Des de la infantesa les professions s’exterioritzen. Un estudi de la Universitat Complutense de Madrid demostra que els nens i les nenes comencen a tenir consciència dels rols de gènere a partir dels quatre anys. Amb una mostra de 149 estudiants d’entre 4 i 9 anys, el 60% dels alumnes pensaven que només els homes poden ser policies. En canvi, per la meitat de la mostra ser florista només és treball de les dones. Entre les professions que es van designar com masculines, juntament amb policia i altres, es troben tècnic d’ordinadors i científic. Aquest fet suposa que les nenes internalitzen les expectatives socials, en relació amb els seus interessos i habilitats, des de molt curta edat.
Segons la Teoria Ecològica d’Urie Bronfenbrenner, el desenvolupament humà està influenciat per les variables genètiques i el nostre entorn. Amb relació als rols de gènere, la identitat i els estereotips de gènere es construeixen a partir de molts missatges. Aquests arriben de manera explícita o implícita i des d’agents socials: pares que regalen cotxes de joguet a nens i nines a nenes o, de manera subtil, professors amb llibres de text que no tenen molta presència femenina.
La falta de representació de dones científiques en el temari de classe ajuda a prosseguir amb l’estereotip de gènere a les professions. A continuació, un seguit de dones que van aportar i aporten al món de les ciències i no sempre apareixen als llibres de text escolars:
Wang Zenhyi (1768 – 1797)
Wang Zenhyi va ser matemàtica, astròloga, poetessa i una escriptora de llibres de text molt reconeguda de la dinastia Quing, a la qual pertanyia i l’última dinastia imperial xinesa. Durant aquella època, només tenien accés a l’educació els homes de classe alta i les dones no tenien drets socials ni rebien educació més enllà de les relacionades amb les tasques de la llar. Per aquest motiu, Zenhyi va haver d’aprendre totes les disciplines en les quals va destacar per sí mateixa. La seva àvia li va ensenyar poesia, el seu avi astronomia i el seu pare matemàtiques, geografia i medicina. A més, Zenhyi també sabia arts marcials, tir amb arc i muntar a cavall gràcies a la dona d’un general mongol. Va morir amb 29 anys i quan els seus treballs i manuscrits van arribar a l’erudit Qian Yiji va dir: “la dona erudita número u després de Ban Zhao”, qui era una historiadora, escriptora i intel·lectual de la Xina. Els seus coneixements van ser publicats per Yiji al llibre Shusuan jiancun (Simples Principis del Càlcul) que forma part de la seva obra, juntament amb dotze llibres més i els seus articles com: “Sobre la longitud i les estrelles” i “Sobre l’explicació dels eclipsis lunars”. Entre els seus descobriments científics destaquen l’explicació i la justificació de per què ocorren els equinoccis i els seus moviments, la relació entre eclipsis lunars i solars, el nombre d’estrelles i va considerar que la Terra fos esfèrica aportant arguments.
Ada Lovelace (10 de desembre de 1815 – 27 de novembre 1852)
La que és considerada com la primera programadora informàtica, Augusta Ada Byron King, més coneguda per Ada Lovelace, el seu cognom de casada i contesa, va dedicar-se a les matemàtiques i l’escriptura. Va escriure el primer algoritme de la història i el primer llenguatge de programació manual. Charles Babbage, considerat dels primers a concebre la idea de la computadora, va dissenyar una calculadora mecànica amb la capacitat de contar taules de funcions numèriques. Aquesta invenció va cridar l’atenció de la científica, segurament pel seu interès en les matemàtiques. L’any 1842 va traduir a l’anglès l’article francès de l’engenier militar italià Luigi Menabrea. Va ser l’única obra d’Ada Lovelace i comptava amb una descripció de l’ingenier italià de la màquina analítica de Babbage i moltes aportacions pròpies de teories sobre el funcionament de l’invent. Per por que la censuresin per ser una dona, les seves contribucions les va firmar amb les seves inicials “A.A.L.”. No va ser fins a l’any 1953 que van ser publicades sota el seu nom. Les seves notes van ser més transcendents que el mateix article. Entre els seus descobriments es troba el funcionament de l’algoritme informàtic, que descriu molt bé en què consisteix l’operació de càlcul de la màquina de Babbage. Avui dia es coneix el concepte com “bucle”, però va ser Lovelace qui va introduir aquest algoritme a la màquina. La diferència entre la implicació de Babbage i Lovelace en la màquina està en el fet que la científica va saber veure la practicitat de la creació del primer programa informàtic i ell no. La idea que una màquina pogués exercir diverses funcions programant-se i reprogramant-se va ser seva i ho va aconseguir gràcies a les targetes perforades del “Teler de Jacquard”, un teler mecànic inventat per Joseph Marie Jacquard. En honor a la científica, des de 2009, cada segon dimarts d’octubre se celebra el Dia Internacional d’Ada Lovelace.
Edith Clarke (10 de febrer del 1883 – 29 d’octubre del 1959)
L’estatunidenca Edith Clarke es va llicenciar en matemàtiques i astronomia. Els seus primers anys després de graduar-se els va dedicar a l’ensenyament i al llarg de la seva carrera va estar molt present, com l’enginyeria. L’any 1911 va començar a treballar en l’American Telephone and Telegraph on va investigar sobre les línies de transmissió i els circuits elèctrics. Set anys més tard va estudiar Enginyeria Elèctrica a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i va ser la primera dona a rebre la mestria d’aquest grau l’any 1919. Tot i tenir aquests títols i reconeixements acadèmics no tenia ni el salari ni el reconeixement d’un enginyer que treballés amb ella en General Electric (GE). Com que no obtenia cap càrrec com a enginyera a GE, l’any 1921 va marxar a Turquia per ensenyar física al centre Constantinople Women’s College. Un any després GE va tornar a contractar-la, aquest cop com a enginyera a l’Estació Central. La primera ponència que va escriure la va publicar l’any 1921 quan va patentar un calculador gràfic per solucionar problemes en les línies de transmissió elèctrica. També va ser la primera dona a publicar una ponència a la revista American Institute of Electronic Engineers (AIEE) sobre l’ús de les funcions hiperbòliques per calcular la potència màxima que una línia pot transportar sense ser inestable. L’any 1941 va publicar amb l’enginyer Selden B. Crary una ponència a la mateixa revista sobre l’estabilitat dels sistemes elèctrics. La AIEE de fet l’any 1948 la va anomenar Fellow pels seus descobriments, novament va ser la primera dona a ser reconeguda d’aquesta manera. Va publicar dos toms, el primer l’any 1943 i el segon el 1950, de Circuit Analysis of AC Power Systems, el seu primer llibre amb intenció que funcionés com llibre de text a escoles o de consulta. Edith Clarke va tenir un càrrec professional a la Tau Beta Pi, la societat d’honor d’enginyers més antiga dels Estats Units, i a més va ser la primera enginyera en aconseguir-ho. Es va convertir en la primera Sòcia de l’Institut Americà d’Enginyers Electrònics a finals dels anys cinquanta. L’any 2015 va ser inclosa en el Saló de la Fama Nacional dels Inventors.
Àngela Ruiz Robles (28 de març del 1895 – 27 d’octubre del 1975)
Reconeguda com la precursora del llibre electrònic, va ser una mestra, inventora i pedagoga espanyola. Com a professora es va preocupar de l’evolució del sistema de l’ensenyament i de donar solució als problemes d’aquest. Tenint en compte el context de postguerra que passava el país, tant els seus invents com els seus llibres sempre van mirar pel bé de l’educació dels alumnes fent-la millor, més fàcil i més atractiva. Entre l’any 1839 i el 1970 va escriure 16 llibres de text. L’any 1949 va enregistrar “Procediment mecànic, elèctric i a pressió d’aire per lectura de llibres”, una patent amb l’objectiu d’adaptar els llibres a l’avenç tecnològic. És a dir, una espècie de llibre electrònic en el qual les pàgines d’un llibre físic estaven separades per plaques que al polsar uns polsadors s’aixequen mecànicament gràcies a l’aire comprimit fins que arriba a una pantalla de plexiglàs amb possibilitat d’augment del text. Prement un altre polsador la pantalla s’il·luminava. El material era lleuger, ja que va estar dissenyat per a nens, per tant, consistia en plàstic, goma elàstica, paper i cartolina. El “llibre mecànic”, com ella l’anomenava, tenia també dues plaques una per l’ensenyança de gramàtica i matemàtiques. S’ensenyava de manera interactiva clicant per exemple en una paraula i fent d’aquesta manera que s’il·luminés la definició. Una espècie d’enllaç hipertext que fins a l’arribada d’internet a finals de segle no es va veure al complet. Seguint la mateixa línia va crear l’”Enciclopèdia mecànica” l’any 1962.
“Dones ordinadors” o “Computadores de Harvard” (1885-1927)
Gràcies a les “Computadores de Harvard” molts descobriments astronòmics van ser descoberts per moltes dones, però només un home es va quedar amb el reconeixement. El director de l’observatori de Harvard, Edward Charles Pickering, va contractar a un grup de dones per classificar les dades que es podien extreure de fotografies realitzades a les estrelles amb un telescopi. Entre aquest grup de dones es trobaven Williamina Fleming, Annie Jump Cannon, Henrietta Swan Leavitt, Antonia Maury o Cecilia Payne, però va arribar a estar format per 80 dones. Aquestes científiques van analítzar mig milió de fotografies que representaven 10 milions d’estrelles, això va permetre realitzar molts avenços significatius en el camp de l’astronomia. Pickering va decidir contractar a dones perquè com el seu sou era d’entre 25 a 50 centaus, molt inferior al que rebia un home qualificat per fer aquesta feina. Aquest fet va permetre contractar a més gent per analitzar una gran quantitat de dades. Per tant, les dones que van formar part d’aquest grup van haver de suportar un sou molt baix per molta feina i, a més, despectivament la gent anomenava a les Computadores de Harvard com el “Harén de Pickering”. Williamina Fleming no tenia formació en la matèria, però des del soterrani de l’observatori de Harvard, des d’on es duien a terme els treballs, dirigia a les seves companyes i va dissenyar el model de classificació per les diferents fotografies. També va ser qui va descobrir la Nebulosa “Cap de Cavall” mentre Pickering pensava que era materia negra. Tot i això, es va emportar el reconeixement d’aquest descobriment i de tots els altres. Fruit del treball de Dones ordinadors, l’any 1890, va resultar el primer “Catàleg de Henry Draper” on es classifiquen 10.351 estrelles segons el seu espectre. Pickering va ser l’únic que constava com a editor del llibre. Posteriorment, més d’una d’aquestes dones va rebre reconeixements. Com és el cas de l’anteriorment mencionada Williamina Fleming qui l’any 1906 va ser esmentada membre honorària de la Royal Astronomical Society a Londres, entre altres. Henrietta Swan Leavitt va ser una figura molt important dins del món de la ciència i va formar part de les dones ordinadors a partir de l’any 1895. Els seus descobriments van ser clau per entendre les distàncies que hi ha a l’Univers entre els diferents elements. Va saber veure que totes les estrelles a les galàxies del Gran i el Petit Núvol de Magallanes estan a aproximadament la mateixa distància que la Terra. Aquesta observació la va portar a descobrir la relació directa entre el període de l’Estrella variable Cefeida i el seu brillant intrínsec. L’actual Llei de Leavitt s’anomena així pel seu descobriment, és a dir contra més llum tinguin les Cefeides més llarga és la seva distància.
Top Secret Rosies (1942)
Un altre grup de dones que van aportar al món de la tecnologia van ser les Top Secret Rosies, tot i que en aquest cas també al militar. L’esclat de la guerra, la falta d’obrers i uns ordinadors que depenien plenament de les instruccions que rebia d’un humà van fer que es recorris massivament a la contractació de dones. Igual que en el cas anterior, el treball femení estava mal pagat i infravalorat. Van haver-hi dos moviments per reclutar a dones i posar-les a treballar. El primer el “Rosie, la rebladora” enfocada a guanyar mà d’obra a fàbriques i drassanes encarregades de produir municions i subministres per la guerra en moltes ocasions. D’altra banda, també va sorgir “Top Secret Rosie”, enfocat a contractar a dones matemàtiques. La missió d’aquestes dones va formar part d’una investigació secreta per l’Exèrcit dels Estats Units. El seu paper era programar l’ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Computer), el primer ordinador digital que va començar a funcionar l’any 1945. Van reclutar almenys a 80 dones per formar part. Les “Rosies” s’encarregaven de fer les armes i altre material bèl·lic, mentre que les Top Secret Rosie feien el càlcul perquè cada tir fos precís. Treballaven sis dies a la setmana elaborant taules de balística i només sis de les vuitanta dones contractades van treballar programant l’ENIAC. La Jean Bartik va desenvolupar el software per la màquina. La Ruth Teitelbaum va contribuir en la programació i software i després de la guerra va ser l’encarregada d’ensenyar a la generació següent com funcionava l’ENIAC. La Marlyn Meltzer va destacar en la seva resolució de problemes i desenvolupament d’algorismes. La Betty Holberton també va treballar en el software i va inventar els punts d’interrupció en la depuradora informàtica. Holberton també va escriure el primer analísi estadístic utilitzat en el Cens dels Estats Units l’any 1950. Va participar juntament amb el físic John Mauchly, dissenyador de l’ENIAC, per desenvolupar el C-10, el que es considera el pare de tots els prototips de programació moderna. Amb la Grace Hopper va desenvolupar els primers estàndards del llenguatge de programació COBOL i FORTRAN. La Frances Spence va ajudar en la programació i ja coneixia de la universitat a Kathleen Antonelli, qui també va intervenir en la programació de l’ENIAC i posteriorment en els ordinadors BINAC i UNIVAC I. Al mateix temps va inventar les subrutines. Tot i això, el reconeixement del potencial de l’ENIAC se’l van emportar els enginyers John Mauchly i John Eckert. Aquestes dones programadores no van rebre el seu reconeixement com era debut fins a l’any 1997 que van passar a formar part del Women in Technology International Hall of Fame.
CONTEMPORÀNIES
Teresa de Pedro (1944, 81 anys)
La sort de Teresa Pedro és la de moltes de les dones que apareixen en aquest article: els seus pares li van permetre tenir la mateixa educació que rebria si fos un home en aquella època. A l’escola es va interessar per la física i l’any 1967 va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid Ciències Físiques. Allà va tenir el seu primer contacte amb la informàtica amb un ordinador IBM 1620. L’any 1977 es va doctorar amb la tesi: “Sistema d’intel·ligència artificial aplicat al disseny automàtic i un llenguatge orientat al problema”. Va tenir una carrera investigadora enfocada a la computació que compaginava amb la seva labor de professora universitària. Va començar el seu camí al món de la investigació gràcies a una beca que oferien a l’Institut d’Electricitat i Automàtica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). La institució va ser creada per José García Santesmases, qui va introduir la informàtica a Espanya. Als anys vuitanta va liderar el programa Autopía (fusió dels conceptes automatització i utopia). La marca de cotxes Citroën va donar un cotxe, anomenat “Platero”, que es va convertir en el primer cotxe sense conductor espanyol. D’aquesta manera va ser pionera en la creació del cotxe sense conductor i la Intel·ligència Artificial (IA), ja que era la que guiava al cotxe. El programa Autopía va acabar l’any 2014 i dos anys abans Platero i Clavileño, un altre cotxe cedit per Citroën, van fer un recorregut per Madrid de quasi 100km. També va treballar la repercussió de la contaminació a Madrid. Va aconseguir crear un model que permet saber el nivell de pol·lució que hi hauria a la capital amb un dia d’antelació. Aquest invent estava basat en la recopilació de dades per les estacions mesuradores i les prediccions meteorològiques, en certa manera com fa la IA. Teresa de Pedro va ser pionera als inicis de la informàtica, la robòtica, la IA i el cotxe autònom, però quan va començar la seva carrera d’investigadora no sabia que era un robot i la IA estava començant a desenvolupar-se a principis dels setanta. L’any 2019 el CSIC la va homenatjar per haver intervingut en la història de la ciència espanyola. Tres anys després va rebre el Premi Julio Peláez a Dones Pioneres de les Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de la Fundació Tatiana Pérez de Guzmán el Bueno
Radia Joy Pearlman (18 de desembre de 1951, 73 anys)
Radia Joy Pearlman va néixer en un entorn tecnològic i científic. Els seus pares van treballar pel Govern dels Estats Units: la seva mare com a programadora i el seu pare en l’àmbit dels radars. El primer contacte directe amb la programació va ser en la secundària, però no li va agradar perquè no entenia els conceptes. Posteriorment, va rebre l’educació universitària al MIT en matemàtiques i ciències de la computació. Actualment, treballa a l’empresa Dell EMC als Estats Units, on va néixer, però quan va treballar a l’empresa Intel va aconseguir 47 patents relacionades amb l’encaminament, el xifratge i desxiframent de dades. La seva labor ha estat enfocada cap a la creació de software, enginyeria de xarxes i seguretat. Entre 1974 i 1976 va desenvolupar un sistema de programació tangible dirigit a nens anomenat TORTIS (Toddler’s Own Recursive Turtle Interpreter). Aquest permetia a nenes i nens de dos a cinc anys prement botons per generar diferents accions. Un invent pioner en l’ensanyament de la programació enfocat als més petits. L’aportació més gran al món de la tecnologia que ha fet ha sigut el protocol Spanning Tree (STP) que permet connectar els grups de dades de manera autònoma. Aquesta creació de l’any 1984 és una de les bases que utilitza la xarxa de les xarxes avui dia per funcionar, és a dir, Internet. Està present en totes les connexions LAN. A Radia Pearlman se la coneix com la “Mare d’Internet” per aquest motiu, tot i que a ella no li agradi. Dels seus anys d’estudiant al MIT, entre els anys 60 i 70, destaca que a classe només eren unes 50 alumnes d’uns 1000 estudiants perquè la universitat no tenia prou dormitoris femenins. Des de 1992 ha anat guanyant reconeixements per la seva labor al món científic. L’any 2000 va rebre un Doctorat d’Honor del Royal Institute of Technology. El 2006 en reconeixement de la seva creació STP va rebre el premi The Flame d’USENIX.
Carol Shaw (1955, 70 anys)
Carol Shaw és una estatunidenca reconeguda pel museu The Centre for Computing History per ser la primera dona creadora de videojocs. Es va interessar pels videojocs quan va veure que tenia accés a ells des de l’ordinador. Es va graduar en la Universitat de Califòrnia en Enginyeria Elèctrica i Ciències de la Computació l’any 1977, també va fer un màster en Ciències de la Computació. Mentre estava estudiant, l’empresa Atari la va contractar per l’enginyeria microprocessadora del software del videojoc Polo en 1978. El joc no es va arribar a publicar i actualment està disponible a Internet. L’any següent va programar i dissenyar el videojoc 3D Tic-Tac-Toe per la mateixa empresa. Poc després, l’any 1982, va signar un contracte amb Activision. Gràcies a això va poder crear el videojoc River Raid, el qual va arribar a vendre més d’un milió de cartutxos i la crítica va dir que era un dels millors videojocs per la videoconsola Atari 2600. Va ser el millor joc que va programar el qual incloïa innovacions. El joc d’acció tenia moviment als costats de la pantalla i un motor amb intel·ligència artificial que feia que els enemics s’apropessin quan detectaven moviment o també canviava la velocitat. Es tractava d’un avió que pilotava per sobre d’un riu i havia d’evitar xocar amb elements del riu. Com que l’empresa li exigia un altre èxit, la indústria del videojoc no estava en el seu millor moment, Carol Shaw va canviar de treball i es va implicar en la millora de màquines per fer reserves d’avió i en la bossa de New York amb l’empresa Tandem, on ja havia treballat. Amb 35 anys, en 1990, es va jubilar gràcies als ingressos de River Raid, les seves inversions i el millor treball de la seva parella. Tot i que va tenir un recorregut molt curt en el món dels videojocs, la seva implicació va facilitar l’entrada al disseny de videojocs a moltes dones. L’any 2017 va ser reconeguda per The Game Awards amb el premi Industry Icon Award.
Mae Jemison (17 d’octubre del 1956, 68 anys)
La primera dona negra en viatjar a l’espai. Va orbitar la terra en la missió STS-47 del 12 fins al 20 de setembre de 1992. Va ser l’encarregada de servir com a especialista de missió en fer el transbord espacial Endeavour. Es va graduar a la Universitat de Stanford en Enginyeria Química i estudis africans i afroamericans. També compta amb el títol de metge en la Universitat Cornell. Abans de ser astronauta va ser metge a Libèria i Serra Lleona des de 1983 fins a 1985. La seva vocació de convertir-se en astronauta va néixer arran dels vols de Sally Ride, la primera estatunidenca en viatjar a l’espai i la tercera dona en l’àmbit mundial, i Guion Bluford l’any 1983. Va ingressar com astronauta en la NASA l’any 1987 i ho va ser fins a 1993 quan va crear una empresa d’investigació tecnològica. També, després de la seva experiència a la NASA va aparèixer en Star Trek: The Next Generation, saga de la qual és molt fan. Va publicar llibres com Find Where the Wind Goes l’any 2001 el qual era una memòria de la seva vida escrita per nens. Allà parla de la seva vida a Standford, treballant de metge i finalment d’astronauta. Sobre la seva experiència universitària parla sobre com la seva relació amb els professors no va estar enfocada cap a la seva intel·ligència sinó cap a estereotips de dona negra. Juntament amb l’escriptora Dana Meachen Rau va publicar els quatre llibres infantils A True Book l’any 2013. Pel seu pas per la NASA ha sigut reconeguda amb la seva presència al Saló Nacional de la Fama de les Dones i al Saló Internacional de la Fama de l’Espai.
Limor Fried (1979, 46 anys)
Una de les dones més influents en el panorama tecnològic actual. Limor Fried o Ladyada, el seu pseudònim en línea en honor a Ada Lovelace, és enginyera informàtica i electrònica graduada en el MIT. També és propietària de l’empresa Adafruit Industries la qual dissenya, fabrica i ven productes electrònics. La seva empresa fomenta la venda d’aquests productes amb llicències de codi obert perquè tothom pugui modificar els diagrames esquemàtics dels dispositius electrònics són d’accés públic amb pagament o sense. Limor Fried promou la cultura de maker, és a dir la filosofia de “fes-ho tu mateix”. Adafruit Industries va començar un projecte de codi obert després que PrimeSense, l’empresa de Microsoft, desenvolupés el Kinect per l’Xbox 360. Consistia en un sensor que permetia jugar sense el comandament, sigui amb la veu, moviment o gestos. L’objectiu del programa era que hackers de tot el món poguessin interactuar amb els dispositius Kinect per utilitzar els seus codis més enllà de l’entreteniment, com en aplicacions d’investigació, art, robòtica, etc. Tant ella com la seva empresa tenen intenció d’apropar l’enginyeria i l’electrònica a un major nombre de persones. Se centren sobretot a la promoció de l’educació STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). El seu objectiu és proporcionar als estudiants i enginyers recursos per crear la tecnologia del futur.
Onze exemples de dones que han aportat i aporten al món des de les ciències o tecnologies. Ser conscient del seu paper i influència en invents que han fet història pot ajudar a trencar estereotips en moltes professions laborals. L’àmbit dels videojocs, els invents, la enginyeria espacial, les matemàtiques, la IA, entre altres mencionats necessita més visibilitat femenina perquè dones de totes les edats se sentin identificades i s’interessin per aquestes.