{"id":1821,"date":"2022-11-21T12:00:47","date_gmt":"2022-11-21T10:00:47","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=1821"},"modified":"2025-07-15T14:52:21","modified_gmt":"2025-07-15T12:52:21","slug":"festival-bivac-la-veu-dels-joves-com-a-refugi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2022\/11\/21\/festival-bivac-la-veu-dels-joves-com-a-refugi\/","title":{"rendered":"Festival Bivac: La veu dels joves com a refugi"},"content":{"rendered":"

L\u2019esdeveniment de filosofia i m\u00fasica fet per i per a joves.<\/h1>\n

Del passat 10 al 16 d’octubre es va celebrar a Barcelona el Biennal de Pensament 2022, un festival impulsat per l’Ajuntament, que t\u00e9 com a objectiu posar en manifest tota mena d’idees i visions partint de la col\u00b7laboraci\u00f3 d’entitats i agents de tota la ciutat. Dins del Biennal, es van organitzar tota mena d’esdeveniments i activitats, com el Festival Bivac, que es va celebrar el passat dijous 13 d’octubre al CCCB (Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona).<\/p>\n

El Festival bivac \u00e9s una iniciativa de pensament i creaci\u00f3 creada per joves i enfocat, principalment, per a joves. El projecte, impulsat pel CCCB i per la productora cultural La Sullivan, parteix de la col\u00b7laboraci\u00f3 de 16 joves de la ciutat de Barcelona, amb els quals la productora va contactar per tal que ideessin una forma de presentar les seves inquietuds, els seus pensaments i, en definitiva, les seves veus, sovint ignorades. Jun Komura, un dels setze joves que ha organitzat el festival, ens explica que es va crear al voltant de la pregunta: qu\u00e8 passaria si persones joves ideessin un festival de pensament?<\/p>\n

\u00c9s completament innovador, ja que poques vegades la gent d’aquest col\u00b7lectiu tenen la possibilitat de gestionar esdeveniments aix\u00ed, normalment per la falta de recursos. Va funcionar com a espai segur per a aquestes persones que sovint no se senten escoltades o no es prenen seriosament les seves preocupacions o neguits. Es van tractar temes diversos on tothom podia ser part\u00edcip indirectament, a m\u00e9s, es va parlar de tab\u00fas, de precarietat, de diversitats amagades i de tota mena de reflexions entorn el que els joves podem arribar a considerar, o no, un refugi.<\/p>\n

\"\"
“Correspond\u00e8ncies”, Projecte Bivac. Pol Jim\u00e9nez en una improvitzaci\u00f3 de dansa en directe. \/ Autora: Laura Aguilar<\/figcaption><\/figure>\n

\u00abA nosaltres la categoria jove no ens feia molta gr\u00e0cia, perqu\u00e8 de vegades \u00e9s una categoria pol\u00edtica (…) vam intentar jugar no tant amb la categoria jove sin\u00f3 amb el que comporta moltes vegades, amb els seus sin\u00f2nims com \u00e9s l’emerg\u00e8ncia. De l’emerg\u00e8ncia vam passar a la intemp\u00e8rie i vam dir, val doncs intentem fer d’aquest festival tan petit d’una tarda, un refugi per totes aquestes coses que marquen l’emerg\u00e8ncia dels joves: l’emerg\u00e8ncia del desig, econ\u00f2mica, de la precarietat, de l’habitatge, l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica…\u00bb<\/em><\/p>\n

Mitjan\u00e7ant la literatura, la filosofia, la m\u00fasica, la dansa i la performance, Bivac busca ser un refugi; un lloc on acampar durant una estona i aixoplugar-se d’un m\u00f3n en emerg\u00e8ncia; un punt de trobada per meditar i plantejar-nos com volem viure i quins refugis hem de construir per protegir-nos d’aquesta intemp\u00e8rie.<\/p>\n

Independentment del festival, el projecte va comptar amb una exposici\u00f3 anomenada “refugi bivac”, que es va poder veure durant tota la setmana anterior a les sales inferiors del CCCB. Aquesta presentava una estructura peculiar, un passad\u00eds ple de tendes d’acampada i sacs de dormir, en els quals ens pod\u00edem refugiar per sentir veus de totes les edats parlant i rumiant sobre el t\u00f2pic principal ja comentat: “Quins refugis hem de construir per protegir-nos de la intemp\u00e8rie?” Veurem com, naturalment, cadasc\u00fa troba un aixopluc en quelcom diferent, ja sigui un rac\u00f3 de casa seva, una persona en particular o un objecte que ens transporti a un record important per a nosaltres. Els discursos que trobem dins les tendes ens porten inevitablement a l’autoexploraci\u00f3 i a la reflexi\u00f3, fent-nos plantejar quines s\u00f3n les coses en les quals nosaltres ens refugiem i a on o en qu\u00e8 trobem aquesta sensaci\u00f3 de seguretat.<\/p>\n

\"\"
Anvers de les postals de l’exposici\u00f3 temporal “Refugi Bivac”. \/ Autora: Laura Aguilar<\/figcaption><\/figure>\n

Pel que fa al festival celebrat, el programa va comptar amb tres parts, comen\u00e7ant a les 18\u202fh amb les “Trobades a la intemp\u00e8rie”. Aquestes reunions van consistir en la xerrada i reflexi\u00f3 de cinc parelles, una rere l’altre, entorn d’un t\u00f2pic en relaci\u00f3 amb el concepte de refugi. Les participants de les xerrades eren figures d’all\u00f2 m\u00e9s diverses per tal que el debat fos el m\u00e9s ric possible. Es van poder veure una gran varietat de mirades de joves influents, amb un rerefons de tots els colors i mides. Entre les participants hi trob\u00e0vem figures importants en l’activisme com l’artista Cristina Daura, que ha treballat per diaris d’arreu del m\u00f3n, Carme Arcarazo, portaveu del sindicat de llogaters, M\u00edriam Hatibi activista i analista de dades, o Oyirum, destacada usu\u00e0ria de la plataforma Instagram defensora de la lluita anticapacitativa. Totes les participants van aportar punts de vista \u00fanics i rellevants en els seus camps, i van regalar als oients una gran perspectiva del que podia significar un refugi, a on el pod\u00edem trobar i com es podia gestionar, tot portat a les seves \u00e0rees de coneixement i de lluita.<\/p>\n

\"\"
Revers de les postals de l’exposici\u00f3 temporal “Refugi Bivac”. \/ Foto: Laura Aguilar<\/figcaption><\/figure>\n

Parlem amb Oyirum i ens confirma que per ella espais com aquests s\u00ed que s\u00f3n un refugi: \u00ab<\/em>Vaig i xerro davant de gent que s\u00e9 que estem en la mateixa p\u00e0gina i entenem el m\u00f3n de la mateixa manera, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que per a moltes persones, sortir a exposar-se davant del m\u00f3n no \u00e9s del tot c\u00f2mode\u00bb<\/em><\/p>\n

La segona activitat del vespre va consistir en una lectura dramatitzada de les cartes que s’enviaven Aixa de la Cruz i Clara Roquet. La lectura de l’intercanvi epistolar entre l’escriptora i la cineasta, anava acompanyada de m\u00fasica i una pe\u00e7a de dansa contempor\u00e0nia, aix\u00ed com un suport audiovisual que van culminar en una obra d’art tant completa com moderna anomenada “Correspond\u00e8ncies”. La m\u00fasica en directe de Mans O<\/em> marcava el ritme de la dansa interpretada pel ballar\u00ed i artista Pol Jim\u00e9nez en aquest pen\u00faltim episodi de la vetllada, que va comen\u00e7ar a les 20:30\u202fh i va acabar a les 21:30\u202fh.<\/p>\n

\"\"
“Correspond\u00e8ncies”, Projecte Bivac. Clara Roquet escrivint a Aixa de la Cruz. \/ Autora: Laura Aguilar<\/figcaption><\/figure>\n

Cinta Tort, m\u00e9s coneguda a les xarxes socials com a Zinteta i companya de pis d’un dels 16 joves que han organitzat el projecte, ha vingut de p\u00fablic, per\u00f2 ha presenciat de primera m\u00e0 la creaci\u00f3 de l’acte. Creu que un dels punts clau ha sigut la campanya promocional \u00abD’una banda, han fet tot un treball de difusi\u00f3 de xarxes que l’han vinculat molt al projecte del CCCB i tamb\u00e9 han fet tot un tema d’imatge que ha estat molt cuidat perqu\u00e8 aix\u00f2 tingui una visibilitat no nom\u00e9s virtual, que a vegades aix\u00f2 queda inaccessible a tots els p\u00fablics, sin\u00f3 que han volgut encartellar la ciutat tornant al Flow 2000, per\u00f2 que a mi em sembla molt vital perqu\u00e8 no tothom t\u00e9 acc\u00e9s a cert contingut virtual. Penso que \u00e9s important que totes estiguem informades de les coses que passen, no nom\u00e9s a la subscripci\u00f3 de mail que potser no t\u00e9 tothom\u00bb<\/em><\/p>\n

Aix\u00ed arrib\u00e0vem a l’\u00faltima intervenci\u00f3 del dia anomenada “Celebraci\u00f3 d’un final<\/em>“, que va comen\u00e7ar a les 21:45\u202fh. En aquesta, l’artista i agitadora cultural Alba Rihe va presentar-nos un original mon\u00f2leg musical. Va consistir en un recull de postals visuals i sonores, creades per l’artista, per tal de convidar a l’espectador i oient a viatjar amb ella arreu del m\u00f3n, aix\u00ed com reflexionar, gaudir i sobretot, riure. M\u00e9s tard, va entrar en escena Wekafor\u00e9, m\u00fasic i fundador de Voodoo Club<\/em>, el qual va dur a terme la cloenda del Festival Bivac amb un DJ set que va tancar l’acte, entorn les 12\u202fh, al m\u00e0gic ritme de la m\u00fasica.<\/p>\n

Imatge destacada: Ponents de l’acte “Trobades a la Intemp\u00e8rie”, Projecte Bivac \/ Autora: Laura aguilar<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019esdeveniment de filosofia i m\u00fasica fet per i per a joves. Del passat 10 al 16 d’octubre es va celebrar a Barcelona el Biennal de Pensament 2022, un festival impulsat per l’Ajuntament, que t\u00e9 com a objectiu posar en manifest tota mena d’idees i visions partint de la col\u00b7laboraci\u00f3 d’entitats i agents de tota la […]<\/p>\n","protected":false},"author":63,"featured_media":1860,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,634],"tags":[77,655,34],"class_list":["post-1821","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-musica","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1821","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/63"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1821"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1821\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1876,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1821\/revisions\/1876"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1860"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1821"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1821"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1821"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}