L’herència eurovisiva d’Espanya: seixanta anys de música, èxits i emoció

Logotip Eurovisión Song Contest Spain / Font: RTVE.es

La cultura musical europea ha assolit un gran reconeixement internacional gràcies a l’esdeveniment musical més rellevant del continent: el Festival de la Cançó d’Eurovisió. La participació d’Espanya al concurs ha deixat nombrosos moments icònics, cançons que han esdevingut autèntics himnes i artistes que han marcat generacions. Per commemorar aquesta trajectòria musical de 64 anys, presentem un recull de les tres actuacions espanyoles més significatives de cada dècada.

El festival es va inaugurar l’any 1956, al Teatre Kursaal de Suïssa, on van participar només 7 països: Suïssa, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya Occidental, França, Luxemburg i Itàlia. Després de cinc anys de retirades i incorporacions, va debutar Espanya, juntament amb Iugoslàvia i Finlàndia, marcant una xifra de rècord de setze països participants. La primera representant espanyola va ser Conchita Bautista, amb Estando Contigo, que va obrir la gala, però finalment va quedar novena.

La incorporació d’Espanya als anys seixanta va suposar un gran èxit per al país, ja que dos anys seguits es va endur el premi. L’any 1968 Massiel va coronar-se amb La La La, fet que va convertir Madrid en la seu del festival del 1969, on Salomé va guanyar empatada amb tres països més amb Vivo Cantando. Va ser el primer cas d’empat, no existia cap reglament per desfer-ho, de manera que els intèrprets del Regne Unit, Països Baixos, França i Espanya es van endur quatre trofeus.

Conchita Bautista a Eurovisió 1961 (Canes, França) / Font: Alamy
Massiel a Eurovisió 1968 (Londres, Regne Unit) / Font: Getty Images
Salomé a Eurovisió 1969 (Madrid, Espanya) / Font: Getty Images

Durant els anys setanta, Espanya va rebre molt bona puntuació. Eres Tu de Mocedades és la segona millor puntuació mai rebuda d’Espanya en una final, amb 125 punts, juntament amb En un mundo nuevo de Karina, amb 116 punts. L’any 1974 va destacar per la victòria del grup suec més exitós, ABBA, i també per la participació de l’actriu Olivia Newton-John com a representant del Regne Unit. Aquell any Espanya va quedar en una posició intermèdia, però va portar un dels millors èxits espanyols del segle XX: Canta y Sé Feliz de Peret. La quarta cançó espanyola amb una puntuació més alta en una final va ser Su Canción de la peruana Betty Missiego, que va quedar en segona posició.

Mocedades a Eurovisió 1973 (Luxemburg, Luxemburg) / Font: Wikipedia Commons
Peret a Eurovisió 1974 (Brighton, Regne Unit) / Font: Getty Images
Betty Missiego a Eurovisió 1979 (Jerusalem, Israel) / Font: Flickr

Els anys vuitanta a Espanya es van viure de manera irregular: lluny de grans victòries però amb actuacions icòniques. Uns dels moments més emblemàtics va ser amb ¿Quién Maneja Mi Barca? de Remedios Amaya, que, malgrat quedar última sense rebre cap puntuació, va passar a la història per cantar descalça. L’any següent Espanya no es va desaminar i va aconseguir el seu millor resultat de la dècada: Lady, Lady, Lady de Bravo va quedar en tercera posició. La dècada va tancar amb Nacida para amar de Nina, que va quedar en sisena posició.

Remedios Amaya a Eurovisió 1983 (Múnic, Alemanya) / Font: Alamy
Bravo a Eurovisió 1984 (Luxemburg, Luxemburg) / Font: Eurovisionworld
Nina a Eurovisió 1989 (Lausana, Suïssa) / Font: Europa FM

La dècada dels noranta va iniciar amb Bandido d’Azúcar Moreno i Bailar Pegados de Sergio Dalma, que també és una de les cançons espanyoles amb més punts rebuts a Eurovisió. La tercera cançó espanyola amb la puntuació més alta va ser Vuelve conmigo d’Anabel Conde. L’any 1999, Espanya va tenir la seva plaça a la final assegurada, ja que juntament amb el Regne Unit, Alemanya i França van formar el “Big Four”, per ser els quatre majors contribuents financers a la Unió Europea de Radiodifusió, de la qual depèn el Festival de la Cançó. Itàlia es va retirar del concurs l’any 1997, i quan va tornar al 2011, es va unir al grup, el qual va passar a denominar-se “Big Five”.

Azucar Moreno a Eurovisió 1990 (Zagreb, Iugoslàvia) / Font: Eurovision Universe
Sergio Dalma a Eurovisió 1991 (Roma, Itàlia) / Font: Library of Eurovision
Anabel Conde a Eurovisió 1995 (Dublín, Irlanda) / Font: Library of Eurovision

Amb el canvi de mil·lenni, van tornar els concursos musicals. El fenomen Operación Triunfo va néixer el 2001, amb la victòria de Rosa López, que va representar Espanya a Eurovisió l’any següent amb Europe’s Living A Celebration acompanyada d’altres concursants de l’edició: David Bisbal, David Bustamante, Chenoa, Gisela i Geno. L’any següent Espanya també va ser representada per una concursant del programa, Beth, que, tot i no ser la guanyadora d’aquell any, va ser la més votada pel públic i la seva cançó Dime va ser un èxit. Un dels moments més “icònics” del pas d’Espanya per Eurovisió va ser l’any 2008, quan el comediant David Fernández va presentar al programa de Buenafuente Baila el chiki chiki, una cançó en to irònic que finalment va ser elegida per participar a Eurovisió sota el nom artístic de Rodolfo Chikilicuatre, i amb Sílvia Abril a l’equip de ball. 

Rosa López a Eurovisió 2002 (Tallinn, Estònia) / Font: El Confidencial
Beth a Eurovisió 2003 (Riga, Letònia) / Font: Getty Images
Rodolfo Chikilucuatre a Eurovisió 2008 (Belgrad, Sèrbia) / Font: Shutterstock

La dècada de 2010 va iniciar amb Algo Pequeñito de Daniel Diges, que va actuar segon, però va poder repetir l’actuació al final de la gala, ja que va ser interrompuda per Jimmy Jump, conegut per fer aparicions espontànies en esdeveniments de masses. Quédate Conmigo va ser la millor proposta espanyola de la dècada: Pastora Soler va executar cada nota a la perfecció,  però va acabar en desena posició, amb la victòria de la sueca Loreen. L’any 2011 Operación Triunfo va fer una pausa, i el 2017 va tornar a Televisió Espanyola. Va guanyar Amaia Romero i, juntament amb la seva parella del moment, Alfred Garcia, que havia quedat quart en el concurs, van representar Espanya amb Tu Canción, una peça romàntica que no va resultar gaire exitosa entre els eurofans. 

Daniel Diges a Eurovisió 2010 (Oslo, Noruega) / Font: Getty Images
Pastora Soler a Eurovisió 2012 (Bakú, Azerbaidjan) / Font: Getty Images
Amaia Romero i Alfred García a Eurovisió 2018 (Lisboa, Portugal) / Font: Bekia

Després de reunir tantes posicions pràcticament al final de la classificació, es va canviar el mètode de selecció amb la creació del Benidorm Fest, una final nacional organitzada per RTVE i la Generalitat Valenciana des de 2022. La primera seleccionada va ser Slomo, de Chanel, que va obtenir la puntuació més alta que Espanya ha aconseguit mai en una final, amb 459 punts i la tercera posició entre quaranta països: el millor resultat des del 1995. La va prosseguir Blanca Paloma amb Eaea, que el 2023 va obtenir 100 punts. Finalment, l’etapa eurovisiva d’Espanya es tanca amb la participació de l’antiga representant d’Eurovisió Junior 2002, Melody, amb el seu himne Esa Diva que ha fet parlar molt.

Chanel a Eurovisió 2022 (Torí, Itàlia) / Font: La Opinión de Murcia
Blanca Paloma a Eurovisió 2023 (Liverpool, Regne Unit) / Font: El Periódico de España
Melody a Eurovisió 2025 (Münchenstein, Suïssa) / Font: Wikimedia Commons

El recorregut d’Espanya per Eurovisió s’atura aquest 2025 per la confirmació de la participació d’Israel al concurs. Altres països com Irlanda o Països Baixos s’han afegit a la protesta, fent que 5 dels 27 països participants deixin de concursar al festival musical més gran d’Europa.

Angle