Ser dona significa, en part, anar descobrint quines implicacions té la bretxa de gènere en la vida de cadascuna, no només en el salari, sinó en les oportunitats o drets. Les nenes interioritzen els estereotips de gènere a partir dels quatre anys. A la pregunta “Què voleu ser de grans?” els nens majoritàriament contesten que de grans volen ser policies, mentre que les noies trien professions enfocades a l’educació, segons un estudi d’Adecco. L’any 2023, només un 38,7% d’empreses amb més de deu empleats comptava amb dones especialitzades en les TIC i només un 1,3% d’empreses té el 50% de les dones especialistes en TIC a la seva plantilla. L’estudi forma part de l’informe de Mujeres e Innovación de l’any 2024.
L’Informe Tech Workplace and Culture 2025 realitzat per She Leads Tech de ISACA exposa com pel 87% dels professionals enquestats hi ha una subrepresentació femenina a la indústria tecnològica. L’estudi va ser realitzat a 7.726 professionals en l’àmbit tecnològic de tot el món. Mentre que el 41% de les tècniques coincideix que la falta de presència femenina a les empreses tecnològiques és escassa en part perquè no hi ha referents femenins en la matèria, només un 21% d’homes especialistes està d’acord. El contrast es torna a fer evident en les opinions d’homes i dones respecte a la bretxa salarial. El 42% de les dones sí que percep aquesta bretxa salarial, mentre que només un 15% d’homes reconeix la seva existència. Per acabar amb aquest problema les institucions educatives tenen un paper molt important. Per un 52% haurien d’oferir models femenins en aquest àmbit, un 42% opina que haurien d’existir xarxes de suport per les dones i el 31% pensa que caldria contractar a més dones professores de tecnologia.
Des de les institucions educatives, el percentatge de dones que van estudiar cicles i graus universitaris durant el curs 2023/2024 va ser d’un 57%, per sobre dels homes que en sumen un 43%. Després del curs 2015/2016, el nombre de dones estudiants és superior al d’homes, que va decreixent. Tot i això, molt poques es graduen en carreres tecnològiques. Des de fa deu anys, els homes es matriculen en carreres relacionades, en primer lloc, amb enginyeries, seguit per administració i gestió d’empreses i, en tercer lloc, carreres informàtiques o dret, que va deixar d’estar la tercera en la llista després del curs 2019/2020. En el cas de les dones, la carrera d’enginyeria es posiciona en el número nou de la llista i l’àmbit de la informàtica ocupa la posició 22 amb només 11.361 estudiants. Les carreres més estudiades són administració i gestió d’empreses, seguida per psicologia i dret.
| Curs 2023/2024 | Dones matriculades | Homes matriculats | Diferència (estudiants) |
| Administració i gestió d’empreses | 66.991 | 70.866 | 3.875 |
| Dret | 65.437 | 41.577 | 23.860 |
| Enginyeries | 37.133 | 99.133 | 63.000 |
| Informàtica | 11.361 | 54.596 | 43.235 |
| Psicologia | 66.208 | 19.174 | 47.034 |
Als estudis que ofereix la Universitat de Barcelona en aquest àmbit, com el de Ciberseguretat o Desenvolupament de videojocs (DDVJA) a l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), la presència femenina és molt inferior a la masculina. El grau de Ciberseguretat compta en total amb 43 nois i sis noies. En el de Desenvolupament de videojocs, 74 nois i 12 noies. El DDVJA és el nou pla d’estudis, el pla vell “Continguts Digitals Interactius” encara és actiu amb 71 nois i 7 noies de tercer i quart de carrera. Altres graus de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la UB com Enginyeria Electrònica de Telecomunicació van reunir durant el curs passat 167 matriculats amb un 16,2% de dones. El doble grau en Matemàtiques i Enginyeria Informàtica va tenir 111 matriculats un 20% d’elles dones.
La bretxa de gènere als estudis TIC, no s’hauria de treballar només a les institucions universitàries. L’Elisenda Garriga és una estudiant del cicle de formació superior Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma (DAM) a l’Institut de Sabadell. Actualment, es troba en el segon i últim any del cicle. Sobre la seva trajectòria al DAM comenta que el nombre màxim de noies que han compartit classe amb ella són quatre i que al final l’han deixat quasi totes. Entre els seus companys de classe comenta que no s’ha sentit diferent, però nota com ningú li pregunta dubtes a ella, ho fan a amics seus que estan al costat, mai a ella directament, tot i que a classe saben que al seu expedient acadèmic té un deu de nota i que segurament sap la resposta. A l’empresa on fa les pràctiques ha pogut veure com les dones només es dediquen a fer la comptabilitat, res de sistemes, de web ni de planificació de recursos empresarials (erp).
Per poder combatre la bretxa laboral a la indústria TIC neix l’associació MujeresTIC. És un moviment de Colòmbia que compta amb dones afiliades que treballen en alts càrrecs o en àrees concretes d’empreses tecnològiques. A Barcelona el 22 de maig se celebra la quarta edició del Women in Tech Barcelona Global Conference. L’activitat la presenta Womentech Network i ofereixen l’oportunitat de conèixer, compartir experiències i guanyar contractes laborals de dones que treballen a la indústria tecnològica. Des de l’Ajuntament s’ha llançat alguna iniciativa per promoure la igualtat de gènere al sector TIC com la Bcn FemTech que va ser una mesura guvernamental de l’any 2021 fins al 2023.
El problema està en el fet que les empreses utilitzen la imatge de les dones als seus consells administratius per blanquejar la seva imatge. Els periodistes Maïlys Khider i Timothée de Rauglaudre van publicar “Las elitistas redes “feministas” de las grandes empresas francesas” l’any 2020. En aquest article de Le Monde Diplomatique exposen com les empreses volen tenir a dones en els alts càrrecs de les empreses per treure rendiment econòmic, no per lluitar per la igualtat, entre altres idees. Després de la llei Copé-Zimmermann l’any 2011 es va establir que les empreses privades i públiques amb més de 500 treballadors a la plantilla i un volum de negoci que arribi als 50 milions d’euros han de tenir almenys un 40% d’homes i dones entre els seus treballadors, però no a les juntes administratives. Moltes empreses van millorar la seva imatge i posicionament econòmic només per tenir a dones en les seves administracions de l’empresa. Mentrestant, les treballadores que no pertanyen al consell patien bretxes salarials i altres discriminacions de gènere.
Per acabar amb els estereotips de gènere, Ruth Merino, consellera d’Hisenda, Economia i de l’Administració Pública de la Generalitat Valenciana, va destacar que per tal que les dones guanyin presència a la indústria TIC cal que liderin projectes que les donin visibilitat. La consellera va clausurar el passat set de març ‘Les TIC dirigides per dones’. Una jornada organitzada per la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DGTIC) que va donar visibilitat a diferents projectes TIC dirigits i implementats en la DGTIC per directores dones.
Dins de l’àmbit de la tecnologia, la intel·ligència artificial, sobretot la IA generativa, està canviat les dinàmiques empresarials i laborals. Tot i això, només un 22% de les dones especialistes estan treballant activament a desenvolupar aquesta tecnologia, segons el Foro Econòmic Mundial de la UNESCO. Un problema que es troben les empreses al cobrir les vacants relacionades amb la IA és la falta d’especialistes en aquest camp, sobretot dones. Com que no n’hi ha moltes que s’acabin matriculant i especialitzant en les TIC, les empreses no poden aconseguir la seva expansió desitjada. Només el 29,8% dels treballadors del sector són dones, mentre que en altres disciplines formen part el 46,3%.
D’entre les dones que aconsegueixen donar visibilitat al seu gènere en les TIC actualment es troba Manuela Delgado. És enginyera i forma part de les “TOP 100 Líders d’Espanya”, de Women in AI Spain i s’encarrega de projectes a NTT Data, un dels 10 principals proveïdors de serveis informàtics del món. La seva passió per la IA l’ha portat a crear “El curiós cas del biaix de la croqueta” experiment sociològic que involucra intel·ligència artificial i serveix també com divulgació científica. Una altra persona influent és Carolina Denia, la persona que està darrere del perfil d’Instagram i YouTube @clipset. El seu contingut gira al voltant de comparar i analitzar productes segons els seus gadgets i d’informar de les notícies més recents de tecnologia i Internet. Actualment, compta amb 123 mil seguidors a Instagram i 2.51 milions de seguidors a YouTube.
Per tant, la representació femenina en professions subrepresentades per dones és clau per guanyar paritat i acabar amb la bretxa salarial. Cal que les dones liderin projectes per tenir més visibilitat en un sector que es vincula al gènere masculí per la falta d’especialistes femenines. Aquest fet gira al voltant dels estereotips i la poca representació que hi ha des de les institucions relacionades amb les dones i les TIC. Els estudis amb poques dones limiten la seva presència en treballs que estan a l’ordre del dia: com els relacionats amb la intel·ligència artificial. Perfils com el de la Manuela Delgado tan arrelats a la tecnologia i a les dones dins del sector ajuden a fer que la tecnologia arribi a totes. Com la Carolina Denia que ho fa des de la quotidanitat de les xarxes socials.
