Barcelona és capital de l’arquitectura de l’any 2026: on és l’interiorisme? Ecléctica neix per promoure a la ciutat un espai de creació multidisciplinària a través de la dualitat de diferents personatges, reconeguts a escala nacional. La iniciativa és de Pia Capdevila, dissenyadora d’interiors nascuda a Barcelona, que havia tingut aquesta idea a la nevera durant un temps. El 2026, amb motiu de la capitalitat mundial de l’arquitectura, li va semblar el moment idoni. És una organització que procura fer entendre la “marca” turística “Barcelona” des de la convergència d’àmbits culturals, creatius i vinculats amb el benestar. Ho fa a través d’una exposició d’elements que formen part de Barcelona, recollida en un espai tancat.
Durant deu dies, el Cercle Eqüestre de Barcelona obre les seves portes, normalment tancades al públic, per ser la seu del projecte, que pretén ser acollit per diferents edificis emblemàtics en cada edició d’Ecléctica. Dotze estàncies de l’edificació seran redecorades recollint el talent d’arquitectes i interioristes combinat amb el de figures rellevants de la cultura, amb personalitats com Isabel Coixet, Martina Klein i Nandu Jubany, entre altres. “Dos visiones, dos maneras de entender un espacio, un solo proyecto.” Aquest és el lema que defineix Ecléctica, que neix amb l’esperança d’aglutinar elements característics de la ciutat a través de diferents àmbits com la gastronomia, la moda o el benestar, i vol fer entendre que Barcelona va molt més enllà dels espais emblemàtics i icònics que l’han convertida en una ciutat cosmopolita.
El projecte estableix un vincle entre el creador i l’espai: una simbiosi on un interiorista dissenya una estança per al personatge de l’altra disciplina. D’aquesta manera, s’enalteix l’interiorisme dins l’arquitectura, recolzant-se en les diverses formes de creació, perquè l’interiorisme és un aspecte clau: l’estada defineix qui som i què fem. La missió és clara: tornar a la Ciutat Comtal el seu lloc com a referent internacional del disseny i la creativitat.
Pel que fa al públic, les dotze estances de l’edifici no són només espais únics per contemplar, sinó que cobren vida a través d’activitats que abracen totes les disciplines del projecte. És a dir, el visitant no participa en el disseny físic de l’estança, però sí que l’habita: tastets de cervesa, classes de pilates, tallers de cuina, xerrades sobre estètica i interiorisme. Cada espai cocreat compta amb el patrocini d’una marca que li dona vida, i l’assistent es converteix així en cocreador de l’experiència global, no de l’espai.
En conclusió, Ecléctica és un espai de cocreació real. No només pel fet que les diferents disciplines del projecte fan una sinergia extraordinària, sinó perquè l’últim element de la fórmula perfecta són els assistents, que acaben completant el sentit de cada estança. El projecte reivindica l’interiorisme com a mirall de disciplines diverses, una forma d’art sovint menyspreada encara que és part de la nostra manera de ser. L’espai on convius, on treballes, on descanses, al final també és arquitectura.
