{"id":2362,"date":"2023-03-03T12:00:43","date_gmt":"2023-03-03T11:00:43","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=2362"},"modified":"2025-07-15T14:55:14","modified_gmt":"2025-07-15T12:55:14","slug":"francesc-cuellar-crec-que-arribara-un-dia-en-que-el-mon-mainstream-minvara-i-triomfara-la-qualitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2023\/03\/03\/francesc-cuellar-crec-que-arribara-un-dia-en-que-el-mon-mainstream-minvara-i-triomfara-la-qualitat\/","title":{"rendered":"Francesc Cu\u00e9llar: \u201cCrec que arribar\u00e0 un dia en qu\u00e8 el m\u00f3n mainstream minvar\u00e0 i triomfar\u00e0 la qualitat\u201d"},"content":{"rendered":"

Entrevista a Francesc Cu\u00e9llar, actor i director catal\u00e0. Amb tan sols 29 anys, l\u2019artista ha aconseguit captivar al p\u00fablic, obrint-se cam\u00ed a escala internacional. Assegura que \u00e9s complicat subsistir en aquest m\u00f3n tan precari, per\u00f2 creu fermament que tard o d\u2019hora aix\u00f2 canviar\u00e0.<\/p>\n

Vas estudiar Comunicaci\u00f3 Audiovisual, t\u2019has graduat en interpretaci\u00f3 i ara est\u00e0s cursant un m\u00e0ster de Gesti\u00f3 Cultural, et va ser f\u00e0cil trobar feina quan vas acabar els estudis? Com va comen\u00e7ar el teu recorregut dins d\u2019aquest m\u00f3n?<\/h2>\n

B\u00e9, de fet vaig comen\u00e7ar a fer anuncis al cap de sis mesos, jo era rosset, buf\u00f3, amb els ulls blaus i all\u00e0 em van posar. \u00c9s m\u00e9s, vaig aprendre a caminar per a un anunci en concret. Per tant, podria dir que d\u2019alguna manera vaig cr\u00e9ixer davant les c\u00e0meres. Va arribar un moment, per\u00f2, quan ja tenia setze anys que vaig decidir que no volia ser m\u00e9s model, sin\u00f3 actor. Havia fet teatre amateur al poble i recordo que la meva representant del moment em va dir que haur\u00edem de fer una prova de ficci\u00f3. \u00c9s a partir d\u2019aquesta que em van agafar a la s\u00e8rie de TV3 \u201cKubala, Moreno i Manch\u00f3n\u201d i que vaig comen\u00e7ar a treballar com a actor.<\/p>\n

Quan va arribar l\u2019hora d\u2019estudiar, vaig comen\u00e7ar el grau de Comunicaci\u00f3 Audiovisual. \u00c9s cert que m\u2019agradava cinema, per\u00f2 per sobre de tot, vaig fer-ho per no saber dir que no quan els meus pares m\u2019insistien a estudiar una \u201ccosa seria\u201d. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual no la vaig acabar. He de dir que vaig aprendre moltes coses quan vaig ser-hi dins, per\u00f2 continuava sense fer-me del tot feli\u00e7. Per a mi era un suplici aixecar-me cada mat\u00ed per anar a classe i, com que ho compaginava amb els rodatges, quan m\u2019aixecava per anar aquests vaig adonar-me que era aix\u00f2 el que volia fer la resta de la meva vida. Aix\u00ed doncs, vaig decidir apuntar-me a l\u2019Institut del Teatre. All\u00e0 el que m\u00e9s vaig aprendre-hi, va ser el proc\u00e9s de creaci\u00f3: a fer els meus propis muntatges. \u00c9s per aix\u00f2 que un cop vaig acabar l\u2019institut vaig comen\u00e7ar a dirigir les meves peces teatrals.<\/p>\n

Que et va fer ser cofundador de la companyia Jos\u00e9 y sus Hermanas i que et va fer crear, posteriorment, la teva pr\u00f2pia companyia, Fundaci\u00f3n Agrupaci\u00f3n? D\u2019on va sorgir la idea de comen\u00e7ar a produir?<\/h2>\n

La idea de produir ve de molts llocs. D\u2019una banda, b\u00e9 d\u2019una necessitat d\u2019explicar certes hist\u00f2ries. D\u2019altra, que ho he fet en moments en qu\u00e8 no he tingut feina, sent jo mateix generador de la meva pr\u00f2pia ocupaci\u00f3. \u00c9s a dir, no em guanyo la vida fent creaci\u00f3: ni creant les meves peces ni fent la meva peli. Em guanyo la vida quan faig d\u2019actor contractat. Per tant, la meva producci\u00f3 s\u2019allunya per complet del fet capitalista. Per aquest motiu no tinc la necessitat de produir constantment per fer ind\u00fastria sin\u00f3 que simplement ho faig, quan sento la necessitat de contar alguna cosa.<\/p>\n

Actualment, com gaudeixes m\u00e9s, interpretant o dirigint les obres? Tens alguna prefer\u00e8ncia cap a algun d\u2019aquests dos sectors?<\/h2>\n

B\u00e9, la veritat \u00e9s que quan jo em presento em defineixo com a actor i no com a director, tot i que hagi estudiat i m\u2019hagi format per ser-ho. Diria, doncs, que ser actor \u00e9s la meva feina i ser director el meu hobby. \u00c9s per aix\u00f2, que \u00faltimament m\u2019ho estic passant millor dirigint que actuant, de fet cada vegada m\u00e9s, encara que sempre dep\u00e8n del projecte. Tamb\u00e9 hi ha espectacles en els quals, dirigits per un director o directora fant\u00e0stic, m’ho passo molt b\u00e9 actuant.<\/p>\n

\"\"
Francesc Cu\u00e9llar a l’escenari \/ Font: David Ruano<\/figcaption><\/figure>\n

Quina \u00e9s l\u2019obra que m\u00e9s t\u2019ha agradat dirigir? I la que m\u00e9s t\u2019ha agradat interpretar?<\/h2>\n

L\u2019obra que m\u00e9s m\u2019ha agradat dirigir et diria que \u00e9s la pel\u00b7l\u00edcula que acabem de fer: Jusqu\u2019ici, tout va. Sobretot perqu\u00e8 com que no \u00e9s cap coproducci\u00f3, no hi havia pressions ni dates l\u00edmit, motiu pel qual hem pogut anar treballant al nostre propi ritme i gaudint del proc\u00e9s. Tal com a mi m\u2019agrada dir-ho, l\u2019obra est\u00e0 feta a \u201cfoc lent\u201d. A m\u00e9s, pensa que encara n\u2019estic aprenent de produir i que, per tant, cada vegada vaig tenint m\u00e9s eines, em sento m\u00e9s segur i tinc m\u00e9s clar com han de ser les metodologies i din\u00e0miques de treball.<\/p>\n

Com a actor he fet coses molt boniques i he treballat amb directors que m\u2019aprecio molt. No obstant aix\u00f2, tinc la sensaci\u00f3 que encara no he fet alguna cosa en qu\u00e8 em senti completament c\u00f2mode, completament jo. Si hagu\u00e9s de triar una obra, seria probablement, M\u2019haur\u00edeu de pagar de Jordi Coll, tres mon\u00f2legs representats per \u00c0urea M\u00e1rquez, Albert P\u00e9rez i per mi, amb els quals recentment hem estat de gira per Barcelona. Els mon\u00f2legs estaven molt ben escrits i l\u2019obra molt ben dirigida ra\u00f3 per la qual l\u2019he gaudit molt.<\/p>\n

Moltes de les obres que has dirigit no nom\u00e9s s\u2019han presentat a Catalunya sin\u00f3 que han arribat molt m\u00e9s enll\u00e0, fins i tot a escala internacional. Com s\u2019aconsegueix aquesta expansi\u00f3? Quina creus que \u00e9s la clau del teu \u00e8xit?<\/h2>\n

L\u2019\u00e8xit dep\u00e8n sempre de la mirada externa i \u00e9s curi\u00f3s perqu\u00e8 des de dins mai ning\u00fa es veu una persona amb \u00e8xit. Ara amb la pel\u00b7l\u00edcula estic rebent molts missatges d\u2019admiraci\u00f3 i la veritat \u00e9s que jo no li trobo res d\u2019extraordinari. S\u00ed que \u00e9s cert per\u00f2, i d\u2019aix\u00f2 en soc molt conscient, que gr\u00e0cies a jo crear el meu propi material i la meva pr\u00f2pia feina a mi m\u2019han sorgit altes feines. \u00c9s a dir, no haur\u00e9 generat diners, per\u00f2 he generat una \u201ccarta de presentaci\u00f3\u201d que m\u2019ha fet de trampol\u00ed cap altres projectes.<\/p>\n

D\u2019altra banda, tamb\u00e9 vull dir que si, els meus espectacles han arribat a M\u00e8xic, Fran\u00e7a, Uruguai, Per\u00fa, Argentina i arreu d\u2019Espanya. En canvi, no han trepitjat mai Barcelona! \u00c9s a dir, jo tinc un espectacle amb el qual he viatjat a cinc pa\u00efsos diferents i no he estat mai a la meva ciutat. \u00c9s veritat que Barcelona no \u00e9s el melic del m\u00f3n, tamb\u00e9 est\u00e0 b\u00e9 descentralitzar la cultura, per\u00f2 al final hi ha alguna cosa que diu que si no passes per Barcelona \u00e9s com si no existissis. Per tant, per a mi hi ha una esp\u00e8cie de pas no assolit: no m\u2019estan programant a casa meva.<\/p>\n

\"\"
Un primer pla de l’actor \/ Font: David Ruano<\/figcaption><\/figure>\n

Recentment, has rodat el teu primer llargmetratge Jusqu\u2019ici, tout va, que a m\u00e9s ha guanyat el Premi Rizoma de Cine. Com has viscut l\u2019experi\u00e8ncia?<\/h2>\n

La veritat \u00e9s que no ens esper\u00e0vem aquest premi internacional. Hi havia altres pel\u00b7l\u00edcules molt bones tamb\u00e9 nominades i, per tant, \u00e9s un honor i un orgull per a nosaltres haver-lo guanyat. A m\u00e9s, gr\u00e0cies a aix\u00f2, l\u2019any que ve farem gira per filmoteques i sales de tot Espanya i la pel\u00b7l\u00edcula continuar\u00e0 tenint molta vida.<\/p>\n

Com a creador, que t\u2019inspira a l\u2019hora d\u2019escriure les teves obres? Creus que se\u2019ls hi ha de donar m\u00e9s veu algunes hist\u00f2ries que d\u2019altres?<\/h2>\n

B\u00e9, la majoria de vegades treballo des de l\u2019autoficci\u00f3, \u00e9s a dir, fent ficci\u00f3 d\u2019un mateix, ja que nom\u00e9s em sento legitimat a explicar coses que s\u00e9. Aquest \u00e9s un estil que m\u2019atrau tant personalment com est\u00e8ticament. Tanmateix, m\u2019agrada la idea que el p\u00fablic no s\u00e0piga on hi ha la l\u00ednia del que \u00e9s ficci\u00f3 i del que \u00e9s realitat i, per tant, \u00e9s un terreny en qu\u00e8 m\u2019agrada explorar. A m\u00e9s, m\u2019hi sento c\u00f2mode i tamb\u00e9 m\u2019interessa quan soc espectador. Aix\u00f2, per\u00f2 \u00e9s una decisi\u00f3 totalment personal. No crec que nom\u00e9s s\u2019hagi de contar les coses que ens passen i ens apeguen, ja que sin\u00f3, no existirien altres g\u00e8neres.<\/p>\n

Livalone per exemple, parla de l\u2019habitatge a Barcelona i la impossibilitat d\u2019assolir un lloguer dins de la precarietat, la inflaci\u00f3 i la bombolla immobili\u00e0ria. Aquesta obra prov\u00e9 d\u2019una hist\u00f2ria personal: jo em vaig passar un any intentant anar a viure sol a Barcelona, vaig visitar molts pisos i, tot i aix\u00f2, va ser impossible. D\u2019aquella impossibilitat i aquella impot\u00e8ncia a mi em va sortir declarar-ho. I aix\u00ed mateix amb la resta d\u2019obres que he anat creant.<\/p>\n

Ara, has provat el teatre i el cinema, vols continuar en aquests dos mons o enfocar-te en un en concret?<\/h2>\n

Seguir\u00e9 dins dels dos i apostar\u00e9 per tot all\u00f2 que em posin pel davant. S\u00ed que \u00e9s cert, per\u00f2 que si pogu\u00e9s escollir i es fes realitat, ara m\u2019agradaria centrar-me m\u00e9s en el cinema encara que malauradament, en el context en qu\u00e8 ens trobem, \u00e9s molt dif\u00edcil poder triar.<\/p>\n

\"\"
Fotografia de l’espectacle “Els Homes i els dies” \/ Font: David Ruano<\/figcaption><\/figure>\n

Quin consell donaries als joves interessats a formar part d\u2019aquest sector, als futurs actors i directors? \u00c9s aquest \u00e0mbit tan precari com diuen o hi ha motius per arriscar-se?<\/h2>\n

\u00c9s precari com diuen, per\u00f2 no \u00e9s incompatible amb qu\u00e8 no hi hagi motius per arriscar-se. Jo crec que els joves i les joves tenim molt\u00edssimes coses a dir. El meu consell \u00e9s que facin, que no esperin que els truquin, perqu\u00e8 hi ha veus molt potents. Cada hist\u00f2ria \u00e9s interessant i nom\u00e9s fent s\u2019aprendr\u00e0, nom\u00e9s fent els altres els veuran i nom\u00e9s fent els trucaran. Aquest m\u00f3n \u00e9s una carrera de fons i nom\u00e9s arriben a dalt aquells qui persisteixen i no es cansen. Si n\u2019hi ha, el talent acaba guanyant sempre.<\/p>\n

De tota manera, estic conven\u00e7ut que arribar\u00e0 un punt en qu\u00e8 no necessitarem que els grans ens truquin per fer feina sin\u00f3 que trobarem alternatives i altres vies per triomfar. La meva mirada \u00e9s absolutament positiva, crec que arribar\u00e0 un dia en qu\u00e8 el m\u00f3n mainstream minvar\u00e0 i triomfar\u00e0 la qualitat.<\/p>\n

Imatge destacada: Francesc Cu\u00e9llar actuant al Livealone \/ Font: David Ruano<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Francesc Cu\u00e9llar, actor i director catal\u00e0. Amb tan sols 29 anys, l\u2019artista ha aconseguit captivar al p\u00fablic, obrint-se cam\u00ed a escala internacional. Assegura que \u00e9s complicat subsistir en aquest m\u00f3n tan precari, per\u00f2 creu fermament que tard o d\u2019hora aix\u00f2 canviar\u00e0. Vas estudiar Comunicaci\u00f3 Audiovisual, t\u2019has graduat en interpretaci\u00f3 i ara est\u00e0s cursant […]<\/p>\n","protected":false},"author":92,"featured_media":2442,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,633],"tags":[64,654,77,34],"class_list":["post-2362","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-teatre","tag-educacio","tag-entrevistes","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2362","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/92"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2362"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2362\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2485,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2362\/revisions\/2485"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2442"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2362"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2362"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2362"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}