Des de la dècada del 2000, les xarxes socials han esdevingut una extensió natural de la vida humana i un fenomen global indiscutible. Dissenyades per compartir i transmetre informació, connectar comunitats i facilitar la comunicació en espais digitals, aquestes plataformes han redefinit la manera com interactuem i ens expressem. En aquest context, les xarxes ofereixen una oportunitat única per a la llengua catalana: trencar barreres, reivindicar-ne l’ús i demostrar que és una llengua viva, moderna i essencial per a la identitat i el patrimoni cultural del poble català.
En els últims anys, les xarxes socials han experimentat un creixement exponencial i un notable increment en la seva popularitat i ús per part de milions de persones d’arreu del món. Tant és així que s’han consolidat com una de les eines més poderoses d’interacció i comunicació entre individus, empreses, entitats, comunitats i col·lectius. Tenint en compte l’expansió d’aquestes plataformes i la seva popularitat massiva, en un inici, la llengua catalana va començar a fer-se un lloc i obrir-se camí en aquests espais per, així, ampliar progressivament la seva presència i visibilitat en el món digital. No obstant aquest propòsit, l’omnipresència digital de les xarxes socials també presenta desafiaments per a les llengües que, com el català, es troben en una situació de vulnerabilitat. Tot i ser una llengua oficial a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, la llengua catalana es troba en risc de desaparèixer i ha de fer front a múltiples dificultats com la supremacia d’idiomes com el castellà i l’anglès, els canvis en els hàbits lingüístics, la desigualtat de l’ensenyament, la falta de suport institucional i polític, la diversitat lingüística, la migració, etc.
Concretament, les xarxes socials són un reflex de les dinàmiques comunicatives i socials contemporànies, de manera que es troben en una situació de dualitat envers el seu mateix paper, ja que poden ser una oportunitat per visibilitzar la llengua i, alhora, una plataforma discriminatòria i testimoni de la marginació d’una llengua per, entre altres motius, l’existència i el predomini d’altres llengües. Així, el català ha anat consolidant-se a les xarxes socials fins a convertir-les en un aliat clau i en un espai fonamental per a la seva divulgació, ja que ofereixen una plataforma accessible i global que permet crear, compartir i consumir contingut amb formats visuals i interactius que captiven l’atenció, sobretot, dels més joves. A causa de la vigència de l’afer que relaciona les xarxes socials amb la difícil situació del català, s’ha motivat la investigació i la intenció de donar a conèixer el cas d’aquesta llengua, que ens concerneix i involucra personalment. Amb l’objectiu de sensibilitzar el públic, es pretén oferir una visió optimista envers el paper de les xarxes socials en la normalització i ús de la llengua catalana, ja que, amb dedicació i esforços, aquestes plataformes poden tornar-se un dels motors impulsors de la recuperació del català i contribuir a la millora de la situació.
Les xarxes socials
Les xarxes socials són plataformes digitals que permeten la comunicació, connexió i interacció entre individus i comunitats a través d’internet. Estan dissenyades per compartir contingut (textos, imatges, vídeos, enllaços), intercanviar informació i facilitar el sorgiment de noves relacions socials. Tot i que hi ha diversos tipus de xarxes socials (professionals, visuals i creatives, de missatgeria, d’interacció general, d’interessos específics), totes se centren en el compliment d’algunes funcions bàsiques, com la comunicació, la informació, el màrqueting, els negocis, l’entreteniment, l’activisme i la mobilització. Així, les plataformes digitals han teixit una xarxa invisible que arriba des de les dinàmiques globals més complexes als racons més íntims i personals de l’existència humana. L’origen de les xarxes socials es troba en les primeres eines de comunicació digital i en l’arribada d’ARPANET i programes com Usenet, que permetien als usuaris comunicar-se en línia i compartir notícies i altres fitxers.
L’any 1997 va crear-se Six Degrees i es va considerar la primera xarxa social moderna. A partir d’aquesta, en van sorgir d’altres com Friendster (2002), MySpace (2003), LinkedIn (2003), Facebook (2004), YouTube (2005), Twitter (2006), Instagram (2010), Snapchat (2011), TikTok (2016), entre d’altres. Avui dia, les xarxes socials estan en un procés d’evolució per factors externs. Per això, la seva utilitat i els seus usos varien des de l’entreteniment fins a la política, la publicitat i l’activisme, de manera que comporta impactes positius i negatius ensems.
D’una banda, els efectes positius de les xarxes socials es relacionen amb la connexió global de les persones d’arreu, l’intercanvi d’ideals, la col·laboració internacional, el fàcil accés a la informació, la visibilització de comunitats marginades i de les seves causes, l’organització de moviments socials i la promoció de canvis polítics i culturals. A més, tenen el potencial de brindar oportunitats professionals, així com oferir espais per publicitar perfils laborals.
D’altra banda, cal considerar els impactes negatius que comporten les xarxes socials, com la desinformació de la imminent difusió de notícies falses i no verificades, els problemes de salut mental per la pressió de projectar imatges idealitzades, l’addicció, la desconcentració, la dependència i la manca de privacitat i seguretat a conseqüència del mal ús de dades personals. Per això, és essencial fomentar l’ús conscient i responsable d’aquestes eines i poder desenvolupar habilitats crítiques envers les noves tecnologies.
El català
Es calcula que hi ha uns 10 milions de parlants catalans repartits pel món. Tot i ser una llengua viva, la seva situació varia depenent de la regió i el canal que s’analitzi. Segons l’InformeCAT 2024, el 47,1% dels joves a Catalunya fan servir el català com a llengua habitual, mentre que el castellà és predominant per al 71,7% d’ells. En aquest context de disminució de l’ús del català, les xarxes socials s’han consolidat com els espais principals de consum audiovisual. Així, aquesta tendència negativa també s’ha accentuat amb l’auge de les plataformes digitals globals, ja que prioritzen continguts en llengües majoritàries a través dels seus algoritmes i invisibilitzen els continguts en català, sobretot si no són de temàtiques rellevants o atractives. En aquest sentit, el fet que no hi hagi prou varietat de continguts en català fa que molts usuaris acabin consumint continguts en castellà per inèrcia, comoditat i afinitat amb les seves preferències. Això no només afecta els hàbits lingüístics, sinó que també reforça la percepció que el català sigui una llengua limitada i menys present en contextos moderns i digitals. En un moment de retrocés envers l’ús del català, especialment entre els més joves, també cal destacar que, tal com diu la filòloga i lingüista Marina Massaguer Comes, “l’absència d’un marc institucional que promogui estratègies globals fa que el català tingui menys capacitat de competir, tant pel que fa a visibilitat com a rendibilitat econòmica pels creadors”.
Sovint, el català s’associa a connotacions polítiques i socials, fet que desanima alguns creadors de contingut a utilitzar-lo, segons Massaguer i estudis com el del Centre de Recerca Sociolingüística de la Universitat de Barcelona (UB), que mostren la manera en què factors ideològics i de mercat influeixen en les decisions lingüístiques dels creadors digitals. Altrament, la pèrdua d’espais de referència, com el canal juvenil 3XL, exemplifica la manca de suport institucional i com aquesta pot perjudicar l’ús del català entre els adolescents. Per això, cal insistir en la importància de crear un ecosistema econòmic sostenible que permeti als creadors obtenir ingressos amb continguts en català, de manera que es fomenti la seva producció continuada. També convé proposar la diversificació de les fonts de finançament per donar suport a projectes independents i satisfer la necessitat d’una infraestructura pública sòlida que asseguiri la creació constant de continguts en català. Massaguer també proposa establir col·laboracions internacionals entre governs que representen llengües minoritzades. Aquestes aliances podrien pressionar les grans plataformes tecnològiques per implementar polítiques més inclusives i assegurar que aquestes llengües tinguin més presència en l’entorn digital.
Creadors de contingut
Actualment, les xarxes socials s’han convertit en un espai essencial per a la creació de contingut i la construcció d’identitats digitals. Es tracta d’un fenomen que ha transcendit fronteres i idiomes. No obstant això, cal remarcar el fet que molts dels noms més reconeguts de creadors de contingut que triomfen a Espanya són catalans o valencians, però que han escollit el castellà com a llengua principal per comunicar-se amb el seu públic. Això posa en relleu una realitat cultural i lingüística que ha condicionat l’ús del català a les plataformes digitals.
Dulceida (Aida Domènech), una de les influenciadores més destacades i pioneres en l’àmbit de la moda i el lifestyle, és un exemple clau. La catalana, de trenta-cinc anys, va començar a compartir les seves passions a través d’un blog i adreçant-se al seu públic en castellà.
Aquesta decisió va ser estratègica en un moment en què l’audiència majoritària a les xarxes socials era castellanoparlant, fet que li va permetre arribar a una audiència molt més àmplia. Però Dulceida no ha estat l’única.
Altres figures catalanes com Laura Escanes, que es va donar a conèixer com a escriptora i més tard com a creadora de contingut, també han apostat pel castellà a l’hora d’expandir el seu abast i connectar amb el màxim nombre de seguidors. Aquest patró es repeteix amb altres noms com Lola Lolita, Paula Gonu o les germanes Twin Melody, que, tot i tenir arrels catalanes o valencianes, han prioritzat el castellà com a llengua d’expressió principal. Això no només reflecteix una decisió personal o estratègica, sinó també un context històric. El català ha arribat tard a les xarxes socials per diverses raons. D’una banda, la llengua catalana ha tingut tradicionalment menys presència en els grans mitjans de comunicació i plataformes globals, cosa que ha generat menys referents en català. D’altra banda, molts creadors han percebut que crear contingut en castellà els obria portes a un públic molt més gran, incloent-hi Llatinoamèrica, on hi ha milions de potencials seguidors.
Tot i això, tal i com també indica Avel·lí Flors-Mas, actualment es pot percebre un canvi de tendència i un augment de presència del català en les xarxes socials. Cada vegada hi ha més creadors catalans apostant pel català com a llengua per a les seves publicacions i vídeos, reivindicant la seva identitat i enriquint el panorama digital amb una diversitat lingüística més àmplia. Influenciadores com Berta Aroca i Juliana Canet comparteixen contingut genuí i fresc en català. A més, projectes com “La Sotana” i altres pòdcasts en català han demostrat que hi ha un públic fidel que busca contingut en aquesta llengua.
Cal destacar, també, que l’exemple de Laura Escanes il·lustra un canvi significatiu en l’ús de l’idioma a les seves xarxes socials i projectes professionals. Al llarg d’aquest últim any 2024, Escanes ha començat a introduir el català de manera més constant a les seves publicacions, de manera que ha reflectit una aposta clara per connectar amb les seves arrels i amb el públic catalanoparlant. A més, ha fet un pas important liderant un programa a 3Cat íntegrament en català i consolidant el seu compromís amb la llengua i la cultura del territori. Com a culminació, per segon any consecutiu, serà una de les encarregades de donar la benvinguda al nou any amb les campanades de Cap d’Any, al costat del cantant català Miki Núñez. Aquest esdeveniment icònic, que reuneix audiències massives, reforça la visibilitat del català en moments clau i demostra la seva creixent rellevància tant en l’àmbit professional com en la seva comunicació amb els seguidors. Laura Escanes, amb aquest canvi d’enfocament, contribueix a la normalització de l’ús del català a les xarxes i als mitjans perquè obrin camí a altres creadors de contingut que vulguin fer el mateix i seguir el seu exemple.
És evident que el camí no ha estat, ni serà fàcil, però el català comença a fer-se un lloc en un món digital que, fins fa poc, semblava dominat per l’hegemonia d’altres idiomes. Això obre la porta a una nova etapa en què la llengua i la cultura catalana poden brillar a les xarxes socials sense complexos. Aquest procés no només reforça la visibilitat del català sinó que també fomenta un espai on les llengües minoritzades poden tenir el seu protagonisme i demostrar que la qualitat del contingut no depèn de la llengua en què es crea, sinó de la passió i autenticitat dels seus creadors.
Entrevista a Queralt Vidal Sala
Queralt Vidal Sala és una creadora de contingut catalana originària de Manresa. Graduada en Dret i Relacions Internacionals, actualment cursa un màster en resolució de conflictes a Ginebra, Suïssa. La seva trajectòria com a creadora de contingut va començar mentre vivia a Nova York, on va començar a compartir vídeos a TikTok i Instagram sobre les seves experiències a l’estranger i conceptes jurídics. Els seus vídeos, realitzats en català, van guanyar popularitat ràpidament, acumulant milers de seguidors d’arreu del món. Vidal Sala destaca per la seva defensa de la llengua catalana a les xarxes socials, considerant que crear contingut en català és una manera de mantenir viva la llengua. A través dels seus vídeos, aborda temes diversos, des de curiositats sobre els països on ha viscut fins a reflexions sobre la cultura catalana. A més, ha estat nominada com a millor creadora revelació als premis AMIC Tresdeu, que reconeixen els influencers més destacats en català.
La Queralt va iniciar-se en la creació de contingut en català a les xarxes arran d’un desengany professional durant la seva etapa a Nova York. Tot i haver assolit el somni de viure i treballar-hi, va adonar-se que no era com s’havia imaginat. Això la va portar a començar a fer alguna cosa que la motivés, compartint la seva experiència als Estats Units des d’un punt de vista gairebé terapèutic. Sempre va tenir clar que aquesta narració havia de ser en català, ja que és la seva llengua materna i la que millor expressava la seva autenticitat. Amb el temps, el seu objectiu s’ha transformat: ara busca crear contingut que sigui no només motivador per a ella, sinó també enriquidor per al panorama digital en català, amb un enfocament més intel·lectual i reflexiu. Creu que és essencial normalitzar la presència del català a les xarxes socials, ja que són un dels principals mitjans de comunicació actuals, especialment entre els joves. Destaca que el català a les xarxes permet arribar tant a parlants nadius com a persones que no el coneixen, exposant-los a la llengua i mantenint-la viva. Malgrat no comptar amb suport institucional, percep un gran reconeixement social, rebent constantment missatges d’agraïment i de suport. Això li dona força per continuar treballant, tot i la manca d’ajudes oficials, que atribueix al fet que el seu projecte és relativament recent. Ella mateixa no ha col·laborat activament amb altres creadors, principalment perquè viu fora i el seu contingut té un estil diferent. Tot i això, comparteix amb molts creadors catalans l’objectiu comú de normalitzar el català a les xarxes. Considera que fer contingut en català genera una connexió especial amb el públic, més forta que si ho fes en una altra llengua. Això es deu al fet que el català és una llengua minoritzada, fet que crea un sentiment d’identificació i proximitat entre parlants.
L’espectador
Fins ara, no s’ha fet menció de l’espectador i, implícitament, aquest és un element clau que cal destacar, ja que sense l’audiència l’influenciador no seria res ni ningú. L’audiència és qui defineix la dinàmica de les xarxes socials. Les preferències i el comportament del públic condicionen, sovint, les decisions dels creadors de contingut: què fan, com ho fan i en quin idioma s’expressen. En el cas de la llengua catalana, el paper de l’espectador és especialment rellevant. És l’audiència qui tria què visiona, i aquesta elecció té un impacte directe en la visibilitat del contingut en català. Per tant, cal entendre que la promoció de la llengua no és només responsabilitat dels creadors de contingut que decideixen publicar en català, sinó també de l’audiència, que ha de consumir aquest tipus de contingut per donar-li suport i visibilitat. Quan l’audiència aposta pel contingut en català, l’algoritme de les plataformes socials detecta aquest interès i comença a recomanar més i més contingut en aquesta llengua. Això permet als creadors arribar a més públic, cosa que alhora fomenta el creixement i la sostenibilitat d’un ecosistema digital en català.
Aquest cicle positiu només pot existir si espectadors i creadors treballen junts per potenciar la presència de la llengua a les xarxes. A més, no ha de ser una tasca exclusiva dels catalans. Totes aquelles persones interessades en la cultura i la llengua catalana, independentment del seu lloc d’origen, poden contribuir a fer créixer aquesta visibilitat. Consumir contingut en català no només ajuda a consolidar la llengua dins dels territoris catalanoparlants, com Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, sinó que també la projecta més enllà d’aquestes fronteres. A través del suport de l’audiència, es pot aconseguir que el català arribi a nous públics i es converteixi en una part més visible i reconeguda del panorama digital global. Aquesta col·laboració entre creadors i espectadors és fonamental per garantir que la llengua catalana no només es mantingui viva, sinó que prosperi en l’era digital.
Cultura i tradició
Les xarxes socials són una eina poderosa per donar a conèixer la llengua catalana i fomentar la cultura i tradicions que la defineixen. En un món globalitzat, aquestes plataformes ofereixen l’oportunitat d’arribar a audiències internacionals amb el trencament de barreres i connectant amb persones interessades a descobrir noves cultures. El català, amb la seva riquesa i particularitats, pot destacar com a llengua viva i moderna, tot sent capaç d’adaptar-se als formats més innovadors i creatius.
Donar visibilitat al català a les xarxes no només enforteix la seva presència, sinó que també ajuda a preservar una identitat que forma part del patrimoni col·lectiu. Cada publicació, vídeo o transmissió en directe en català és una peça més en la construcció d’un espai digital on la llengua té el seu lloc natural. Això no només beneficia els parlants actuals, sinó que també inspira les generacions futures a mantenir viva la tradició lingüística. A més, el català no és només una llengua, sinó un vehicle amb què transmetre cultura i tradicions úniques. Mitjançant les xarxes es poden compartir des de festes populars fins a receptes tradicionals, música i art. Així, la cultura catalana esdevindria accessible i atractiva per a un públic més ampli. Els creadors de contingut en català són, per tant, agents claus a l’hora de revertir la lluita contra l’extinció de la llengua. Amb la seva creativitat i proximitat, fan el català present i atractiu a les xarxes, de manera que permeten mostrar i demostrar que pot ser modern i útil. Així, enforteixen el seu ús en espais digitals i socials.
Conclusions
En definitiva, les xarxes socials són un espai clau per preservar i potenciar la llengua i la cultura catalanes, especialment en un moment en què el català afronta desafiaments importants, com la disminució del seu ús entre els joves. Aquestes plataformes ofereixen una oportunitat única per mostrar que el català no només és una llengua viva, sinó també moderna i adaptable als formats digitals més innovadors.
Els creadors de contingut en català tenen un paper crucial, posant en valor no només la llengua, sinó també les tradicions, l’art, la música i les festivitats catalanes, tot fent-les accessibles a nous públics i reforçant el patrimoni cultural.
Tot i la manca de suport institucional i la pressió de llengües majoritàries com el castellà o l’anglès, el reconeixement social i l’interès d’un públic fidel han impulsat la creació d’un ecosistema digital en català. Aquesta combinació d’autenticitat i creativitat ajuda a desfer prejudicis, connectar generacions i demostrar que el català té un lloc al món globalitzat. A més, la col·laboració entre creadors i espectadors és vital: consumir contingut en català no només reforça la llengua, sinó també la identitat cultural, assegurant que la riquesa de la cultura catalana continuï inspirant i formant part del paisatge digital global.
Les xarxes socials també han esdevingut un canal essencial per difondre elements distintius de la cultura catalana a escala global. A través de vídeos, pòdcasts i publicacions, es comparteixen tradicions com els castells, les sardanes o la cuina típica, i s’impulsen iniciatives que donen a conèixer autors, músics i artistes en llengua catalana. Aquestes plataformes permeten trencar fronteres i fer arribar la riquesa cultural catalana a audiències internacionals, alhora que reforcen el sentiment de pertinença entre els parlants.
Així, no només es manté viva la llengua, sinó que també es consolida com un vehicle indispensable per a la transmissió i preservació del patrimoni cultural.