La Barcelona del 1962, un context en què el franquisme encara impregna incisivament la capital catalana és l’espai on la llibreria Ona obre les portes per primera vegada. De la mà d’editors, polítics i activistes catalans entre els quals s’hi troben Josep Espar i Ticó i Jordi Úbeda i Bauló, s’inaugura una iniciativa que lluita per la conservació i potenciació de la cultura catalana a través d’una decisió que marca per sempre la singularitat d’aquesta llibreria: els llibres venuts són exclusivament en català. Tot i la dificultat monumental que suposa moure un projecte català en un temps on aquest era perseguit i repudiat per les institucions, l’Ona aconsegueix sobreviure i posicionar-se dins del panorama cultural durant cinc dècades abans de tancar el setembre del 2010 a causa de problemes econòmics relacionats amb la seva distribuïdora i propietària del local l’Arc de Berà SA.
No va ser fins tres anys més tard, el 30 d’octubre de 2013 que va aconseguir reobrir al Carrer Gran de Gràcia, però aquest petit i clàssic local queda a l’ombra davant la potent i brillant arribada de la immensa llibreria que obre les portes l’any 2020 al carrer de Pau Claris 94. L’arribada d’aquest centre cultural altament immersiu de més de 900 metres quadrats es consolida com la primera obertura d’una llibreria després de la pandèmia a causa de la COVID-19. El projecte impulsat majoritàriament per l’empresari i col·leccionista d’art Tatxo Benet busca apropar-se al que inicialment significava l’Ona dels seixanta: un espai que es considera no només una llibreria sinó també un centre de difusió i exaltació de la cultura catalana en tots els seus vessants.
En els seus 900 metres quadrats, l’Ona actual, sota la direcció de Iolanda Batallé, ofereix més de 40.000 referències, totes elles en català. A la majoria de les llibreries catalanes, els llibres en la llengua pròpia representen entre un 20 i un 30%, la gran quantitat de lectures en castellà guanyen terreny, deixant un espai molt reduït als llibres en català. Encara que són comptades hi ha altres llibreries especialitzades en el català entre les quals es troben Les voltes a Girona o Quart creixent a Palma de Mallorca.
Ona acull cada dia entre 2 i 4 actes culturals, ja siguin presentacions de llibres, concerts, contacontes… que omplen de visitants la llibreria a totes hores del dia. Les flors fresques que omplen els racons són una bona metàfora del que representa; un espai viu i en moviment que concep els llibres com molt més que un suport físic, els visualitza com a comunicació, coneixement i intercanvi.
Ona ha aconseguit aprofitar la magnitud desproporcionada del turisme a Barcelona i bolcar la balança a favor seu. La connexió que estableix la llibreria amb les guies culturals que reben els turistes apropen als estrangers al centre literari i ajuda al descobriment, consum i internacionalització de la literatura catalana traduïda.
El Cat-Lit (Catalan Literature Translated into Other Languages) és la iniciativa més reeixida de la llibreria, comprèn una secció de més de mil referències únicament d’escriptors catalans traduïts a idiomes com l’anglès, l’alemany, l’italià o el francès, entre d’altres. En tant que Barcelona esdevé un destí turístic tan popular, Ona ha volgut trobar la seva manera personal d’apropar-se als visitants de la ciutat. L’objectiu de la proposta és que puguin conèixer i endinsar-se en la cultura a través de la literatura encara que no sàpiguen català, la intenció darrere Ona és reivindicar la cultura catalana, però, no pels mateixos catalans, sinó de cara al món. Una iniciativa molt romàntica i intensa que es duu a terme amb il·lusió tot i la difícil gestió que suposa pels responsables.
La gran magnitud de la llibreria consta de diferents espais cadascun amb el seu propòsit. Al llarg del recorregut i en aquest ordre trobem primerament la llibreria a l’ús, on es troben la major part dels llibres, des de la narració passant per la poesia i comptant amb una gran disposició d’obres teatrals. Amb les caixes, a l’espai anomenat la Cova, hi ha una mostra que va variant de llibres als quals volen donar repercussió, en aquest cas es tracta d’obres d’editorials del País Valencià, en suport als afectats a la Dana.
Després de pujar les escales hi ha el que anomenen les capelles, orientades cap a l’art amb llibres d’exposició i una secció de quadres de Perico Pastor. Finalment, a cada costat del pis superior, es troben les dues sales amb més activitat. Una és la Bookeria, sala per fer petar la xerrada i l’altre la PetitOna, reservada pels més menuts. Ona mostra una carregada agenda cultural que es mou dins d’aquestes dues sales entre concerts musicals en viu, clubs de lectura temàtics, xerrades i presentacions literàries que en una sola setmana aglomera tot un públic distintiu que es reuneix resseguint aquest sentiment d’entitat col·lectiva que caracteritza aquesta llibreria.
Ona manté una estreta relació amb una sèrie d’editorials no només les considerades principals en el panorama de Catalunya, sinó també amb altres a la resta de Països Catalans com les Illes Balears, el País Valencià o Andorra.
Des de la seva obertura el maig del 2020, Ona ha aconseguit un creixement cada vegada més vertiginós. Físicament, es manté un creixement del 30% any rere any, però si es para atenció a les dades extretes de les vendes digitals, l’increment en aquest sector s’ha arribat a multiplicar per cinc. Aquest últim factor es troba relacionat amb la proposta que promou la seva pàgina web on es facilita l’enviament dels llibres del seu catàleg a nivell tant nacional com internacional. A més a més, el lema de la llibreria “Si existeix és a Ona i sinó te l’aconseguim” sintetitza a la perfecció el seu criteri de venda que ajuda al reforçament de les causes d’aquest fascinant ascens econòmic per un projecte de risc basat exclusivament en la literatura catalana o en català.
Ona és molt més que una llibreria, és una casa de cultura, de trobada, és una plaça de poble que resisteix enmig d’una ciutat globalitzada i multicultural on el català trontolla. Iolanda Batallé defineix aquest projecte com el més intens, difícil, preciós i bèstia que ha fet mai. Durant les onze hores que la porta roman oberta, el bullici constant caracteritza l’ambient treballador que permet la presentació impecable d’un espai màgic pels apassionats de la lectura com no n’hi ha cap altre a Barcelona.