ha fet. Sota el lema “guapa, lista y alvaromayista”, les fans ja han fet sold out a la gran majoria de les ciutats de la seva gira de presentació de l’EP, que va començar el passat 2 de novembre a Sevilla. També ha passat per València, Bilbao i La Corunya, acabarà la primera part de la gira amb dues dates a Madrid i una a Barcelona abans de les festes de Nadal. La demanda ha portat a l’artista i al seu equip a afegir Saragossa, Salamanca i Màlaga a les dates al tour.
El primer projecte del cantant anomenat SEASON I està format per 6 cançons que fan un repàs al creixement personal de MAYO, des que era un adolescent de 17 anys fins a l’actualitat. Abans de la publicació de l’EP el cantant va tenir l’oportunitat de presentar-ne gran part al Orgullo de Sevilla el 29 de Juny, i al PRIDE de Barcelona el 20 de juliol, coincidint en aquest últim amb artistes de la talla de Jessie J i Nemo. Abans de la sortida integra del treball discogràfic va llançar dos singles So Cute i Lejos; més tard la cançó No Siento Nada va ser escollida com a tema principal de promoció del disc.
L’èxit per a MAYO va més enllà de les xifres: ser un referent i crear una comunitat són dos objectius clars per construir una carrera musical sòlida. La seva trajectòria, fins ara, ha estat marcada per l’autenticitat i el compromís amb la visibilitat LGBTIQ+, fet que l’ha convertit en un model per a molts joves. La capacitat per connectar amb el públic mostra que l’èxit no només es mesura en vendes, sinó en l’impacte positiu que un artista pot tenir en la societat. Així, MAYO és el clar exemple de com la música visibilitza causes i col·lectius discriminats, i els atorga el reconeixement que mereixen.