Quan el cinema parla del que no es veu
Durant la història de l’audiovisual, la salut mental és un tema que ha estat representat de diverses maneres i ha anat evolucionant amb el temps. Antigament tot allò relacionat amb la salut mental s’explicava a través del sensacionalisme (reduïnt trastorns a simples estigmes, pors o caricatures). Avui en dia, però, s’ha donat lloc a narratives més subtils, empàtiques i centrades en l’experiència humana. El cinema ha actuat en aquest context com a mirall cultural que ha permès abordar la salut mental i mostrar-la no sols com a patiment, sinó com una possibilitat d’expressar allò que no sempre se sap dir amb paraules. El cinema no és un fenomen artístic amb l’única finalitat d’entretenir, sinó que pot ser també una eina de pensament, una possibilitat de pensar.
Quan parlem de la representació de la salut mental en el món audiovisual, és inevitable trobar exemples que mostren com s’ha de tractar correctament un tema com aquest i de quina manera es pot representar. Inside Out (2015) de Pixar és una obra on les emocions es converteixen en personatges i el procés psicològic es transforma en un relat accessible per a tot tipus de públics, des dels més petits al més grans. La cinta normalitza la tristesa com una emoció necessària i desmunta la idea que “estar bé” implica estar content tota l’estona. S’observen les emocions i la salut mental des d’un punt de vista pedagògic, i aquesta pel·lícula en particular ha estat celebrada en l’àmbit educatiu i clínic, demostrant que l’animació pot ser una eina poderosa per a l’alfabetització emocional.
Com Inside Out, hi ha moltes pel·lícules que han adoptat una manera original i ben construïda de representar la salut mental. Aftersun (2022), aborda la depressió des d’un punt de vista íntim i fràgil. Al llarg del film, el tema s’insinua mitjançant Durant el film se suggereix el tema que aborda a través de recursos com els silencis, mirades i memòries. En aquest cas la salut mental apareix no com una trama definida, sinó com un espai de vulnerabilitat on el cinema convida l’espectador a omplir els buits. La proposta d’Aftersun tracta la salut mental des d’una perspectiva més sensorial i aprofundint més en les reaccions emocionals.
Hi ha pel·lícules que qüestionen la mirada social cap als trastorns mentals. Joker (2019) posa sobre la taula com l’exclusió i la manca de suport institucional poden empitjorar la salut mental d’un individu. En el film es posa sobre la taula sobre fins a quin punt la societat discrimina i patologitza persones que allò que vertaderament necessiten és atenció i ajuda.
La tendència és evident: la salut mental ha deixat de ser un element marginal per esdevenir un eix central del relat cinematogràfic. Ara es tracta la salut mental amb profunditat, explorant les expectatives socials, la pressió quotidiana, la identitat… I aquest pot ser un dels motius pels quals el cinema connecta tant amb el públic jove, que troba en les històries que veuen un lloc on sentir-se legitimat. La força del cinema resideix en fer visible allò que sovint es troba silenciat. Parlar de la salut mental a través de l’audiovisual és un acte de responsabilitat cultural. Es basa en trencar estigmes, generar empatia i saber que darrere de cada història hi ha una persona que vol ser compresa i entesa pel món.
