El debat sobre el canvi climàtic ja no gira només entorn del medi ambient, sinó també dels conflictes socials, econòmics i polítics que genera. Aquest va ser el punt de partida de la XIV Jornada Ambiental de la Universitat de Barcelona, celebrada el passat 30 d’abril a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. Sota el títol de “Per què les polítiques ambientals generen tanta controvèrsia?”, experts de diversos àmbits van reflexionar sobre les tensions que provoquen les polítiques ambientals en un context global marcat per la crisi climàtica, la transició energètica i els interessos econòmics vinculats a l’agricultura i al territori.
La jornada va comptar amb la participació de representants de l’àmbit acadèmic, institucional, ambiental i empresarial. Després de la inauguració a càrrec del rector de la UB, Joan Guàrdia, i del president de Família Torres, Miguel A. Torres, van participar-hi Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Amaranta Herrero, sociòloga i investigadora especialitzada en conflictes socioecològics, i Ricard Ramon, responsable d’estratègia i política agrícola comuna de la Comissió Europea. La jornada també va incloure una taula rodona moderada per Tomàs Molina amb la participació de representants del sector agrari, energètic i ecologista, així com una conferència de la politòloga Cristina Monge sobre els reptes de la transició ecològica. Les conclusions finals les van presentar els estudiants del màster de Comunicació Especialitzada de la UB, encarregats de sintetitzar les idees més importants sorgides al llarg del debat.
Després de la jornada, des de la Revista Angle vam poder conversar amb Tomàs Molina, meteoròleg, científic i doctor en Informació i Comunicació per la Universitat de Barcelona. Com a moderador de l’acte, va reflexionar sobre la importància de la comunicació davant la crisi climàtica i sobre la relació entre el paisatge, la cultura i la identitat col·lectiva.
Per a Molina, la comunicació és una eina clau per afrontar la crisi climàtica i totes les altres crisis. Durant la XIV Jornada Ambiental, dedicada a debatre per què les polítiques ambientals generen tanta controvèrsia, Molina va defensar la necessitat d’incorporar el diàleg social i polític a un debat que sovint s’ha abordat des d’una perspectiva només científica o econòmica.
«Comunicar, que en realitat vol dir posar-se d’acord, per mi és el més rellevant», és la primera resposta que va donar. En aquest sentit, considera que la controvèrsia no és necessàriament negativa, sinó el resultat de l’existència de punts de vista diferents. El repte, segons explica, és trobar espais de consens que ens permetin avançar cap a solucions compartides.
Molina també va reflexionar sobre la relació entre canvi climàtic, paisatge i identitat cultural. «Nosaltres som el que el nostre entorn ens fa ser», va assenyalar. Per al meteoròleg, elements com els arbres, els cultius o els aliments que formen part del dia a dia contribueixen a configurar la cultura i la manera com les persones entenem el territori.
Per això, adverteix que els efectes del canvi climàtic van més enllà de l’àmbit ambiental. La transformació del paisatge també altera la manera com la societat es relaciona amb el seu entorn i amb ella mateixa: «Això també canvia la nostra forma d’enfrontar-nos al món».
En el context actual, Molina defensa la necessitat de fomentar el diàleg i la comprensió mútua. «La societat ara està molt enfadada», va afirmar, i va posar de manifest la importància d’espais de debat com la XIV Jornada ambiental que tinguin l’objectiu de trobar punts en comú i construir respostes compartides davant dels reptes climàtics.
