El president del Parlament evoca en una entrevista amb la Revista Angle l’impacte que va representar el teatre durant l’empresonament per la participació en el procés
Maria Guarinos, Sara Moreno i Marta Palomeque
El president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va ser empresonat el 2 de novembre del 2017, per la seva participació en el referèndum de l’1 d’octubre quan formava part del govern de Carles Puigdemont com a conseller de Política Territorial i Sostenibilitat. “L’entrada a la presó per mi va ser molt dura”. Suposa un trencament radical a la seva vida, separat de la seva família i del seu entorn, passa d’ocupar un càrrec de màxima responsabilitat institucional a una existència completament regulada, tancat en una cel·la, sense llibertat de moviments, sotmès a estrictes restriccions i a un control constant del personal penitenciari.
Després d’una entrada traumàtica a la vida penitenciària, separat dels companys i traslladat en solitari a la presó de Navalcarnero, va ser reubicat a Soto del Real amb la resta de polítics independentistes. Després de vuit mesos, el 4 de juliol de 2018 va ser traslladat a Catalunya, a la presó de Lledoners. En una entrevista amb la Revista Angle, Rull recorda com ràpidament va percebre un canvi clar de paradigma en el tractament penitenciari i un enfocament orientat a la reinserció. Rull narra: “En aquest nou context, ens rep un educador i ens comença a dir quines opcions hi ha”, una primera escletxa dins d’aquella realitat tancada, en presentar-li les diferents activitats disponibles per als interns, entre les quals destaca el teatre, que esdevé una petita espurna d’esperança.
Davant d’aquesta proposta, la paraula “teatre” actua com un detonant inesperat, connectant-lo amb records de joventut vinculats a l’escola i a l’institut, fet que el porta a decidir-se a participar-hi. Tot i això, l’educador li adverteix que no es tracta d’una activitat lúdica o improvisada, sinó d’un taller rigorós, dirigit per un “home lluminós”, Quim Borrell.
Aquesta activitat no només era una formació d’art dramàtic, sinó que per a ell era un espai humà on cada dissabte el grup teatral es reunia per compartir tres hores i mitja d’activitat. Rull recorda que s’hi aplegaven persones condemnades per delictes molt diversos com ara assassinats, narcotràfic, robatoris… Però l’important no era el motiu dels empresonaments, ja que el taller de teatre els va crear una comunitat de confiança, ajudant-los a recuperar la seva autoestima. Rull menciona especialment un jove de dinou anys molt introspectiu, que no parlava pràcticament gens, a qui el teatre “li va salvar la vida”.
Josep Rull, encara avui, manté relació amb els membres del grup de teatre i cada any assisteix al muntatge de la companyia de Lledoners, que ells van anomenar “l’elenc artístic de Lledoners”. Explica amb orgull com els presos creaven musicals i obres pròpies, d’una potència i sofisticació extraordinàries. Ell mateix havia participat en musicals, microteatre i, fins i tot, en una gira per diferents presons catalanes, nascuda de la iniciativa d’un dels seus companys.
Entre els moments més memorables, Josep Rull assenyala la gira teatral que van dur a terme a diverses presons, amb funcions a Puig de les Basses, Mas d’Enric —on es retroba amb la presidenta Carme Forcadell després del seu empresonament— i Wad-Ras. Cada espai penitenciari evocava un clima propi i una vivència escènica diferent.
“Durant una hora hem estat lliures, i hem aconseguit que els altres presos se sentissin lliures” rememora Rull. Quan actuaven, sentien que els densos murs de la presó semblaven enfonsar-se i la denominada “quarta paret”, la que els separava del públic, deixava d’existir. Aquell temps d’obra els proporcionava una llibertat plena, i si les actuacions eren reeixides, aconseguien transmetre aquesta sensació de llibertat també als altres interns. El teatre els oferia així una experiència d’un altíssim grau d’alliberament personal.
El president del Parlament recorda que dins de la presó van rebre visites de diversos actors com Mariona Ribas, Sergi Cervera o Blanca Bardagil, amb qui encara manté una relació que continua. Per a ell, aquests artistes i el seu director teatral, Quim Borrell, van ser els seus referents culturals i humans dins la presó.
D’entre totes les experiències teatrals viscudes a Lledoners, Rull destaca l’obra de microteatre Tequila. Una representació especialment significativa, que implicava una exigència màxima amb cada diàleg perfeccionat a través de la repetició. Josep Rull recorda una de les escenes més impactants de l’obra, que mostrava el seu company d’escena colombià amenaçant amb una pistola. Tot i que es tractava d’una pistola d’attrezzo de cartó, van haver de superar diversos obstacles amb els funcionaris de la presó abans de poder utilitzar-la, fet que afegia una tensió addicional a l’escena. El moment estava carregat de tensió, especialment perquè el seu company anteriorment havia viscut un segrest real a Colòmbia i havia presenciat la mort d’un company de captivitat. Aquesta experiència convertia la representació en un acte de veracitat extrema, en el qual la ficció teatral es trobava estretament vinculada a la vida real.
El teatre a la presó no va ser únicament una forma d’expressió cultural, sinó que va oferir llibertat, autoestima i connexió humana dins d’un entorn tancat, demostrant que l’art pot transformar i donar esperança fins i tot en les circumstàncies més adverses.
