El Penedès és un territori on la vinya no només defineix el paisatge, sinó també la manera de viure de la gent. Aquí, el vi és molt més que una beguda: és cultura en tots els sentits. És tradició, perquè forma part de les celebracions i del dia a dia des de fa segles; és història, perquè les vinyes i les tècniques de cultiu han passat de generació en generació; i és identitat, perquè cada cep i cada ampolla reflecteixen el caràcter del territori i de qui les cultiva. Jordi Gonzàlez (Vilafranca del Penedès, 2001), enòleg de formació i apassionat del seu territori, va estudiar la carrera d’enologia a la Universitat Rovira i Virgili i, des de ben jove, va començar a endinsar-se en el món del vi gràcies a la seva família. Amb ell, descobrirem com la cultura del vi, la tradició del territori i la passió per l’enologia es fonen en cada ampolla.
Com vas arribar al món del vi?
El meu avi i el meu tiet estan vinculats al món del vi, perquè van treballar durant molts anys amb empreses relacionades amb la vinya. Afegit a això, venint del Penedès, és inevitable estar en contacte amb les vinyes i amb la cultura d’aquest sector.
Com definiries la teva filosofia com a enòleg?
Tinc una visió molt compromesa amb el territori, especialment en l’àmbit de la sostenibilitat i l’ecologia. Al final, hem de cuidar la terra, perquè en aquest sector és ella qui ens dona menjar. Cada vegada, el sector vitivinícola està adoptant més aquest compromís amb la sostenibilitat; un bon exemple és la D.O. Penedès, que enguany ha fet la seva primera verema 100% ecològica. Fa uns anys, es van importar moltes varietats de raïm franceses i, durant un temps, les varietats autòctones van quedar una mica de banda. Ara, però, hi ha un retorn a les arrels, una voluntat de recuperar i fer valdre les varietats pròpies, que són les que millor expressen la identitat del nostre territori.
Què representa el vi dins la cultura mediterrània o catalana?
El vi és una peça clau dins la cultura i la dieta mediterrània, i també un reflex de la nostra manera d’entendre el territori. A Catalunya, el vi és present des de fa segles: hi va arribar amb els grecs i, des d’aleshores, ha format part de la nostra identitat. Podríem dir que el vi sempre ha estat a casa nostra, a taula i a la vida quotidiana, com un símbol de convivència, tradició i respecte per la terra.
En quin moment del procés notes més la connexió entre l’ofici i la cultura del territori?
En qualsevol moment: des de cultivar la terra, podar guiant els ceps cap a on vols portar-los, fins al moment de la verema, quan reculls la feina de tot un any, i, finalment, al moment de vinificar aquest fruit, transformant-lo en la teva manera d’entendre el territori.
Hi ha alguna part que et faci sentir més vinculat a la tradició o al paisatge?
Els moments en què estàs davant de la planta, intentant entendre-la, guiar-la i tractar-la, són aquells en què sents una connexió més profunda amb el territori. Al final, és una feina molt lligada al que et marca la natura, ja que, moltes vegades, actues en conseqüència del que passa climatològicament. Per això, és inevitable sentir-se connectat amb la terra.
Com creus que els canvis en el clima i en el paisatge estan transformant la cultura del vi i la
relació de la gent amb el mateix vi?
Per una banda, les veremes cada cop s’estan avançant més i escurçant a causa de les altes temperatures que tenim a l’estiu. D’altra banda, el consumidor també està canviant les seves preferències: el consum de vi negre va a la baixa, mentre que augmenta el de vi blanc i escumosos, ja que són més fàcils de beure i més frescos davant aquestes calors.
De quina manera el paisatge marca el caràcter d’un vi i de la gent que el fa?
La climatologia, l’orografia i la manera de treballar la terra són els factors que marquen el caràcter del vi; és el que anomenem el terroir. La forma de treballar el vi, en canvi, és l’aspecte que més es relaciona amb la part cultural, perquè reflecteix la manera de fer de la gent d’aquí: la seva paciència, el respecte per la terra i la manera d’entendre el temps. És, potser, la manera més senzilla d’explicar com el paisatge i la cultura es troben dins d’una ampolla.
Els consumidors valoren prou la feina que hi ha darrere d’una ampolla?
Sovint tinc la sensació que no, perquè molts vins es venen a preus tan baixos que, al final, això repercuteix en el viticultor, que no rep una compensació justa per la seva feina.
Hi ha algun vi teu que consideris “especial” o que resumeixi la teva trajectòria?
Tots els vins en què participo en la seva elaboració són molt especials; costa molt poder-ne escollir un.
