{"id":1283,"date":"2022-04-08T18:46:38","date_gmt":"2022-04-08T16:46:38","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=1283"},"modified":"2025-06-18T22:29:00","modified_gmt":"2025-06-18T20:29:00","slug":"loreneta-del-silenci-a-la-conciliacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2022\/04\/08\/loreneta-del-silenci-a-la-conciliacio\/","title":{"rendered":"L’Oreneta: del silenci a la conciliaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

L\u2019obra de teatre estar\u00e0 disponible fins l’1 de maig d\u2019aquest any<\/h1>\n

El 15 de febrer es va estrenar \u201cL\u2019oreneta\u201d, una obra de teatre produ\u00efda pel Grup Focus que dona vida a una hist\u00f2ria que basa el seu origen en l\u2019atemptat terrorista hom\u00f2fob a Orlando l\u2019any 2016. Dirigida per Josep Maria Mestres i escrita per Guillem Clua, l\u2019obra es desenvolupa en un escenari est\u00e0tic al teatre La Villarroel que compta amb dos protagonistes: l\u2019Am\u00e8lia i el Ramon, interpretats per Emma Vilarasau i Dafnis Balduz.<\/p>\n

Ella \u00e9s una reconeguda professora de cant que rep a casa seva el jove, qui li reclama instrucci\u00f3 per poder cantar \u201cL\u2019oreneta\u201d a l\u2019enterrament de la seva mare. Despr\u00e9s de lluitar per aconseguir que ella accepti, ambd\u00f3s personatges inicien una conversa que anir\u00e0 desengranant sentiments arrelats a un passat del qual comparteixen un dolor permanent.<\/p>\n

Una conversa terap\u00e8utica<\/h3>\n

La insist\u00e8ncia del Ramon per descobrir m\u00e9s detalls sobre la pena de l\u2019Am\u00e8lia es fa palesa a mesura que ell li explica qu\u00e8 sent pel que realment els uneix: la mort d\u2019alg\u00fa estimat. Aix\u00ed, les dues figures protagonistes omplen a poc a poc el buit que deixa la p\u00e8rdua en un assaig per construir-se l’un com a crossa de l’altre.<\/p>\n

\"\"
Imatge d\u2019escena \/ Autor: David Ruano<\/figcaption><\/figure>\n

Aix\u00f2 s\u00ed, no sense travessar primer un pas enfangat ple de desacords. Ell reclama drets socials, reconeixement i un vincle familiar sense tab\u00fas. A ella, reaccion\u00e0ria, se li obre un nou horitz\u00f3 que trenca amb el seu convencionalisme i que alimenta la seva culpa. Mestra i alumne reflexionen sobre la import\u00e0ncia d\u2019expressar tot all\u00f2 que no expressem i de fer-ho en el present, de manera urgent. La conversa fa el seu transcurs amb una connexi\u00f3 potent entre els dos personatges que no deixa espai entremig per desconnectar de qu\u00e8 est\u00e0 passant. La mirada dels rostres acaba sent el factor que et permet endinsar-te en la trama i viure els mateixos sentiments que els protagonistes com si la teva pres\u00e8ncia fos a la mateixa sala de casa l\u2019Am\u00e8lia.<\/p>\n

Un espai ben escollit<\/h3>\n

La tria escenogr\u00e0fica \u00e9s reeixida: l\u2019espai \u00e9s \u00edntim i la disposici\u00f3 del p\u00fablic, a banda i banda, aconsegueix contagiar f\u00e0cilment l\u2019espectador de les emocions que esclaten dins i fora de l\u2019escena. La tensi\u00f3 va creixent al llarg de l\u2019obra fins que es produeix la catarsi reveladora, provocada tamb\u00e9 per la poca dist\u00e0ncia que separa el p\u00fablic \u2212que es veu cara a cara\u2212 dels actors. L\u2019escenari disposa de dues parets a banda i banda on se situen el piano de l\u2019Am\u00e8lia i les estanteries dels records compartits. Al centre, un escambell que uneix professi\u00f3 amb hist\u00f2ria de vida i que \u00e9s el punt de reconciliaci\u00f3 on els dos protagonistes acaben resolent la relaci\u00f3 d\u2019inici precipitat.<\/p>\n

\"\"
Imatge d\u2019escena \/ Autor: David Ruano<\/figcaption><\/figure>\n

El decurs de l\u2019obra es mant\u00e9 a la sala d\u2019estar de casa de l\u2019Am\u00e8lia de comen\u00e7ament a fi. Tot i ser un pis de Barcelona, el seu espai \u00e9s prou gran per representar sense cap limitaci\u00f3 gesticular les emocions dels dos personatges, primer des de la dist\u00e0ncia i despr\u00e9s des de l\u2019escalf conjunt. El silenci juga, durant tota l\u2019obra, un paper tan important com les paraules. L\u2019abs\u00e8ncia de so, a banda de la can\u00e7\u00f3 de \u201cL\u2019Oreneta\u201d i les notes musicals de piano interpretades per Vilarasau, \u00e9s un element introductori a la connexi\u00f3 vital entre els personatges i la hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n

Tot el p\u00fablic en conjunt s\u2019arriba a mimetitzar amb l\u2019espai i el mocador \u00e9s un recurs necessari en diverses ocasions. El resultat de l\u2019obra \u00e9s el descobriment d\u2019una hist\u00f2ria de ficci\u00f3, per\u00f2 perfectament real i que suposa, per a l\u2019autor, el text m\u00e9s dolor\u00f3s que ha escrit mai. Aix\u00ed, l\u2019ovaci\u00f3 del p\u00fablic en el moment de cloenda de l\u2019escenari \u00e9s un\u00e0nime. Cal aprofitar per viure-la abans no arribi la data de fi. L\u2019emoci\u00f3 hi \u00e9s tant, que els actors tamb\u00e9 necessiten desprendre ll\u00e0grimes pel que realment no \u00e9s una mera interpretaci\u00f3. Recuperar l\u2019atac terrorista i hom\u00f2fob d\u2019Orlando deixa de ser simplement un recordatori d\u2019una injust\u00edcia m\u00e9s per arrelar i prendre forma en una societat gens llunyana: la nostra.<\/p>\n

Obra de teatre L\u2019Oreneta \/ Autor: David Ruano<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019obra de teatre estar\u00e0 disponible fins l’1 de maig d\u2019aquest any El 15 de febrer es va estrenar \u201cL\u2019oreneta\u201d, una obra de teatre produ\u00efda pel Grup Focus que dona vida a una hist\u00f2ria que basa el seu origen en l\u2019atemptat terrorista hom\u00f2fob a Orlando l\u2019any 2016. Dirigida per Josep Maria Mestres i escrita per Guillem […]<\/p>\n","protected":false},"author":46,"featured_media":1287,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,633],"tags":[653,198,34],"class_list":["post-1283","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-teatre","tag-critiques","tag-igualtat","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/46"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1283"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1283\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1291,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1283\/revisions\/1291"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1287"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}