El catedràtic Ignasi Xavier Adiego explica la importància del papir de la Ilíada descobert en la missió a Oxirrinc de la UB
Mòmia, papir i un fragment de la Ilíada. És la “fórmula màgica” que descriu la cobertura mediàtica del descobriment de la missió a Oxirrinc de la Universitat de Barcelona, que ha aparegut en mitjans internacionals com el New York Times, la CNN o el National Geographic: un fragment del text d’Homer formava part de l’embalsamament d’una mòmia de l’antic Egipte.
Aquesta “fórmula” descrita com a “màgica” per Ignasi Xavier Adiego, catedràtic de Lingüística Indoeuropea de la Universitat de Barcelona, director de l’Institut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona (IPOA) i director del projecte Oxirrinc de la UB, és precisament l’encarregada que s’activi tota una maquinària mediàtica per cobrir la notícia. Tanmateix, el catedràtic desitja que la intriga i el misteri que envolten la troballa no li resti la importància que li correspon.
Adiego assegura que l’impacte mediàtic va més enllà del fet. Podem interpretar que interpel·la, que remet al nostre imaginari arqueològic i de l’antic Egipte. Per aquest motiu, genera una ruptura en aquest, i conclou en una cobertura àmplia als mitjans de comunicació. Emfatitza: “Una cosa és l’interès científic i l’altra el mediàtic”, i el que pel públic general és un misteri per a l’àmbit acadèmic obre una nova línia d’investigació: què hi fan els grecs a Oxirrinc?
“Important, remarcable i excepcional en gran mesura”
El catedràtic defensa que el motiu que singularitza i fa important aquesta troballa és el seu context d’aparició: apareix en un procés d’embalsamament, de manera deliberada en una pràctica. El papir és segellat per l’embalsamador, fet mai vist en una peça literària.
Que es tracti d’una peça literària no és l’únic que crida l’atenció dels acadèmics, sinó els textos identificats. El papir té episodis de tradició homèrica, vinculats al catàleg de les naus i a la guerra de Troia. Segons Adiego, “no massa rellevants per als grecs”, per la qual cosa afegeix encara més complexitat a la descoberta. No només suggereix que els textos literaris podrien tenir usos i funcions diferents de les que habitualment imaginem, també planteja quina importància podria tenir aquest fragment en concret per formar part d’una pràctica funerària.
És, en paraules d’Adiego, “important, remarcable i excepcional en gran mesura”. No obstant això, la seva importància no depèn únicament del fet de trobar un papir grec. Oxirrinc, l’actual El-Bahnasa, és conegut entre els arqueòlegs com el jaciment que ha proporcionat més papirs del món antic, tant literaris com documentals. En definitiva: el grec no és estrany al jaciment.
Els fragments “per llançar” que capgiren la recerca
Ara, canvien les possibilitats de lectura de fragments i papirs trobats el s. XIX que eren deposats en contenidors i “descartats”. El que abans era “per tirar” avui conté informació fonamental per a la recerca. La nova possibilitat de lectura que s’obre s’emmarca en una feina prèvia encapçalada per la papiròloga Leah Mascia, que treballa en el projecte des de la Universitat d’Hamburg. Mascia, fins ara, prenia la pràctica com a “funció protectora” que enllaçava amb la tradició de l’antic Egipte d’embalsamar els morts amb textos com El llibre dels morts en la pràctica funerària. La troballa, implicaria una modernització d’aquesta pràctica, influïda pel món grec antic.
El papir obre noves perspectives d’estudi sobre Oxirrinc i sobre la manera com la literatura grega era percebuda i utilitzada a l’Egipte antic, més enllà de les pràctiques funeràries. El valor del descobriment, però, no es limita a ser el papir ni la cobertura mediàtica, sinó tot el que aquesta troballa, pionera, obliga a replantejar.
