Entrevista a l’equip de Cinc Cèntims, una agenda cultural independent que s’ha convertit en un punt de trobada per a la cultura de proximitat a Barcelona i les seves perifèries.
Quan es parla de cultura a Barcelona, sovint l’atenció recau sobre grans festivals, equipaments institucionals o esdeveniments de gran format. Però paral·lelament existeix una xarxa cultural menys visible formada per col·lectius, espais autogestionats, artistes emergents i projectes comunitaris que també construeixen la vida cultural de la ciutat.
En aquest ecosistema s’inscriu Cinc Cèntims, una agenda cultural independent que recull i difon propostes culturals de Barcelona i proximitats amb una mirada pròpia: prioritzant l’accessibilitat, la proximitat, l’autogestió i la diversitat territorial.
Vam parlar amb elles per conèixer com va néixer el projecte, quins criteris segueixen i quins reptes afronten de cara al futur.
Revista Angle: Com va néixer Cinc Cèntims? Hi va haver algun moment o necessitat concreta que us va fer pensar: “Això s’ha de fer”?
Cinc cèntims: El projecte va néixer de la necessitat d’agrupar la poca programació cultural que hi havia a Barcelona després del Covid, ajuntar tota l’oferta en un sol lloc. També sorgeix d’un desig personal com a amigues de fer una cosa creativa juntes.
RA: Porteu una agenda cultural molt activa i constant. Com us organitzeu perquè tot això sigui possible?
CC: Som 5 noies. De moment som una associació sense ànim de lucre. El projecte va funcionant fora dels nostres horaris laborals però actualment estem en procés de professionalització. Hi ha dues dissenyadores, dues persones que ens encarreguem de la coordinació i la producció i una més centrada en el tema web (en construcció).
RA: Sabem que treballeu des de l’autogestió i fins i tot heu fet merch per sostenir el projecte. Com aconseguiu que sigui viable econòmicament? És difícil mantenir-ho així?
CC: De moment els diners que guanyem del projecte se’n tornen al projecte i anem fent alguna col·laboració pagada. És difícil mantenir-ho així perquè ho fem al nostre temps lliure, però el que suposa el projecte es mereix aquesta militància per tirar-ho endavant. De cara al futur, esperem comptar amb subvencions que ens permetin fer sostenible el projecte.
RA: Quan algú vol sortir a l’agenda, com decidiu què entra i què no? Busqueu especialment cert tipus de projectes o espais?
CC: Tenim diversos criteris per posar els plans a l’agenda, que ens arriben a través de mail, forms i Instagram. Els criteris són:
- Preu entrada: prioritzar espais d’entrada gratuïta, taquilla inversa i preus populars.
- Diversitat de barris i perifèria: no només plans focalitzats en el centre de Barcelona, mirada més àmplia a la perifèria.
- Tipologia de projectes: prioritzar aquelles propostes que neixen de l’autogestió, cooperatives, col·lectius emergents, que generin comunitat.
- Afinitat amb els nostres valors: posicionament polític, mirada crítica, cultura de proximitat… nosaltres hi aniríem?
- Varietat cultural: diversificar l’oferta cultural (música, art, pensament, literatura, cultura popular…).
- Propostes singulars i originals: fugir de les mateixes propostes de sempre, donar importància a la innovació i frescor de les propostes.
- Informació clara: propostes amb data, hora i espai confirmat i clar.
- Si es tracta d’agents més reconeguts: prioritzar les propostes més accessibles o més úniques (com un festival puntual).
- Criteri de qualitat: que tingui certa qualitat artística i ens agradi a nosaltres.
RA: L’ús del català i també el vostre posicionament polític i comunitari semblen molt presents. És una decisió conscient des del principi? Ho viviu com una forma de resistència cultural?
CC: Per nosaltres el més natural és fer un projecte en català, evidentment és resistència cultural, sobretot quan parlem de cultura i a Barcelona. Els referents i la cultura que volem protegir estan molt vinculats a la llengua i a la identitat, el projecte no tindria sentit si no fos en català.
