L’Anna Llargués es posa les mans al cap, impactada, quan ens dirigim a ella com “una jove promesa del cinema català”, un títol que no se li queda gran vist tot el que li ve per davant i els projectes que té entre mans. La jove directora i guionista de cinema ha passat per més de 40 festivals internacionals i va ser candidata als Premis Goya 2024 gràcies a Trenc d’Alba, el seu curt de graduació a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya).
En una entrevista realitzada per alumnes del grau CIC de tardes, en el marc de l’assignatura Televisió i Ràdio en el segle XXI, l’Anna Llargués explica com va viure el salt a l’escena internacional d’una manera molt innocent. Confessa que aquest salt el va viure d’una manera molt innocent, diu en una entrevista amb uns alumnes del grau CIC. Abans d’anar a Cannes no coneixia la importància del festival i va presentar la seva feina sense saber ben bé on anar. Una experiència que, com es pot imaginar, va ser molt impactant i que li va donar feina. Molts productors es van interessar per la seva obra i en les següents. Per aquest motiu, un mes després del festival va començar a treballar en la seva òpera prima, De fang, amb el suport dels productors que va conèixer a Cannes.
A part de treballar en el llargmetratge De fang, el qual ja ha guanyat el Premi Río Bravo de Cinema Pendent i Les Arcs Talent Village, Anna Llargués està produint un nou curtmetratge, Àvia Peix, amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) i Europa Creativa MEDIA. Un projecte que la manté molt nerviosa pel rodatge, però que, a causa de la bona recepció de Trenc d’Alba, l’omple de seguretat. Igual que va fer amb el seu treball de fi de grau, decideix seguir pel “camí de l’honestedat i de fer-ho el millor possible”. Li dona l’esquena a les preocupacions i tria passar-s’ho bé i aconseguir que el seu projecte li interessi; per això viu Àvia Peix més des del divertiment.
En els dos anys que treballa a De fang, se sent molt ben acompanyada i troba que, a part de tenir “una flor al cul”, fer un llargmetratge té una altra dimensió. Sensacions que la fan divagar entre la por i el desig, però no deixa de banda passar-s’ho bé treballant. Es queda amb l’aprenentatge més que amb el possible resultat de la seva primera obra llarga, encara que, si tot va bé, amb la pel·lícula li queda un camí molt llarg.
Com a artista, Anna Llargués considera que tothom té alguna cosa a dir: “és donar-te l’espai de descobrir: com mires? On mires? I segurament tothom tindria moltes coses a dir”. A ella, concretament, li interessa molt el pas del temps pels espais. Sense saber ben bé d’on li ve l’atracció cap a aquest tema, es repeteix en les seves obres (una petita pista del que segurament estarà present a Àvia Peix i De fang).
La directora sempre ha tingut també la necessitat d’enregistrar les coses. Això sí que li ve donat del costum del seu pare, quan ella era petita, de gravar-la o fer-li fotos. Inconscientment, busca la manera, el lloc i la forma de plasmar la identitat de les persones vinculada als espais des del primer curt que va realitzar a la carrera, amb divuit anys.
D’estar estudiant a l’ESCAC i haver de presentar un curt de graduació, a acabar estrenant-lo al Festival de Cannes l’any 2023. Allà mateix coneix a molta gent de la qual pot aprendre de la indústria i als productors del seu primer llargmetratge, De fang. Tot i això, no deixa de banda els curtmetratges i produeix, al mateix temps, Àvia Peix. Més enllà de les seves obres i èxits aconseguits —que, com ella diu, tenen una part de sort, però també de treball, equip i, per què no, de passar-s’ho bé—, destaca la seva actitud davant dels temors i nervis: no preocupar-se pel resultat, gaudir del procés i aprendre.
L’entrevista ha permès conèixer una mica més la part d’artista que té Anna Llargués des de la seva mirada. Tothom té alguna cosa a dir, i sense cap dubte la directora podrà continuar parlant amb la càmera com a canal d’un missatge relacionat amb els espais, el temps i la seva relació amb les persones. Esperem, en un futur, poder tornar a comptar amb les seves paraules i escoltar la seva experiència al cinema, amb una trajectòria encara més plena d’experiències impactants i enriquidores.