Si ets estudiant de la Facultat de Filologia i Comunicació, probablement l’opció més barata per anar a fer el cafè a mig matí fora de la universitat és el 365 de Ronda Universitat, aquell local que t’ha vist en les pitjors de les teves versions, aprofitant per fer una paradeta, tornant de festa a les 6 del matí.
El 365 et permetrà comprar-te un cafè per 1.60 per recordar-te que ets un trist estudiant sense diners, amb un regust fort que costa d’empassar que, més tard, et farà anar a un dels seus lavabos groguencs i bruts. Però eh, tindràs l’oportunitat d’omplir-te d’històries que mostraran l’autèntica i tendra bellesa i essència de la nostra ciutat. Un aquí viurà la màxima experiència barcelonina; una atenció ràpida i freda pròpia de la hiperproductivitat dels temps que corren dins un local que podria ser com qualsevol altre de la mateixa cadena, ja que tots comparteixen les mateixes similituds.
L’establiment es caracteritza per l’abundància de persones consumint en què totes comparteixen el fet de preferir estrenyèr-se la butxaca que consumir a un altre lloc en millors condicions. Totes aquestes persones saben com entren, però no com surten.
Mentre espero dreta a la cua, esperant ser atesa, observo la situació i, en ser atesa, una persona em demana almoina i que li compri un té que vaig rebutjar. Amb el cafè a la mà, de pura casualitat trobo una taula amb molles a sobre i amb una fina separació amb les del meu costat. Tot i que és difícil trobar una taula buida i neta, acabes trobant-ne perquè el 365 és una cafeteria de passada, on la gent va i ve. Però justament, els meus quasi “companys de taula” tenen una mirada fixa i concentrada en els seus respectius portàtils sense una xarxa de Wi-Fi pròpia, però sí amb endolls per poder carregar els seus dispositius. No mentiré, admiro la seva capacitat de concentració perquè la música tan forta que sona de fons junt amb el so del mòbil d’un consumidor, el xivarri de la gent, el soroll de l’aixeta de la barra, el fet de sentir-nos com sardines i l’arribada d’un nou individu demanant almoina alteren la tranquil·litat d’un mateix.
Al 365 no t’atendran en català, però eh, la cartelleria sí que ho estarà. També, et trobaràs uns lavabos bruts i al pis de baix, però si no les pots baixar, sí hi haurà un elevador que t’ho permetrà. Fins i tot, podràs veure el que passa al quarto del personal on l’entrada està prohibida perquè treballen amb la porta oberta.
Definitivament, ser estudiant a l’Edifici Històric pot ser una sort o una desgràcia. El preu a pagar d’estudiar a un edifici de més de cent anys de vida i objectivament bonic és no tenir una cafeteria decent on poder anar que no sigui un Starbucks, un Buenas Migas, un El Fornet o un 365. Barcelona és això i el centre encara més.
