{"id":1934,"date":"2022-12-12T12:00:42","date_gmt":"2022-12-12T11:00:42","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=1934"},"modified":"2025-07-15T14:53:26","modified_gmt":"2025-07-15T12:53:26","slug":"gordofobia-la-importancia-de-mostrar-a-la-industria-de-lentreteniment-representacions-en-positiu-de-persones-grasses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2022\/12\/12\/gordofobia-la-importancia-de-mostrar-a-la-industria-de-lentreteniment-representacions-en-positiu-de-persones-grasses\/","title":{"rendered":"Gordof\u00f2bia: la import\u00e0ncia de mostrar, a la ind\u00fastria de l\u2019entreteniment, representacions en positiu de persones grasses"},"content":{"rendered":"

Vivim en una societat que invisibilitza, maltracta, ridiculitza, exclou i humilia un grup de persones per una determinada caracter\u00edstica f\u00edsica: estar gras.<\/h1>\n

Vivim en una societat gord\u00f2foba, en la que es discrimina a les persones grasses pel sol fet de ser-ho. Entenem primer de qu\u00e8 estem parlant. La gordof\u00f2bia es podria definir com una certa repulsi\u00f3 cap a les persones amb sobrep\u00e8s. \u00c9s una forma de viol\u00e8ncia social que situa a les persones grasses en una posici\u00f3 de vulnerabilitat i incapacitat davant les diferents esferes -afectiva, laboral, sexual, social…- de les seves vides. El considerat estar gras en homes i dones \u00e9s totalment diferent. La societat patriarcal en qu\u00e8 ens trobem ens ha imposat, sobretot a les dones, uns canons f\u00edsics molt dif\u00edcils de complir i que, en molts casos, actuen oprimint-nos. La veritat d\u2019aquesta realitat \u00e9s que no nom\u00e9s trobem la gordof\u00f2bia en el nostre entorn f\u00edsic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 en moltes de les nostres s\u00e8ries i pel\u00b7l\u00edcules preferides, per exemple.<\/p>\n

El que podria ser el cas de gordof\u00f2bia m\u00e9s actual en l\u2019\u00e0mbit televisiu t\u00e9 a veure amb el personatge de Yolanda Morcillo a la s\u00e8rie espanyola La que se avecina.<\/em> En els primers cap\u00edtols de la darrera temporada, el personatge, interpretat per Miren Ibarguren, pateix obesitat. Des que es va estrenar aquesta \u00faltima temporada, no s\u00f3n pocs els espectadors que han acusat el gui\u00f3 de gordof\u00f2bia per la manera de desenvolupar aquest personatge a partir d\u2019un fat suit -vestit que usa un actor o actriu de cos lleuger per interpretar un personatge gras- i els t\u00f2pics utilitzats. \u00abPodr\u00edem q\u00fcestionar-nos per qu\u00e8 el plantejament de gui\u00f3 fa que un actor hagi de disfressar-se de persona grassa? Hi ha milions d\u2019hist\u00f2ries i milers de conflictes que pot afrontar un personatge en una trama. Estar gras no \u00e9s una male\u00efda disfressa\u00bb, explica Ana Pizarro, model i activista body positive, a les seves hist\u00f2ries d\u2019Instagram. Per\u00f2 aquest mateix cas el trobem tamb\u00e9 a personatges com M\u00f2nica (Courteney Cox) de Friends,<\/em> qui duu tamb\u00e9 un fat suit, o Patty (Debby Ryan) d\u2019Insatiable<\/em>, qui tamb\u00e9 mostra la seva adolesc\u00e8ncia mitjan\u00e7ant aquest recurs del vestit gras. Aquestes dues s\u00e8ries van ser tamb\u00e9 molt criticades per vestir una dona de cos normatiu amb un vestit gras i pels t\u00f2pics emprats a l\u2019hora de desenvolupar el personatge. Per tant, davant aquests casos, Pizarro adverteix: \u00abNo oblidem que a trav\u00e9s d\u2019una disfressa deplorable, terror\u00edfica i feridora s\u2019est\u00e0 representant un col\u00b7lectiu que encara continua invisibilitzat i estigmatitzat\u00bb<\/p>\n

\"\"
Patty, protagonista d\u2019Insatiable, a una escena gord\u00f2foba de la s\u00e8rie. \/ Font: Netflix<\/figcaption><\/figure>\n

Al fil del torrent de cr\u00edtiques de la darrera temporada de LQSA, molts espectadors han fet \u00e8mfasi tamb\u00e9 en els t\u00f2pics gord\u00f2fobs que es veuen a la s\u00e8rie. \u00c9s t\u00edpic pensar que les persones grasses no fan esport, que estan tot el dia menjant malament i que ning\u00fa no les estima per no tenir \u2018el cos perfecte\u2019, per\u00f2 com b\u00e9 diu la youtubera espanyola Andrea Compton a un v\u00eddeo del seu canal: \u00abNo totes les persones grasses s\u00f3n vagues ni s\u00f3n poc sanes, ni no nom\u00e9s les persones primes fan esport i mengen b\u00e9\u00bb. Per tant, els primers cap\u00edtols de LQSA, amb el personatge de La Yoli, fan tot el contrari a aquest pensament. \u00abLes escenes s\u00f3n humiliants: es posa la persona grassa com una persona que ‘s’ha deixat’, que nom\u00e9s vol ‘estar asseguda’ i no moure’s, una persona a qui ‘s’ha de tancar la nevera’, cal castigar-la obligant-la a mirar-se al mirall perqu\u00e8 vegi com est\u00e0 d’horrorosa i ha d’anar a l’endocr\u00ed per aprimar-se, etc., assenyalant aix\u00ed que les persones grosses som lletges, vagues, mandroses, descontrolades… (res de nou sota el sol de la gordof\u00f2bia)\u00bb, analitza Magda Pineyro, activista i cofundadora de la p\u00e0gina Stop Gordofobia, al seu compte d\u2019Instagram. La Funny Fat Woman \u00e9s, abans de res, un objecte de burla que es presenta com un contrast amb l\u2019ideal femen\u00ed: poc sexy, groller i amb un sentit de l\u2019humor fosc i abrasiu. M\u00e9s enll\u00e0 de representar el seu cos com una broma, en el cas de la televisi\u00f3 i les pel\u00b7l\u00edcules, sovint se la representa com una golafre, se la veu menjant dol\u00e7os constantment i sense autocontrol. La realitat, per\u00f2, \u00e9s que una persona grassa pot ser-ho per molts motius externs a la mala alimentaci\u00f3 que se\u2019ns mostra en aquests casos.<\/p>\n

\"\"
Yolanda Morcillo i Menchu Carrascosa, personatges de La que se avecina, a la tercera temporada de la s\u00e8rie \/ Font: Amazon Prime<\/figcaption><\/figure>\n

Ara b\u00e9, cal esmentar que s\u00e8ries com Euphoria, This Is Us o DietLand<\/em> parlen de la gent grassa com es deu, com es mereix i com \u00e9s. \u00abSense caure en estereotips gastats que no fan m\u00e9s que alimentar una gordof\u00f2bia cavalcant que ens fueteja a tots\u00bb, explica Teresa L\u00f3pez, actriu, periodista i creadora de contingut, a We Lover Size, un blog per dones. En el cas d\u2019Euphoria es va fer un treball notablement millor en la representaci\u00f3 de la talla gran en el personatge de Barbie (Kay Hern\u00e1ndez), qui s\u2019empodera sexualment i corporalment. La seva hist\u00f2ria \u00e9s matisada i atractiva, exactament el que es necessita a la pantalla pels personatges grassos. A This Is Us tamb\u00e9 es tracta a Kate (Chrissy Metz) amb molt respecte. Les \u00faniques persones que usen el seu pes com a aspecte negatiu sovint s\u00f3n vistes com a males persones. O a Las de la \u00faltima fila, on el director volia mostrar cossos reals de dones reals. A les escenes de la platja diverses protagonistes mostren cossos normatius i no normatius, amb els seus pits, la panxa, els mixelins, etc. La Leo (Mariona Ter\u00e9s) es diu \u2018grassa\u2019 diversos cops en la s\u00e8rie, per\u00f2 mostra el seu cos igual que la resta de protagonistes. La trama de la Leo no gira entorn el seu pes i no se li dona import\u00e0ncia als comentaris d\u2019inseguretat que fa sobre ella mateixa. Fins i tot, s\u00f3n diverses les actrius que lluiten contra la gordof\u00f2bia davant els seus caps de direcci\u00f3 cinematogr\u00e0fics. Kate Winslet es va veure embolicada en una pol\u00e8mica per voler mostrar el seu cos real a la s\u00e8rie Mare of Easttown. Per la guanyadora de l\u2019Oscar, va ser prioritat exigir que el personatge sembl\u00e9s una dona de mitjana edat real. Es va negar, en diverses ocasions, a l\u2019eliminaci\u00f3 de mixelins i altres aspectes del seu cos.<\/p>\n

\"\"
Barbie Ferreira, personatge d\u2019Euphoria, al passad\u00eds de l\u2019institut \/ Font: HBO<\/figcaption><\/figure>\n

En definitiva, les pel\u00b7l\u00edcules, les s\u00e8ries i la resta de continguts d\u2019entreteniment tenen una gran capacitat per estendre estereotips i imposicions socials, aleshores \u00e9s necessari que existeixin representacions en positiu de les persones grasses. La idea d\u2019una dona grassa que est\u00e0 definida completament i \u00fanicament pel seu pes no \u00e9s nova. \u00c9s per aix\u00f2 que la dona grassa ha estat vista durant molt de temps com un objecte per fer acudits f\u00e0cils o per marginar-la en moltes ocasions. Les com\u00e8dies sempre han estat les majors responsables quan es tracta de ridiculitzar la gent grassa. Tot i aix\u00f2, en l\u2019actualitat s\u2019est\u00e0 lluitant per la causa i s\u2019est\u00e0 comen\u00e7ant a veure una mica la llum al final del t\u00fanel. A hores d\u2019ara, \u00e9s una sort comptar amb creadores de contingut, actrius o models com Mara Jim\u00e9nez, Andrea Compton, Magda Pineyro, Ana Pizarro i altres, que alcen la veu per elles mateixes, per la resta de persones grasses i per les futures generacions. Aquestes aconsegueixen a poc a poc que es visibilitzi al cinema, a la televisi\u00f3 i a altres espais de les nostres vides un cos que, per la nostra societat, esdev\u00e9 no normatiu i ridiculitzat. \u00abSiguem portaveu, exemple i inspiraci\u00f3. Siguem les cares que les nenes i joves que un dia vam ser necessitaven veure, escrivim hist\u00f2ries que ens mereixin, interpretem personatges que mostrin que no estem soles, que no ets l’\u00fanica, que t’entenem, que no passa res, que ets normal i preciosa\u00bb, conclou Teresa L\u00f3pez al blog We Lover Size.<\/p>\n

\"\"
Mara Jim\u00e9nez i Teresa L\u00f3pez, actrius i creadores de contingut, en un moment de la obra Gordas, dirigida per Carlos Mesa \/ Font: Instagram @gordaslaobra<\/figcaption><\/figure>\n
imatge destacada: Les protagonistes de Las \u00faltimas de la fila gravant a la platja \/ Font: Julio Vergne. Netflix<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vivim en una societat que invisibilitza, maltracta, ridiculitza, exclou i humilia un grup de persones per una determinada caracter\u00edstica f\u00edsica: estar gras. Vivim en una societat gord\u00f2foba, en la que es discrimina a les persones grasses pel sol fet de ser-ho. Entenem primer de qu\u00e8 estem parlant. La gordof\u00f2bia es podria definir com una certa […]<\/p>\n","protected":false},"author":68,"featured_media":1947,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[642,645],"tags":[64,93,198,77,655,34],"class_list":["post-1934","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sectoraudiovisual","category-televisioiplataformes","tag-educacio","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1934","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/68"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1934"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1934\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1976,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1934\/revisions\/1976"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1947"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1934"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1934"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1934"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}