Núria Albó: “És bastant preocupant el nombre de noies en carreres tècniques. Ens falten molts referents”.
La professora del Màster en Comunicació Especialitzada de la Facultat de Filologia i Comunicació, Núria Albó, ha estat seleccionada a la Llista LaIA 2025, que reconeix cinquanta-cinc dones referents del sector de les tecnologies i la comunicació (TIC) a Catalunya.
Graduada en Enginyeria Multimèdia i Sistemes Informàtics, i Màster en Big Data i Analítica, Albó s’ha especialitzat en ciència de dades, amb un enfocament en la visualització de dades, l’aprenentatge automàtic i la predicció. Actualment, compagina la seva tasca docent a la Facultat amb la seva feina com a AI Consultant en Data Anàlisi a INECO, on col·labora en projectes d’intel·ligència artificial del Ministeri de Transformació Digital.
Com et vas iniciar el món de la tecnologia? Va ser una cosa que sempre t’havia interessat o et va sorgir de sobte?
La veritat és que vaig tenir molta influència familiar. El meu tiet, que vivia amb nosaltres, estudiava enginyera industrial i sempre estava envoltat d’ordinadors i ell ens va ensenyar a jugar, veiem com ell programava les seves pràctiques… A més, el meu germà també és enginyer, i tenia robots per tot arreu, Legos… I això una mica a mi em va atraure molt, aquest camp d’inventar, de fer coses. I ja quan vaig triar carrera em vaig encaminar, primer vaig agafar multimèdia i de multimèdia vaig saltar a enginyeria informàtica.
El sector tecnològic encara presenta una bretxa forta de gènere. Des de la teva experiència, quins reptes o oportunitats has trobat en aquest entorn pel fet de ser dona?
La veritat és que oportunitats n’hi ha, perquè sí que és veritat que hi ha moltes empreses que intenten anivellar el nombre de dones vs. homes. Sí que és veritat que el que trobo és que a les universitats falten noies, estudiant. No sé si és un problema ja des que petites, no tenim referents o no hi ha aquest interès per aquestes carreres tècniques, però sí que és veritat que és bastant preocupant el nombre de noies en carreres tècniques. Però, per altra banda, tens oportunitats bones si saps buscar-les. I, a més avui en dia, la veritat no he tingut cap problema personalment. I n’hi ha. L’únic que falta això, que les noies s’interessin, que no els faci por, que hi hagi més referents, sobretot referents. Ens falten molts referents.
Has estat seleccionada a la Llista LaIA 2025. Què suposa per tu aquest reconeixement, tant professionalment com personalment?
Doncs la veritat és que va ser una sorpresa molt gran, perquè la meva carrera ha tingut molts canvis. Jo vaig estudiar sistemes informàtics i multimèdia, però per necessitats familiars em vaig dedicar durant catorze anys a l’empresa familiar, que no tenia res a veure en la carrera, vull dir, era de menatge de cuina, per hostaleria i al detall, i vaig estar allà portant el que eren les compres internacionals, vull dir que d’informàtica feia ben poc. I llavors va arribar un punt que els pares es volien jubilar, jo ja estava una mica cansada, necessitava altres coses i vaig decidir fer un canvi de carrera. Vam traspassar el negoci, i després de catorze anys de no haver programat, de no fer res tècnic, vaig començar a treballar a atenció al client, que sí que em veia capaç de fer, en una empresa d’ascensors. I allà veia el departament informàtic i mirava enrere la meva carrera i vaig sentir que jo pertanyia més en aquell sector. I va ser quan vaig decidir fer una pausa i tornar a estudiar. Vaig buscar en quin camp podria actualitzar-me de la forma més ràpida possible i vaig veure que el camp de la Data Science era per mi el millor, perquè ho podia aplicar en qualsevol camp. Vaig començar per un bootcamp per veure si n’era capaç, perquè jo ja tenia quaranta anys i amb dos fills, i si no l’altra opció era seguir en l’empresa d’atenció al client. Va arribar la Covid i a l’estar tancada a casa vaig veure que era el moment d’apuntar-me en un bootcamp on estava durant sis mesos programant 8 hores diàries. I aquest canvi professional va ser el que em va ajudar a entrar en aquest món tècnic.
Quan em van dir que estava a la llista de 55 dones referents em va estranyar perquè només feia 5 anys que estava en el camp. El que van valorar en mi va ser aquest canvi que vaig ser capaç de fer, que va suposar un exemple per moltes dones, que potser aparcaven la carrera perquè eren mares o per qualsevol altra circumstància de la vida, i que no sabien si serien capaces i si hi havia la possibilitat de poder-se reciclar, i evidentment que hi ha milers d’oportunitats. I em va sorprendre gratificant moltíssim, perquè jo he estat estudiant moltes hores fent un màster, arribant a casa a les 12 de la nit perquè era a Barcelona i jo visc fora a Terrassa, i el fet que m’ha costat molt i que em reconeguin és fantàstic.
A més d’aquest èxit, continues compaginant l’activitat com a docent amb la feina industrial tecnològica. Com combines les dues facetes?
La veritat, dedicant-hi hores, perquè mitja setmana estic a Madrid treballant al ministeri i mitja setmana estic aquí a Barcelona, però les hores que dedico a la docència són relativament poques. Això em dona la facilitat de poder estar fent les dues coses a la vegada. Sí que al principi necessites més temps per preparar-te les assignatures i tot, però l’avantatge és el fet que són poques hores de docència. Si això augmentés, llavors sí que hauria de mirar com reorganitzar la meva vida. Però de moment es pot acompanyar perfectament.
Ens pots explicar una mica, dins del que puguis compartir, en què consisteixen els teus projectes d’intel·ligència artificial que estàs desenvolupant actualment?
Ara, més que desenvolupar-los, sí que hi ha una part d’analítica on estem fent el nostre propi software per anàlisis, però més que aquesta part estic avaluant molts projectes d’intel·ligència artificial, mirant si són transparents, si compleixen els requisits mínims depenent del risc, perquè en la Unió Europea pel que fa a normativa hi ha diferents riscos de projectes d’intel·ligència artificial. Primer s’ha de detectar quin nivell de risc aquell projecte pot tenir, que si s’aplica a salut o educació són d’alt risc, i per tant aquests han de complir una sèrie de normativa respecte a transparència i evitar biaixos. I aquesta és la part en la qual estic més centrada, a part de fer estudis d’ecosistema, de quins agents són principals en el desenvolupament de la tecnologia a Espanya.
En el teu dia a dia, quins reptes trobes més estimulants en la tasca de certificat de dades?
Primer, buscar insides, buscar idees de dir com està anant un tema, com està anant l’ús de la intel·ligència artificial en educació, perquè a vegades tenim una idea i llavors resulta que és totalment el contrari. És trobar aquests moments, que això m’encanta.
Per un altre cantó, també hi ha molta feina avorrida en el món del Data Science, que és tota la neteja de les dades, obtenir-les, cribar-les. Això és molt pesat a fer, però és supernecessari, perquè si llavors això ha d’entrar en un model d’intel·ligència artificial, si no està ben igualat, si no està ben net, això fa que tot el model funcioni malament. Però hi ha feines molt boniques, quan veus que el model et funciona llavors també tens el contrari, que et dediques 12 hores d’entrenar un model i resulta que el resultat és nefast. Té aquesta gràcia, que cada dia és diferent.
Des de la teva experiència, creus que en els darrers anys s’han fet passos reals per fomentar la presència i la inclusió de les dones i els perfils en el sector tecnològic?
Jo crec que sí, que s’ha buscat, ja tant en regulació o així, que s’equipari aquest volum de dones. Hi ha molta feina per fer, moltíssima feina, però sé que s’estan fent passos. S’està donant visibilitat, s’està intentant que organitzacions com Dona Digital promogui el fet que hi hagi més dones en els camps tecnològics, sobretot en la informàtica. Jo crec que s’estan fent passos, el que passa és que són petits passos. Vull dir, s’hauria de posar la cinquena marxa i accelerar-ho perquè realment en fan falta. Veus els números i realment espanta.
Hi ha molta feina per fer, però sé que s’estan fent passos. S’està donant visibilitat, s’està intentant que organitzacions com Dona Digital promogui el fet que hi hagi més dones en els camps tecnològics, sobretot en la informàtica.
A més de la inclusió, hi ha un altre tema que preocupa molt quan parlem de tecnologia, que és l’ètica i la responsabilitat en l’ús de la intel·ligència artificial. Com a especialista en aquest àmbit, quines qüestions d’ètiques i socials consideres més rellevants en el desenvolupament i l’aplicació d’aquestes tecnologies?
Bona pregunta. Jo crec que s’ha de regular. S’ha de regular perquè, tot i que és una eina que realment et dona molts avantatges i et dona una capacitat de produir molt més ràpid, sí que té molts riscos. Jo crec que és molt important que la gent conegui les limitacions, l’ús, els riscos, el que en anglès se’n diu Eye on literacy, és a dir, conèixer punts importants de fins on et pot arribar aquesta tecnologia, si la fas servir per segons quines tasques, quins riscos pot tenir en fer-la servir. Per exemple, en educació, evidentment en un estudiant li va superbé perquè li donava una capacitat de respondre de pressa o de buscar informació molt bona, però al mateix temps perds potser la capacitat crítica de dir “Això és correcte o no és correcte?” Abans et demanaven un treball, et ficaves en 20 pàgines web, te les llegies, te les miraves, d’allà en treies informació, l’ajuntaves, la raonaves… Ara vas al Prompt, al ChatGPT, al Copilot, o la IA que sigui, i el problema és que ho dones per bo, i a vegades no es verifica.
Llavors, aquí s’haurien de buscar sistemes pel professorat, en el cas de l’educació. El problema de la intel·ligència artificial és que té riscos a qualsevol camp on l’apliquis. En el cas de l’educació, jo no crec en prohibir l’eina, al contrari, jo crec que es pot utilitzar, però l’alumne ha de ser capaç de justificar les seves respostes, de per què ha arribat a aquella conclusió, si l’ha pensada, si veu que hi ha coses realment correctes, o que hi ha coses que la intel·ligència artificial li ha dit i són totalment falses o inventades, ha de tenir aquesta capacitat de poder defensar la seva feina. I crec que el professorat hauria d’anar cap a aquesta línia, de dir “Tu fes servir l’eina que vulguis, però després m’ho has de saber justificar superbé.”
Jo crec que és molt important que la gent conegui les limitacions, l’ús, els riscos, Eye on literacy, conèixer punts importants de fins on et pot arribar aquesta tecnologia, si la fas servir per segons quines tasques. El problema de la intel·ligència artificial és que té riscos a qualsevol camp on l’apliquis.
En el cas de l’educació, jo no crec en prohibir l’eina, però l’alumne ha de ser capaç de justificar les seves respostes, ha de poder defensar la seva feina.
Com veus l’evolució del camp de la ciència de dades en els pròxims anys?
Bé, aquesta pregunta també és una mica complexa des del meu punt de vista, perquè veig que justament la intel·ligència artificial afectarà bastant el que era la ciència de dades com es feia fins ara. Fins ara tenies l’informàtic o l’analista que programava o que tenia uns sistemes d’obtenir dades, de netejar-les, ho feien ells programant, i ara tens eines on pots adjuntar Excels o fitxer amb unes dades concretes, demanar que t’ho analitzin, que t’hi treguin insides… La intel·ligència artificial ens està canviant la forma d’actuar en aquest camp. És important saber-la, entendre-la, però ara tindràs moltes eines que et donaran suport, que moltes de les tasques que feies on et passaves una setmana netejant les dades, mirant que estiguessin correctes, que no et faltessin, que si tenies una taula tenies valors en blanc, com els omplies, etc. ara t’ho faran. I això canvia la quantitat de persones que necessites a l’empresa dedicada en aquesta tasca. Llavors el futur de la ciència de dades doncs crec que s’està canviant des del meu punt de vista.
El futur de la ciència de dades doncs crec que s’està canviant des del meu punt de vista. Ara hi ha moltes eines que fan les tasques que es feien durant una setmana, i això canvia la quantitat de persones que es necessiten a l’empresa.
I per acabar, quin consell donaries a estudiants professionals que vulguin dedicar-te en el món de la tecnologia?
Que siguin molt curiosos. Vull dir, la curiositat és vital, És un món on no pots deixar mai d’aprendre. Has de tenir aquesta voluntat d’estar estudiant, per sempre. Perquè canvia tot, canvia tan de pressa, entren tantes coses noves… El teu cervell està constantment amb la sensació que s’està quedant enrere. Jo, per exemple, a mi em passa, i mira que estic treballant cada dia amb intel·ligència artificial, i penso que no arribo o que ja m’estic perdent tal cosa. I és aquesta angoixa de voler aprendre i ser molt curiós, perquè és un camp espectacular de ser-hi, amb els canvis que hi ha i tot, però és un camp que no pots deixar. Sempre aprendràs coses noves. Crec que és la part maca, sempre aprendràs coses noves.
La curiositat és vital en aquest sector. És un món on no pots deixar mai d’aprendre. Has de tenir aquesta voluntat d’estar estudiant per sempre.
