Gratar una ferida que per a molts és oberta: a ningú li agrada que l’assenyalin. Per ser persones no racialitzades hi ha tòpics i temes que no ens són presents, que se’ns escapen perquè no els vivim; no coneixem que existeixen i que són negatius. No en parlem i no els podem corregir, fins i tot, no se seleccionen per formar part del discurs general. Fet que és notable, sobretot, en casos institucionals. La Fundació Barça i la Universitat de Barcelona s’han unit per fer un pas endavant cap a una conscienciació de la causa en el marc del Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial. El passat 19 de març es va dur a terme una xerrada a l’aula Magna de l’Edifici Històric de la UB, conduïda per l’exjugador del club Lilian Thuram i el president del Barça en funcions, Rafel Yuste. L’acte tenia com a intenció denunciar la discriminació a causa del color de la pell, un fet present dins el camp, en les aficions d’aquest esport, i en la nostra societat, com a forma general.
La intenció de voler ser “un agent de canvi” perpetuada per les dues institucions es pot veure eclipsada pel fet que segueixen tenint un gran camí per recórrer fins assolir una coherència entre els seus desitjos per un món més just i les accions que duen a terme. La Universitat de Barcelona, encara presenta algunes desigualtats pel que fa al professorat: la presència de professors no blancs és pràcticament nul·la, i malgrat que el Barça sí compta amb un equip divers, no es tradueix en tota la jerarquia del club, o amb valors que pot representar en ocasions l’afició. Oportunament, la xerrada no se centra en ser un mer acte de “Responsabilitat Social Corporativa” i procura anar més enllà: fer-nos qüestionar quins són els nostres comportaments envers actes discriminatoris, els més explícits, i recordar que els microracismes que cometem a diari, sí, que “cometem” entre tots, que són presents, i s’han de corregir.
La xerrada es veu reforçada per una exposició que pren com a lema oficial un extracte de l’himne històric del club que els aficionats coregen en cada partit, “Tant se val d’on venim”. Amb l’elecció d’aquest títol, la Fundació posa de manifest com el sentiment de la família blaugrana no té fronteres, ni sap d’orígens ètnics. Una cinquantena de fotografies realitzades per diferents professionals del sector audiovisual, mostren els diversos projectes i funcions de la Fundació Barça arreu del món. Els diversos testimonis es recullen a països en vies de desenvolupament que pateixen contextos de violència, pobresa o degradació ambiental per causa dels seus orígens. No obstant això, també aprofita l’ocasió per donar reconeixement al programa Polseres Blaugranes, que té com a objectiu millorar el benestar emocional dels infants i joves que passen llargs períodes de temps hospitalitzats.
En definitiva, el Barça vol ser “més que un club” i la Universitat vol ser més equitativa i diversa: per fer-ho han considerat que la forma més efectiva és ser conscient del camí que queda per recórrer, que de la incomoditat en surt aprenentatge, i que aixecant una bandera no farà del món un lloc millor d’un dia per l’altre. Des d’una plataforma més gran, recorda que hem de ser particips en el procés, i que, per fer-ho, hem de ser més crítics amb nosaltres mateixos.
