Introducció
La majoria d’estudiants universitaris ens trobem en un moment d’incertesa, en què no sabem quina sortida professional ens depara el futur. Aquesta inquietud no només la compartim amb companys d’altres disciplines, sinó també amb aquells que han passat per aquesta mateixa situació en el passat. Per tal de reflexionar sobre aquesta etapa dels nostres estudis i, alhora, escoltar l’opinió i els consells d’un professional, hem tingut l’oportunitat d’entrevistar Crisol Tuà.
Qui és?
Crisol Tuà és un professional amb una trajectòria consolidada en el món de la comunicació, especialment en ràdio i televisió. Durant la seva carrera professional de vint anys d’experiència ha treballat com a locutor, presentador, guionista i periodista cultural. Es va llicenciar en Comunicació Audiovisual i ha treballat en mitjans com Ràdio Barcelona de la Cadena SER. Actualment, dirigeix i presenta el vídeopodcast “El Secreto de la Vida” i el podcast teatral “3 cítrics”.
Punts destacats de l’entrevista
Des de l’equip de redacció de la Revista Angle, vam poder entrevistar a Crisol Tuà. L’entrevista, a més d’interessant, va ser molt útil, tant per entendre el sector de la comunicació com per saber com adaptar-se a ell. A continuació volem exposar quins punts considerem de més interès, amb la resposta que va donar ell mateix.
Vam començar preguntant-li sobre l’evolució cultural catalana, amb la següent qüestió: Al llarg de la teva trajectòria has entrevistat molts artistes i has seguit l’evolució cultural catalana. Quina evolució has vist en el panorama cultural del país? Davant d’aquesta pregunta, ens va donar una resposta molt ampla i rica: «Ara em fas pensar en com eren en si aquests inicis a nivell cultural i teatral, que era al que més em dedicava jo i fins ara, que potser als inicis hi havien uns grans noms que estaven més institucionalitzats, d’alguna manera. Trobo que ara hi ha una explosió més gran a nivell cultural d’altres companyies més petites i que tenen més accés als mitjans. No és que [les noves companyies] no hi fossin, sinó que no tenien tant accés als mitjans, i ara trobo que el fet sigui tan senzill a nivell de pòdcast, de xarxes social, etc., tothom té més presència o pot arribar a tenir-la als mitjans —ja siguin els tradicionals com les xarxes— que no pas en aquell moment en què semblava molt difícil. Eren pocs els espais, i costava arribar-hi des del punt de vista dels creadors. I a nivell de mitjans de comunicació potser sí que hi havien alguns programes culturals inamovibles que eren més hegemònics, i aquesta part trobo que es cuidava més a nivell de mitjans. Això no sempre es troba ara, però vaja, no soc tampoc de dir que els temps d’abans eren millors que els d’ara, sinó que són diferents. Sí que recordo potser que abans els mitjans de comunicació eren uns quants noms els que potser tenien més presència i ara crec que hi ha més espai perquè cadascú pugui trobar el seu lloc.»
A la següent qüestió vam voler preguntar-li sobre la sobreoferta que actualment està present en molts àmbits, amb la intenció d’enforcar-ho en la sobreoferta cultural que trobem en els continguts audiovisuals. Vam fer-li la següent pregunta, a la qual va respondre amb punts molt rellevants: Com creus que impacta al públic el fet que avui hi hagi tants continguts culturals disponibles? «Aquest és el gran interrogant sobre cap a on anirà [el sector]. Tots els formats quan apareixen els primers ho tenen més fàcil arribar a la gent, al seu públic i els que primer van entrar suposo que són els que arriben a més gent —no és que ho tinguessin més fàcil, de fet, era més complicat—. Hi havia, doncs, poca oferta i poca demanda. Ara estem arribant a un punt en què hi ha moltíssima oferta, i suposo que —com en tots els mercats— hi ha un boom, que després s’equilibrarà. Ara estem veient altres mercats, com per exemple Llatinoamèrica, que està esclatant molt més aquest fenomen que aquí va passar fa uns anys. I suposo que és com tot, que finalment hi haurà una tria però, efectivament, arriba un punt que també que és més difícil arribar a audiències més amples perquè l’oferta és grandíssima. De totes maneres, benvinguda sigui, i tant de bo que sempre sigui això: que tinguem més oferta que no pas demanda. I tant de bo [l’oferta] s’expandeixi. Jo en aquest sentit soc optimista, perquè també he vist que hi ha més possibilitats d’obrir el camp per treballar a institucions o empreses que també volen tenir el seu pòdcast o contingut de marca, que com a creadors audiovisuals també ens afavoreix molt i crec que és una cosa positiva.»
I, finalment, l’última resposta a destacar a causa de la seva importància és la que va donar a la següent pregunta: I si algun estudiant volgués ser locutor de ràdio, com vas fer tu, per on hauria de començar? Hi ha algun consell o camí que recomanaries? Va respondre de la següent manera: «Jo el que els hi diria d’entrada és “no us desanimeu”, primer de tot, perquè segur que heu escoltat a molta gent que us ha dit “heu triat una carrera que té poques sortides, que costa de trobar feina…”. Això de què no hi ha feina a la professió és una cosa que a mi em deien quan jo estudiava a la facultat, fa uns trenta anys. I recordo que va venir un periodista que estava a El País, i ell ens va venir a fer una xerrada —com ara estic venint jo— i ens va dir “a mi també em deien que no hi havia feina, i que costava molt”, i també “jo estic treballant a El País des de fa molt”. I això a ell li deien potser fa seixanta anys. Jo el que li diria [a l’estudiant que es vulgui dedicar a aquest sector] és que no faci cas d’aquestes veus a vegades et poden arribar a desanimar, sobretot això. El més important és el fet de creure, de creure en el que fas i no desanimar-te, intentar-ho i sobretot començar. No s’ha d’esperar que et truquin, no esperar que vingui l’oportunitat, sinó buscar-te-la tu, i més avui en dia, ja que ho pots fer perfectament. Tothom pot fer un pòdcast, pot gravar, pot anar… Jo, personalment, el que vaig fer va ser anar a una ràdio municipal —a Matadepera Ràdio— quan tenia uns quinze anys, i des dels quinze anys feia un programa de ràdio, i la millor manera d’intentar trobar una feina tant de locutor de ràdio com de qualsevol cosa és simplement fent-ho. Fer-ho abans que et contractin està molt bé. Està bé que tothom que vulgui treballar ja treballi, una altra cosa és que et paguin, però que treballis per tu encara que sigui. Aquí és on ja comences a aprendre i, per tant, tens una experiència i un rodatge que tot això es nota. Si tu ja tens aquest bagatge, el primer dia que et posis davant d’un micròfon ja tindràs tota aquesta trajectòria. Jo, en el meu cas, va ser fent unes pràctiques. […] Les pràctiques sí que les recomano, des de la facultat intentar-se presentar a tot arreu. I sobretot això, el no desanimar-se; hi haurà moltes vegades que serà que no, però tu tingues clar el que vols fer, i que allò que fas t’agradi. També recomanaria [a l’estudiant] que facis tu el teu petit projecte perquè això serà el que podràs ensenyar, i serà el millor currículum que tindràs.»
Conclusió
Gràcies a aquesta entrevista i, sobretot, després de fixar-nos en les respostes més rellevants, podem concloure que el més important en aquest sector és buscar l’oportunitat i no esperar que arribi. Aquest gran consell d’un gran professional com és en Crisol Tuà, el podem aplicar al llarg de la nostra carrera professional. En l’entrevista realitzada, vam poder conèixer el seu recorregut i la seva personalitat en la comunicació, que van quedar exemplificades en la seva veu, respostes i estil. Aquests són elements que marquen la diferència en l’impacte sobre l’audiència. Aquesta entrevista pot servir de referència per a tots aquells estudiants que volen preparar-se per un futur en un sector mediàtic, que està en contínua transformació.
