Els darrers anys, la indústria de la música ha canviat la manera de consum i promoció a causa de la digitalització i globalització de la societat. Gràcies als algoritmes de recomanació de les xarxes socials com TikTok o YouTube, artistes emergents i desconeguts poden catapultar-se cap a l’èxit sobtadament en qüestió de dies o setmanes, envers altres que han elaborat la seva carrera amb dedicació i constància al llarg dels anys a través de fer concerts, establir vincles amb representants i discogràfiques. En definitiva, fer-se un espai a la indústria.
El músic viral o del moment s’entén com aquell que arriba a la fama principalment perquè una peça del seu treball,ja sigui un single o un fragment d’una cançó, es viralitza i dispara en reproduccions i repercussió a través de les xarxes socials. Exemples així podríem trobar un munt en els darrers anys. Si ens centrem en el sector urbà espanyol, artistes com Mvrk, Judeline o D.Valentino han impulsat el seu èxit gràcies a campanyes de màrqueting a través de les xarxes com TikTok. L’exemple més clar de músic viral el trobem en Íñigo Quintero, un jove que va assolir milions d’escoltes i va col·locar la seva cançó en el top mundial d’Spotify gràcies a una tendència de Playback de la seva cançó a través de TikTok.
Els artistes virals generen sensibilitat als algoritmes de les xarxes socials, on la viralitat és imprevisible i es basa en tendències curtes i abusives de consum. A més, es caracteritzen per aquest “moment viral” on un vídeo o fragment de cançó esdevé un meme, ball o clip repetit pels usuaris. Tenen la capacitat de generar una interacció directa i personal amb els seus seguidors i el seu discurs de fer-se conegut de la nit al dia és comú i el tenen interioritzat i adaptat.
Els músics amb trajectòria i carrera són aquells que han construït el seu camí de manera progressiva amb el pas dels anys. Discos, concerts, gires, bases de fans, relacions amb discogràfiques, entre d’altres, són els elements que constitueixen la carrera d’un artista i que li han permès consolidar-se a la indústria musical. Aquests artistes tenen una discografia extensa i sòlida que s’estén més enllà d’un simple single viral. Tenen relacions ja establertes i enfortides amb institucions com discogràfiques, productors, agents, periodistes i són seguits per una forta comunitat de fans que han construït amb el temps i són fidels, i a més estan dotats d’experiència i d’una consciència artística que es reflecteix en els seus projectes al llarg dels anys. Taylor Swift és un clar exemple d’una artista de trajectòria, ja que amb anys de treball, esforç i dedicació ha anat construint la seva carrera pas a pas amb els anys i no s’ha quedat en un fenomen viral.
La viralitat, per altra banda, depèn de diversos factors com dels algoritmes i el consum instantani que generen les xarxes, la psicologia del consum, que influeix en la manera com els usuaris perceben el contingut i reaccionen davant estímuls cada vegada més immediats que depenen de l’accés directe de l’audiència.
Els dos camins no són excloents, hi ha artistes virals que acaben construint-se una carrera sòlida i artistes tradicionals que utilitzen les xarxes per revitalitzar el seu impacte. La música no té un camí únic cap a l’èxit, la viralitat obre les portes a una carrera pròspera, però per construir una bona trajectòria encara és una tasca exigent i difícil d’aconseguir. Els músics que aconsegueixen fusionar aquestes dues tendències són aquells que tenen més possibilitats de deixar empremta en la indústria.
