La situació
En un descans entre classes, al final d’un dia d’exàmens o després d’una llarga jornada d’estudi a la “biblio” de la universitat, a qui no li ve de gust un bon cafè? No es digui més, pel preu de 90 cèntims i una nit al lavabo, la Universitat de Barcelona t’ofereix el cafè de màquina dels passadissos dels claustres!
La missió
Vols un cafè? Doncs preparat. Tres màquines són les que componen la gimcana que suposa poder consumir aquesta meravella de laxants. La primera, si comencem des del pati de lletres, et demanarà que col·loquis la teva pròpia tassa, però, fins on jo sé, no tothom porta una tassa a la seva maleta d’estudiant; la segona, davant de la cantina, no et deixarà pagar amb targeta, o sigui que, si no portes efectiu, estem cardats (i encreua els dits perquè et torni el canvi); finalment, si no se t’ha esgotat la paciència i has decidit gastar-te 3,50 € al Starbucks, trobaràs al claustre de la Facultat de Matemàtiques una màquina demanant la seva jubilació a crits.
La carta
Tens diferents opcions: cafè estàndard, cafè d’especialitat, especials, altres… tot sembla la mateixa merda (sent justos). Aleshores, per basar-nos en l’estudiant mitjà que només vol emportar-se alguna cosa calent a la boca i sentir-se acceptat per la resta dels seus companys, agafem el cafè amb llet estàndard de 90 cèntims (la resta són menys econòmics) i amb això, preparat per remenar el teu cafè amb un llapis mossegat perquè la màquina s’ha quedat sense culleretes (només Déu sap des de quan).
El cafè
Un cop amb el teu cafè a les mans, t’adonaràs que el que estàs a punt de veure és un got de 200 ml (aproximadament) on la meitat és espuma de sospitosa procedència, i l’altra meitat del contingut és el més semblant a aquella barreja de begudes que feies a les festes d’aniversari amb els teus amics quan tenies vuit anys. L’única diferència és que aquelles barreges feien menys mal. Un got d’aigua bruta que si li poses sucre encara se salva és el que et portaràs al cos, tot perquè ja has pagat aquests 90 cèntims que t’han desquadrat tot el mes, ja que ets estudiant i, si tens la sort (o desgràcia) de treballar, el teu sou no pot mantenir-te, encara rai que els teus pares t’estimen (o han de fer-ho).
La situació (un altre cop)
Ja tens el teu desitjat cafè a les mans, ara ja pots seure al claustre del pati de lletres de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (si trobes un banc lliure) a gaudir d’aquest digestiu mentre el lies un piti (o alguna cosa així, no ho sé, jo no fumo) i escoltes als teus col·legues discutint sobre l’examen dels Sectors de les Indústries Culturals, però tu estàs tranquil perquè vas decidir fer un treball extra en canvi de l’examen i ja tens el 8 assegurat (l’has fet sobre Mite de Sísif i el suïcidi filosòfic).
Veredicte final
Aquest got d’aigua bruta, on no tens ni cullereta per remenar, amb un preu de 90 cèntims, sense aroma, amb l’ambient que correspon al del claustre de la Universitat de Barcelona i un servei més fred que un hivern a Vic, aquest cafè no es mereix més que un 1,5/5 de nota final.