La traducció literària com a eina de projecció cultural i resistència lingüística
Actualment, les històries literàries són capaces de travessar fronteres amb l’ús d’un clic, i la traducció esdevé un concepte i una pràctica que va més enllà d’un exercici lingüístic i passa a ser una via per la qual es pot mantenir viva la cultura. El català és una llengua amb una tradició cultural i literària pròpia, però que també té una història marcada per la resistència i la repressió. A través de la traducció, ha trobat una eina per assegurar la seva supervivència i fer-se present en el panorama cultural actual.
Cada vegada és més normal i freqüent que les grans obres que han marcat la literatura universal puguin ser llegides en català, des de clàssics de George Orwell com 1984 fins a èxits contemporanis com El senyor dels anells de J.R.R Tolkien. Obres com Sàpiens de Yuval Noah Harari o El conte de la serventa de Margaret Atwood han arribat a les llibreries catalanes gràcies a traduccions curoses com la de Laura Escorihuela amb Harry Potter.
Salvador Espriu pensava que una llengua no és només un instrument de comunicació, sinó el reflex d’un poble i de la seva mirada sobre el món. Això portat al tema en qüestió ens fa reflexionar i afirmar que traduir obres de caràcter internacional a una llengua com el català permet no només accedir a les històries del món, sinó que també permet reinterpretar-les a través d’una mirada cultural pròpia com la catalana.
En aquest context, les editorials i els traductors funcionen com a ponts culturals, de manera què la traducció al català no consisteix només a adaptar les paraules a l’idioma, sinó preservar emocions, matisos i contextos. Referents com Josep Maria Ripoll o Víctor Obiols han treballat amb tota mena d’obres, i editorials com la Proa o Rosa dels Vents han apostat des de fa dècades per fer arribar als lectors catalans textos que probablement mai no haurien arribat a Catalunya.
No només parlem de traducció, sinó també es parla d’una història de resistència cultural de la llengua. Durant molt de temps, aquesta va ser minoritzada i reprimida, i amb actes com el simple fet d’una traducció d’una obra clàssica o contemporània de caràcter internacional, el català ha pogut reafirmar-se com una llengua moderna i versàtil.
Quan es tradueix una obra al català, es contribueix a la supervivència de la llengua, la qual creix i dialoga amb el món. Cada llibre, article, text traduït al català és un acte d’amor per la llengua i és una manera de demostrar que tot es pot explicar en català, des de la màgia fins a les distòpies, des dels clàssics fins a la literatura contemporània.
