“El Congrés no podrà fer cap llei respecte a l’establiment d’una religió, ni prohibint-ne la lliure pràctica; ni limitant la llibertat d’expressió o de premsa; ni el dret de les persones a reunir-se pacíficament, ni el de sol·licitar al govern una compensació per greuges.” Així comença la Primera Esmena dels Estats Units, un text que els seus habitants han defensat sempre com a símbol pioner en matèria de llibertat i comunicació. Aquesta idea ha marcat profundament el desenvolupament dels mitjans de comunicació al país: les cadenes televisives, els diaris i les emissores de ràdio han tingut tradicionalment un paper fonamental, ja que no depenen directament del govern de torn ni, en teoria, de la necessitat de promocionar determinats candidats. “The Land of the Free” ha estat, al llarg del temps, l’eslògan amb què els Estats Units han venut al món el seu estil de vida, una llibertat que també es reflecteix en la voluntat de donar veu al poble i mostrar la pluralitat de punts de vista, especialment visible en períodes de campanya electoral o en moments políticament tensos.
Les grans cadenes televisives no només són clau en l’àmbit de la informació, sinó també en el de l’entreteniment. En aquest terreny, destaquen especialment els programes nocturns, els populars night shows. Espais com Saturday Night Live, The Late Show (Stephen Colbert), The Tonight Show (Jimmy Fallon) o Jimmy Kimmel Live!, han esdevingut autèntics referents culturals. Aquests programes, a través de la paròdia i l’humor, aborden qüestions d’actualitat i ofereixen una mirada crítica sobre la política i la societat nord-americana.
En aquest context, Jimmy Kimmel s’ha convertit en un exemple paradigmàtic. Mesos abans del moment clau d’aquest cas, el programa The Late Show of Stephen Colbert va ser cancel·lat per a una nova temporada. El motiu? Oficialment, CBS i Paramount van justificar la decisió per raons financeres, però molts van assenyalar la proximitat amb les crítiques de Colbert a un acord milionari entre la cadena i la Casa Blanca. La polèmica es va accentuar quan, pocs dies després, es va aprovar definitivament la fusió de Paramount amb Skydance Media, el 7 d’agost de 2025, una operació valorada en uns 8.000 milions de dòlars i condicionada per l’aval dels reguladors federals. L’acord va incloure concessions sobre política editorial i programes interns de diversitat, equitat i inclusió, així com el tancament d’una demanda mediàtica amb un acord de 16 milions de dòlars. Colbert, durant els Emmy, va defensar que no només l’havien fet fora a ell, sinó també a 200 treballadors més, recordant que la feina que fan és important i que les injustícies poden ser remeiades entre tots.
Tal com recorda Susan Christopherson (2011), la concentració de poder en mans dels grans conglomerats mediàtics ha alterat profundament les condicions de producció i la llibertat creativa a Hollywood, on “les estratègies de les empreses distribuïdores determinen el que passa al costat de la producció”. Aquesta dependència de grans corporacions que controlen la distribució fa que la llibertat d’expressió dels creadors quedi condicionada pels interessos empresarials i polítics, un fenomen que es veu reflectit en casos com el de Colbert o Kimmel.
Al parlar de temes d’actualitat, Jimmy Kimmel va fer un discurs sobre en Charlie Kirk (assassinat per ferida de bala al coll durant una convenció de defensa sobre les armes) on comentava l’actual situació dels Estats Units. Les seves paraules, crítiques amb el moviment MAGA i amb la reacció de Donald Trump, qui va declarar que “Van acomiadar Jimmy Kimmel principalment pels seus mals índexs d’audiència. Va dir una cosa horrible sobre un gran cavaller com Charlie Kirk. No té talent i hauria d’haver estat acomiadat fa molt de temps.” En una roda de premsa amb el primer ministre britànic, Keir Starmer, el passat 18 de setembre. Va fer desencadenar la suspensió indefinida del programa per part d’ABC, després de les pressions de la FCC. La decisió va obrir un intens debat sobre la llibertat d’expressió, la censura política i el paper dels late shows en una societat nord-americana cada vegada més polaritzada.
Aquest panorama també ha estat sacsejat per les tensions dins la mateixa indústria. La revolució dels actors i guionistes contra gegants com Disney (qui portava l’ABC, i per tant el programa d’en Jimmy Kimmel) ha evidenciat la fragilitat d’un sistema que, sota l’aparença de llibertat creativa, sovint es regeix per interessos econòmics i corporatius. El conflicte laboral ha posat damunt la taula la precarietat d’uns professionals que són el motor de Hollywood i, alhora, ha exposat els límits del poder cultural que fins ara les grans companyies havien exercit sense oposició.
Després de la seva aturada i posterior retorn a la televisió, el presentador ha hagut de reinventar-se enmig d’un panorama cultural i polític marcat per la polarització i la censura encoberta. La seva tornada no ha estat només un esdeveniment televisiu, sinó també un reflex de com els night shows són espais de resistència, humor i crítica, però també de vulnerabilitat davant la pressió política i empresarial, ja que ha doblat l’audiència.
Donald Trump, ha esdevingut una de les figures amb més poder de pressió sobre els mitjans i la cultura nord-americana. Ja no es limita a criticar, sinó que aconsegueix forçar la cancel·lació de programes i condicionar les grans cadenes quan els continguts no s’alineen amb els seus ideals polítics. Durant la campanya electoral, fins i tot va anunciar públicament una llista de llibres que voldria prohibir, entre els quals Els jocs de la fam, per considerar-los contraris al relat que vol imposar. Així, la seva influència ha convertit la censura en una eina de poder que va més enllà del govern i impacta directament en l’entreteniment, la literatura i la llibertat d’expressió.
La mateixa dinàmica es veu amb la cancel·lació de TikTok, una plataforma que ha esdevingut símbol de la veu de les generacions més joves i, per això, també objectiu de control. El que havia nascut com un espai d’expressió lliure i creativa es veu ara qüestionat pel seu impacte polític, econòmic i cultural. Tot plegat dibuixa un escenari cada cop més proper a les distopies que abans només pertanyien a la ficció. Pel·lícules com Civil War o sèries com The Handmaid’s Tale (El conte de la criada) semblaven advertències llunyanes, metàfores extremes d’una societat en crisi. Avui, però, molts espectadors les reconeixen com un mirall incòmode que reflecteix la realitat dels Estats Units contemporanis, on la llibertat d’expressió es troba constantment amenaçada entre la censura política, el control corporatiu i la pressió social.
