{"id":2098,"date":"2023-01-25T12:00:38","date_gmt":"2023-01-25T11:00:38","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=2098"},"modified":"2025-07-15T14:54:19","modified_gmt":"2025-07-15T12:54:19","slug":"kit-connor-i-el-perillos-mon-del-queerbaiting","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2023\/01\/25\/kit-connor-i-el-perillos-mon-del-queerbaiting\/","title":{"rendered":"Kit Connor i el perill\u00f3s m\u00f3n del queerbaiting"},"content":{"rendered":"

Felicitats per obligar a un noi de 18 anys a sortir de l\u2019armari<\/h1>\n

\u00abSoc bisexual. Felicitats per obligar a un noi de divuit anys a sortir de l\u2019armari\u00bb, va piular el passat dilluns 31 d\u2019octubre l\u2019actor Kit Connor, just abans de desactivar el seu compte de Twitter a causa de les al\u00b7legacions i debats online entorn la seva identitat sexual.<\/p>\n

El jove actor brit\u00e0nic, tot i comen\u00e7ar la seva carrera al m\u00f3n de l\u2019entreteniment amb nom\u00e9s 8 anys, va saltar a la fama amb el paper de Nick Nelson a Heartstopper, on interpreta a un adolescent en un viatge d\u2019autodescobriment personal entorn la seva sexualitat. La s\u00e8rie va ser un gran \u00e8xit i va generar molt renou per les xarxes socials per la seva manera innocent i sana de mostrar relacions i identitats del col\u00b7lectiu LGTBIQ+, sense la sobresexualitzaci\u00f3 t\u00edpica d\u2019altres com ara \u00c9lite o Euphoria entre d\u2019altres.<\/p>\n

Tot i rebre l\u2019estima i suport de milions de fans a escala mundial, les coses es van capgirar r\u00e0pidament quan van sorgir fotografies de l\u2019actor agafat de la m\u00e0 de Maia Reficco, la seva companya de rodatge del seu pr\u00f2xim film. Un gran nombre de persones, principalment fans de la s\u00e8rie, van c\u00f3rrer a les xarxes socials per donar veu al seu descontentament i la seva decepci\u00f3 amb l\u2019actor, a qui assenyalaven de fer \u201cqueerbaiting\u201d.<\/p>\n

Aix\u00f2 va comen\u00e7ar una onada d\u2019enrenous i discriminaci\u00f3 contra l\u2019actor a trav\u00e9s de diferents plataformes. Es van crear narratives que afirmaven que l\u2019actor feia una \u201cperformance\u201d de la seva sexualitat i que tant el seu cam\u00ed per la s\u00e8rie com la seva participaci\u00f3 en les desfilades del Pride eren una estrat\u00e8gia de m\u00e0rqueting. Aquesta situaci\u00f3 va portar a Connor a tancar el seu compte de Twitter per fugir de l\u2019assetjament constant que rebia a la plataforma per part de fans, col\u00b7lectius i, fins i tot, organitzacions. Tot i aix\u00f2, els intents de l\u2019actor per fugir de les acusacions van resultar poc \u00fatils i va veure\u2019s obligat a posar nom a la seva sexualitat en el seu fam\u00f3s tweet, just abans de tancar el seu compte de manera indefinida.<\/p>\n

\"\"
\u00daltim tweet de l\u2019actor abans de desactivar el seu compte. \/ Font: Captura de Twitter<\/figcaption><\/figure>\n

Per desgr\u00e0cia, l\u2019actor no ha sigut l\u2019\u00fanica figura influent que ha passat per aix\u00f2. Grans noms com ara els de Billie Eilish, Omar Apollo, Taylor Swift o Shawn Mendes, han sigut etiquetades amb aquest perfil ja sigui per la seva ambig\u00fcitat sexual, presentaci\u00f3 de g\u00e8nere o rumors i controv\u00e8rsies. Considerant les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019exemple de Kit Connor, un noi de divuit anys obligat a sortir de l\u2019armari per fugir de l\u2019assetjament online, es fa evident el mal \u00fas del terme i la irresponsabilitat amb la qual es llen\u00e7a. Tot i ser de manera accidentada, a trav\u00e9s d\u2019aquesta situaci\u00f3 es crea una gran toxicitat que, m\u00e9s que ajudar a la comunitat, genera encara m\u00e9s estigmatitzaci\u00f3 de la llibertat sexual, ja que per a molta gent, si no crides que el que ets, no ets v\u00e0lid.<\/p>\n

\"\"
Taylor Swift, una de tantes figures \u201ccontroversials\u201d acusades de fer queerbaiting. \/ Font: Getty Images<\/figcaption><\/figure>\n

El concepte del queerbaiting no \u00e9s nou. Tot i no tenir nom fins fa relativament pocs anys, fa d\u00e8cades que \u00e9s un tema important per a la comunitat queer. Exactament, la idea sorgeix a finals del segle XX, despr\u00e9s dels moviments l\u2019alliberaci\u00f3 sexual dels anys vuitanta, amb el maltractament a la comunitat als mitjans a trav\u00e9s de gags estereotipats com a truc c\u00f2mic a manera d\u2019empenta c\u00ednica per pujar els r\u00e0tings d\u2019audi\u00e8ncia. Aqu\u00ed \u00e9s quan es comencen a impulsar moviments per millorar la representaci\u00f3 LGTBIQ+ per cridar l\u2019atenci\u00f3 de la gent envers les injust\u00edcies i la pejorativa representaci\u00f3 del col\u00b7lectiu. No obstant aix\u00f2, ara sembla ser m\u00e9s utilitzat, sobretot per les generacions joves, per demonitzar i atacar a tot all\u00f2 que no entri dins de la seva idea de \u201cqueerness\u201d, fent-se servir com a una mena d\u2019arma de doble fil en contra de celebritats i, de manera no prevista i ir\u00f2nica, la mateixa comunitat.<\/p>\n

Aquest impuls de saber i poder palpar la sexualitat o identitat dels altres sembla estar en auge recentment. En els seus millors moments, celebra la representaci\u00f3 i acceptaci\u00f3; pels seus pitjors, pret\u00e9n controlar i invalidar a mode conspirador. Aquesta segona mirada \u00e9s m\u00e9s visible en entorns altament subjectes a comunitats tancades o de molt ress\u00f2 a internet i les xarxes socials, com per exemple comunitats de grups de k-pop, s\u00e8ries (Heartstopper, Glee, Heartbreak High, Steven Universe), figures internacionals o influ\u00e8ncies d\u2019internet. Un dels casos m\u00e9s sonats dels \u00faltims anys va ser la pol\u00e8mica amb el personatge Kevin Keller de la s\u00e8rie Riverdale, utilitzat en diverses ocasions i anomenat pels mateixos personatges de la s\u00e8rie el \u201cgay best friend\u201d, tenint una import\u00e0ncia m\u00ednima dins de la s\u00e8rie m\u00e9s enll\u00e0 del fet que \u00e9s un home homosexual.<\/p>\n

\"\"
(Dreta) Kevin Keller, personatge \u201ctoken\u201d de la famosa s\u00e8rie Riverdale, un dels casos m\u00e9s sonats de queerbait. \/ Font: Getty Images<\/figcaption><\/figure>\n

El terme en si mateix hauria de ser relacionat amb la pr\u00e0ctica de mostrar o insinuar representaci\u00f3 queer d\u2019una manera o b\u00e9 vaga o enganyifosa. Aix\u00f2 s\u2019ha vist al llarg de moltes plataformes i programes amb l\u2019objectiu de cridar l\u2019atenci\u00f3 del col\u00b7lectiu sense perdre la possible audi\u00e8ncia del grup potencial hom\u00f2fob que potencialment deixaria de veure\u2019ls si es don\u00e9s el cas d\u2019una representaci\u00f3 plena com \u00e9s el cas de la s\u00e8rie on actua Kit Connor, que mostra un cast amb personatges homosexuals, transsexuals, no binaris, bisexuals i asexuals, entre d\u2019altres.<\/p>\n

Tot i ser un problema real i un perill que s\u2019hauria d\u2019abordar, l\u2019\u00fas indegut del concepte pot generar m\u00e9s mal que b\u00e9. Hi ha moltes raons per les quals una persona potser no vols donar a con\u00e8ixer de manera expl\u00edcita la seva identitat sexual o de g\u00e8nere, ja sigui per privacitat, por, confusi\u00f3 o un simple cas de no voler, ning\u00fa hauria de tenir el poder de for\u00e7ar la sortida de ning\u00fa o treure el moment de fer-ho. \u00c9s una decisi\u00f3 molt important que afecta milions de persones en tot el m\u00f3n i, tot i ser figures p\u00fabliques, les celebritats no deixen de ser persones, i ning\u00fa t\u00e9 el dret absolut a la privacitat de la gent, sigui famosa o no.<\/p>\n

imatge destacada: Kit Connor, actor principal de la s\u00e8rie de Netflix Heartstopper. \/ Font: Getty Images<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Felicitats per obligar a un noi de 18 anys a sortir de l\u2019armari \u00abSoc bisexual. Felicitats per obligar a un noi de divuit anys a sortir de l\u2019armari\u00bb, va piular el passat dilluns 31 d\u2019octubre l\u2019actor Kit Connor, just abans de desactivar el seu compte de Twitter a causa de les al\u00b7legacions i debats online […]<\/p>\n","protected":false},"author":82,"featured_media":2178,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[643,642],"tags":[658,93,198,77,655,34],"class_list":["post-2098","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema","category-sectoraudiovisual","tag-culturaurbana","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2098","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/82"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2098"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2098\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2238,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2098\/revisions\/2238"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2178"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2098"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2098"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2098"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}