El dissabte 14 de juny, la cantant de Los Angeles va assistir a la seva primera cita amb el Palau Sant Jordi de Barcelona per acollir a un públic de diferents parts del món
Una hora abans que comencés el teloner Tom Odell, la preocupació ja rondava entre el públic: avançarà la cua prou ràpid per veure en Tom Odell? La resposta no era clara. Una sola cua per a pista i grada envoltava gairebé tot el Palau Sant Jordi, si arribaves una hora abans ja no podries veure a Tom Odell des del principi. Era clar que n’hi havia codi de vestimenta: el blau i la roba oversize. La calor era una més a la cua que acollia a persones de diferents parts del món, hi podies sentir des de català a alemany.
Tot i això, l’ambient era d’una emoció palpable. Un cop dins, quan Tom Odell ja havia acabat la seva actuació i agraït a Barcelona després cantar hits com Another Love, Black Friday, Heal o Can’t pretend. Les llums van canviar de color, va començar a sonar Me gustas tú de Manu Chao i Poker Face de Lady Gaga. La màgia del Palau es va convertir en real quan va sortir Billie Eilish en un quadrat des de la foscor, sense cap pirotècnia, i amb una melodia trepidant que es fonia amb la melodia de THE GREATEST. Un cop es va desvelar el seu cos i els fans la van veure per primer cop va començar cantant CHIHIRO —la cançó que fa referència a la pel·lícula d’Studio Ghibli—.
Amb un setlist que barrejava els seus clàssics com bury a friend, you should see me in a crown, bad guy o Happier Than Ever amb temes del seu nou disc HIT ME HARD AND SOFT, la cantant va teixir una narrativa emocional carregada de vulnerabilitat, força i connexió genuïna. Fins i tot, Billie Eilish va aconseguir que tot el Palau Sant Jordi es quedés completament en silenci durant un minut (només se sentien les màquines de ventilació) per cantar when the party’s over. A més a més, aquesta no va ser l’única cançó que va aconseguir les llàgrimes de l’audiència, sinó que quan el piano va introduir Lovely, BLUE i Ocean Eyes o quan va sonar Halley’s Comet el Palau va convertir-se en aigua.
En diversos moments, es va acostar a les primeres files de pista, saludant, mirant directament a la gent i, fins i tot, va tocar les mans dels fans en nombroses ocasions. A més, va recordar els successos que actualment pateixen Los Angeles i Gaza.
Ara bé, no tot va ser perfecte, va haver-hi errades amb l’equip tècnic amb la música que sonava de fons i amb el suport visual que es mostrava a les pantalles. Però no va ser tan important com l’espectacular escenografia, els grans efectes visuals i la il·luminació que sempre estava ben dirigida per donar ambient i l’estètica ideal.
Va arribar el final després d’una mica més d’hora i dos quarts i la gent es preguntava per què no hi havia sortit Rosalía, ja que n’hi havia rumors que es presentaria com que se l’havia vist el dia anterior per Gràcia. Així i tot, res d’això va fer trontollar l’experiència. El primer concert de Billie Eilish a Barcelona després d’anys no va ser un espectacle, sinó que va ser una sessió terapèutica pels fans on van poder plorar, ballar, cridar, cantar i, sobretot, gaudir amb ella.
I no, no ho oblidaràs com va dir a la seva cançó amb Rosalía.
