{"id":2364,"date":"2023-03-15T12:00:41","date_gmt":"2023-03-15T11:00:41","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=2364"},"modified":"2025-07-15T14:55:33","modified_gmt":"2025-07-15T12:55:33","slug":"entrevista-amb-david-yudes-solista-al-royal-ballet-de-londres-al-mon-de-la-dansa-necessitem-gent-jove-que-sapiga-del-sector-i-que-vulgui-fer-coses-noves","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2023\/03\/15\/entrevista-amb-david-yudes-solista-al-royal-ballet-de-londres-al-mon-de-la-dansa-necessitem-gent-jove-que-sapiga-del-sector-i-que-vulgui-fer-coses-noves\/","title":{"rendered":"Entrevista amb David Yudes, solista al Royal Ballet de Londres: \u201cAl m\u00f3n de la dansa necessitem gent jove que s\u00e0piga del sector i que vulgui fer coses noves\u201d"},"content":{"rendered":"

David Yudes, un dels pocs ballarins espanyols actualment al Royal Ballet de Londres, vol donar un impuls al ballet catal\u00e0 des d\u2019Anglaterra.<\/h1>\n

\u00c9s un ballar\u00ed catal\u00e0, que treballa com a solista al Royal Ballet de Londres. Es va incorporar a aquesta companyia l\u2019any 2014 gr\u00e0cies al Premi de Lausanne. Abans d\u2019aix\u00f2, havia guanyat diverses competicions, a R\u00fassia, It\u00e0lia, i Fran\u00e7a. El seu inter\u00e8s per impulsar la dansa a Catalunya el porta a fundar l’Associaci\u00f3 Internacional de Ballarins de Catalunya l\u2019any 2021, mitjan\u00e7ant la qual vol crear una xarxa de suport transnacional.<\/p>\n

Introducci\u00f3<\/h3>\n

\u00c9s diumenge a la tarda, un dels pocs dies lliures que la prestigiosa instituci\u00f3 del Royal Ballet de Londres dona als seus ballarins, i David Yudes ens convida al seu apartament a trav\u00e9s del rectangle ja familiar de Zoom.<\/p>\n

El jove ballar\u00ed catal\u00e0 fa anys que troba a faltar els cels blaus mediterranis des de la capital anglesa, on es guanya la vida com a ballar\u00ed solista a la companyia del Royal Ballet de Londres. Els seus inicis, per\u00f2, se situen a la m\u00e9s propera Badalona, punt de partida del recorregut professional que ens disposem a tra\u00e7ar amb la seg\u00fcent entrevista. Malgrat la dist\u00e0ncia geogr\u00e0fica, David Yudes mant\u00e9 casa seva en ment, i tant ell com la seva mare han treballat de valent per posar en evid\u00e8ncia la import\u00e0ncia del ballet en el context catal\u00e0. Ella, la Marisa Yudes, va comen\u00e7ar-ho amb la Gala de Ballarins Catalans al M\u00f3n, que se celebra anualment a la Factoria Cultural de Terrassa. Ara, el David Yudes continua aquestes iniciatives amb la creaci\u00f3 de l’Associaci\u00f3 Internacional de Ballarins de Catalunya.<\/p>\n

Carrera professional<\/h3>\n

L\u2019amor i dedicaci\u00f3 al ballet et ve ja de fam\u00edlia, amb la teva mare, que t\u00e9 una escola de dansa a Badalona. Ens pots parlar una mica de com et vas iniciar al m\u00f3n del ballet?<\/h2>\n

S\u00ed que \u00e9s veritat que la meva mare tenia una escola de dansa a Badalona, des d’abans que jo naix\u00e9s. Jo vaig comen\u00e7ar quan tenia quatre anys, quan li vaig preguntar a la meva mare si podia provar una classe. Suposo que era [un inter\u00e8s] que jo sabia que estava all\u00e0, que era de fam\u00edlia. Suposo que em va agradar molt, i vaig continuar, per\u00f2 amb sis anys tamb\u00e9 vaig comen\u00e7ar a jugar a futbol.<\/p>\n

Quan jo tenia vuit anys, a l\u2019acad\u00e8mia de la meva mare vam tenir l’oportunitat de fer un intercanvi amb una escola de dansa a R\u00fassia i els que an\u00e0vem a R\u00fassia compet\u00edem a un concurs. Aix\u00ed, vaig poder participar en la que va ser la meva primera competici\u00f3, i vaig guanyar. All\u00f2 va ser com “ostres, aqu\u00ed hi ha alguna cosa…”. Vaig continuar participant en moltes competicions a Espanya, on vaig comen\u00e7ar a guanyar, i a partir d’all\u00e0, tot va anar molt rodat.<\/p>\n

Quan vaig guanyar la semifinal del Youth American Grand Prix, a It\u00e0lia, em van donar beques per anar a estudiar a diverses escoles, i vaig haver de deixar el futbol. Va ser un canvi que em va fer adonar que em volia dedicar a aix\u00f2.<\/p>\n

Aix\u00ed que decideixes que t’hi vols dedicar professionalment, i et trasllades a l’Acad\u00e9mie Princesse Grace de Montecarlo. Com vas viure personalment un canvi tan gran de pa\u00eds, d’idioma, d’amics…? Va ser dif\u00edcil?<\/h2>\n

Personalment, als onze o dotze anys ja deia als meus pares que volia marxar de casa. Tenia moltes ganes de sortir i anar a estudiar a un altre lloc, sobretot perqu\u00e8 a Espanya no tenia tantes oportunitats. Tamb\u00e9 era molt petit per entendre les coses del tot. El primer any a Montecarlo, als tretze anys, vaig estar-hi molt b\u00e9. El segon any em va costar una mica, em vaig adonar que havia deixat la fam\u00edlia. Em va afectar despr\u00e9s. Per\u00f2 despr\u00e9s d’aix\u00f2 van ser quatre anys molt bons, amb molt bons records.<\/p>\n

I pel que fa a la formaci\u00f3 escolar tradicional, com compaginaves els estudis amb el ballet?<\/h2>\n

Em vaig apuntar a l’Institut Obert de Catalunya, per poder continuar l’ESO. Vaig poder compaginar-ho, ja que l’ESO la fan m\u00e9s f\u00e0cil que a l’institut convencional. Aix\u00ed em vaig treure l’ESO i en el meu \u00faltim any a Montecarlo, el meu director va decidir presentar-me al Grand Prix de Lausanne. Vaig parlar amb els meus pares i els vaig dir que ja estava en una situaci\u00f3 on havia de deixar d’estudiar, que havia de concentrar-me nom\u00e9s en la dansa.<\/p>\n

\"\"
Abans de comen\u00e7ar la seva carrera com a ballar\u00ed professional, el David Yudes va jugar a futbol durant molts anys. \/ Font: @david.yudes<\/figcaption><\/figure>\n

Aix\u00ed \u00e9s com l\u2019any 2014 et presentes al fam\u00f3s Prix de Lausanne, guanyes, i amb tan sols disset anys, se t\u2019obren les portes d\u2019entrada al Royal Ballet de Londres. De nou, vas haver de canviar d\u2019entorn en tots els aspectes. La formaci\u00f3 de ballet et prepara per a tots aquests canvis?<\/h2>\n

Va ser complicat… Jo mai havia pensat que era un ballar\u00ed pel Royal Ballet, no creia que el meu estil encaixaria amb aquesta companyia. De fet, el meu somni havia estat anar a l’American Ballet, a Nova York. Quan vaig arribar a Lausanne va ser quan vaig comen\u00e7ar a obrir la ment a m\u00e9s opcions mentre parlava amb directors de diferents companyies. Quan guanyes al Premi de Lausanne, pots escollir on anar. La companyia, que \u00e9s partner amb el Premi de Lausanne, t’ha d’acceptar durant un any, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que despr\u00e9s t\u2019hi puguis quedar. Jo volia anar a l’American Ballet, que era partner amb el Premi, per\u00f2 resulta que era la companyia jove la que era partner, no la gran. Abans de la final et fan escriure quatre o cinc companyies on t\u2019agradaria anar, i jo vaig posar el Royal Ballet, l’English National Ballet i l’American Ballet, tot i que no hi volia anar realment. Tamb\u00e9 havia parlat amb el director del Houston Ballet, i m’havia dit que estaria encantat de rebre’m. En acabar la cerim\u00f2nia, despr\u00e9s de guanyar, la Tamara Rojo va venir a parlar amb mi i em va dir que ella estaria encantada que an\u00e9s a l’English National Ballet. Aquell dia no hi havia ning\u00fa del Royal Ballet.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, com vaig acabar all\u00e0? Doncs em vaig adonar que el meu somni era ser un ballar\u00ed de companyia gran. El meu director a Montecarlo va enviar uns v\u00eddeos meus al director del Royal Ballet, dient-li que hi volia anar. El director del Royal Ballet va respondre que li havien agradat molt els v\u00eddeos, i em va dir que hi an\u00e9s per un any, tot i que no va prometre res. Rebre un correu tan positiu del director del Royal Ballet, tot i tenir altres opcions tan bones, em va fer voler anar directament cap a aquesta opci\u00f3. Realment hi ha poca oportunitat d\u2019entrar al Royal Ballet si no ets de la mateixa escola, aix\u00ed que vaig dir “endavant”. I aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria.<\/p>\n

I ha sortit b\u00e9.<\/h2>\n

I ha sortit b\u00e9. El primer any vaig estar quatre mesos fent nom\u00e9s de figurant, per\u00f2 despr\u00e9s va haver-hi alg\u00fa lesionat i em van sortir moltes oportunitats, cosa que no era gaire comuna. I al final de la temporada em van oferir un contracte. Aqu\u00ed els contractes s\u00f3n indefinits, un cop tens un contracte ja el tens de per vida.<\/p>\n

Com es viu la feina de ballar\u00ed en una companyia tan gran i prestigiosa? Creus que hi ha m\u00e9s oportunitats, o al contrari, molta competitivitat?<\/h2>\n

Crec que les companyies van per fases. Quan jo hi vaig arribar, la companyia estava en un moment de canvi, necessitaven molta gent per certs rols. Hi havia molta gent gran, i poca gent jove que pogu\u00e9s ballar alguns papers complicats. Ara \u00e9s una altra hist\u00f2ria; tenim molta gent jove, i suficients ballarins, molt bons, per omplir aquests rols. Per aix\u00f2, ara falten oportunitats per la gent jove, perqu\u00e8 hi ha molta gent que intenta entrar i no se li pot donar oportunitat a tots. Per exemple, jo ara soc solista, per\u00f2 ballarins de la meva edat, amb vint-i-cinc anys, encara estan al cos de ball. Potser vaig tenir una mica m\u00e9s de sort pel moment en el qual vaig entrar.<\/p>\n

I s\u00ed que hi ha molta competitivitat, competitivitat sana. Per\u00f2 \u00e9s una companyia molt gran, som uns cent ballarins, i a vegades costa, s\u00ed.<\/p>\n

Vida com a ballar\u00ed<\/h3>\n

Com \u00e9s el dia a dia d\u2019un solista del Royal Ballet? Segueixes una rutina estricta?<\/h2>\n

No hi ha una rutina especial, \u00e9s la mateixa per tots: tots fem classe i assagem. La difer\u00e8ncia rau en els papers que fem. Si ets cos de ball, estar\u00e0s ballant a cada producci\u00f3, a tots els espectacles, estar\u00e0s sempre present. En canvi, com a solista, amb papers de solo o m\u00e9s importants, no balles cada espectacle. Jo aquest any he fet diversos papers rellevants, per\u00f2 de vint espectacles jo nom\u00e9s n’he fet dos. \u00c9s adaptar-se als rols que tens. Els principals, per exemple, ballen tres o quatre espectacles a cada producci\u00f3.<\/p>\n

Per alg\u00fa que ha viscut sempre dins d\u2019aquest m\u00f3n, creus que es viu molt com una bombolla des de dins, o hi ha la possibilitat de separar feina i vida personal?<\/h2>\n

\u00c9s complicat separar-ho. Ho puc fer una mica, per\u00f2 si hi ha alguna cosa que m’afecta el meu lloc de treball, sobretot negativament, m’afecta tamb\u00e9 a la vida personal. Crec que els ballarins, en general, vivim dins d’una bombolla, i ens costa sortir d’aquest m\u00f3n i ser conscients del que hi ha fora. Intento ser una persona molt realista, i veig ballarins que tenen molt d’\u00e8xit i que a vegades se’ls hi puja al cap. I penso en com potser la dansa, si la mires des de m\u00e9s lluny, no \u00e9s tan important. Al final \u00e9s un art que est\u00e0 molt b\u00e9, hi ha gent darrere, per\u00f2 no \u00e9s el futbol o el tenis, per exemple. \u00d2bviament, pots ser una estrella, tot i que no considero que siguem celebritats en aquest sentit. A vegades ens costa diferenciar-ho i s\u00ed que ens costa veure-ho des de fora.<\/p>\n

El 2020, com sabem, arriba la pand\u00e8mia, i t\u00e9 un efecte immediat sobre tots els \u00e0mbits, per\u00f2 especialment en la cultura. Com va ser haver-se d\u2019adaptar a un canvi tan gran i tan sobtat?<\/h2>\n

Personalment, ho vaig viure bastant b\u00e9. Des de la companyia ens van facilitar fer classes per Zoom. Jo vaig tenir la sort de poder marxar a casa bastant d’hora, i el que vaig fer va ser fer classes, per\u00f2 a l’escola de la meva mare amb un dels professors. Per\u00f2 pel que fa a la companyia, s\u00ed que va afectar molt, i encara s’est\u00e0 recuperant econ\u00f2micament. De fet, ens van haver d’abaixar el sou. Per\u00f2, personalment em va anar b\u00e9 tenir una mica de temps lliure, tenir aquest descans psicol\u00f2gic i estar a casa, que mai tenim l’oportunitat de fer-ho.<\/p>\n

\"\"
Al febrer de 2022, David Yudes va ballar el paper de Mercutio a \u2018Romeu i Julieta\u2019. \/ Font: @david.yudes<\/figcaption><\/figure>\n

Una de les innovacions nascudes en la pand\u00e8mia va ser el rol que hi van jugar les noves tecnologies. En qu\u00e8 creus que pot ajudar aquest format digital i innovacions al m\u00f3n de la dansa?<\/h2>\n

Penso que \u00f2bviament la dansa s’alimenta molt de la seva hist\u00f2ria, dels core\u00f2grafs, de les produccions antigues… Al Royal Ballet, de fet, es fa molt. Tenir el vestit, per exemple, de la persona que l’havia portat fa trenta anys, \u00e9s brutal. La cultura de la dansa est\u00e0 molt arrelada al passat, i la gent que est\u00e0 al c\u00e0rrec de la dansa \u00e9s majorit\u00e0riament gent gran, que ha estat molt de temps en aquesta ind\u00fastria, i crec que ajudaria molt que aix\u00f2 es renov\u00e9s una mica. Una manera de fer-ho \u00e9s amb les xarxes socials, fent-ho m\u00e9s de masses, que la gent vegi com s\u00f3n les coses en realitat. No fent s\u00e8ries de Netflix que mostrin les coses de certa manera, que la gent que fa aquestes s\u00e8ries no tenen ni idea de dansa… Al final, aquestes coses no ajuden. Necessitem gent jove que s\u00e0piga de dansa, i que vulgui fer coses noves. Les xarxes tenen un paper molt important per fer difusi\u00f3 i obrir-ho al p\u00fablic general. Per\u00f2 per aix\u00f2 hem de ser honestos i mostrar les coses tal com passen a la realitat, fent-ho interessant pel p\u00fablic.<\/p>\n

Precisament, un projecte molt interessant que ha sorgit recentment i del qual ets president, t\u00e9 una gran base en les xarxes socials. Es tracta de l\u2019Associaci\u00f3 Internacional de Ballarins de Catalunya, o @Ballarins.cat. Com va sorgir aquesta associaci\u00f3? Ens pots explicar una mica de qu\u00e8 es tracta i els seus objectius?<\/h2>\n

L’Associaci\u00f3 va n\u00e9ixer perqu\u00e8 la meva mare fa una gala anual, la gala de ballarins catalans a m\u00f3n, on reuneix ballarins catalans. A Catalunya la dansa ha estat bastant inexistent, costa molt, i a Espanya en general estem una mica endarrerits en aquest sentit. La idea, era i fer visible que hi ha molts ballarins a fora treballant que s\u00f3n de Catalunya. Parlant un dia amb el Salvador Mart\u00ednez, amic meu des de fa anys, va sorgir la idea. Li vam donar unes voltes i va comen\u00e7ar a evolucionar el projecte que vol\u00edem fer. Realment, l\u2019associaci\u00f3 \u00e9s un projecte de futur, i est\u00e0 anant lent perqu\u00e8 tenim moltes idees, per\u00f2 volem saber realment el que volem fer. Creiem que el nostre pr\u00f2posit amb l\u2019associaci\u00f3 \u00e9s important a Catalunya, perqu\u00e8 veiem que l\u2019ambient aqu\u00ed \u00e9s de molta toxicitat. Entre escoles, per exemple, hi ha moltes enveges i competitivitats que han existit sempre. En la nostra associaci\u00f3, tothom del m\u00f3n de la dansa hi pot entrar, per\u00f2 les persones que prendran les decisions seran ballarins. Volem fer de pont i poder-nos ajudar entre tots. A Catalunya no s’ha fet mai, no ens hem posat mai d’acord. Tot i aix\u00f2, volem abastar moltes coses m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una associaci\u00f3 t\u00edpica, com per exemple fer un p\u00f2dcast, tenir professors en l\u00ednia perqu\u00e8 la gent pugui fer classes, professionals de la psicologia, nutrici\u00f3… moltes coses. Volem fer que la dansa a Catalunya vagi cap a la direcci\u00f3 correcta.<\/p>\n

Plans de futur<\/h3>\n

I personalment, quins plans tens a llarg termini? Tens planejat tornar en algun moment?<\/h2>\n

S\u00ed, segur que tornar\u00e9 a Catalunya. Tinc pensat quedar-me a viure all\u00e0, quan senti que ja no puc donar m\u00e9s aqu\u00ed, tingui l\u2019edat que tingui. No s\u00e9 en quants anys exactament, la meva carrera no s\u00e9 ben b\u00e9 per on anir\u00e0, per\u00f2 voldria enfocar-me en l\u2019associaci\u00f3 i potser a l\u2019escola de la meva mare.<\/p>\n

I per acabar, tres preguntes r\u00e0pides i f\u00e0cils:<\/p>\n

Quin \u00e9s el paper preferit que has interpretat?<\/h2>\n

Mercutio, de Romeu i Julieta, aquest any.<\/p>\n

Quin \u00e9s el que t\u2019agradaria interpretar en un futur?<\/h2>\n

No en tinc pensat cap de concret.<\/p>\n

Prefereixes les obres cl\u00e0ssiques, o de nova creaci\u00f3?<\/h2>\n

Cl\u00e0ssiques!<\/p>\n

Imatge destcada: David Yudes a una sessi\u00f3 de fotos amb l\u2019ag\u00e8ncia \u201calgonovabien\u201d. \/ Font: @david.yudes<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

David Yudes, un dels pocs ballarins espanyols actualment al Royal Ballet de Londres, vol donar un impuls al ballet catal\u00e0 des d\u2019Anglaterra. \u00c9s un ballar\u00ed catal\u00e0, que treballa com a solista al Royal Ballet de Londres. Es va incorporar a aquesta companyia l\u2019any 2014 gr\u00e0cies al Premi de Lausanne. Abans d\u2019aix\u00f2, havia guanyat diverses competicions, […]<\/p>\n","protected":false},"author":99,"featured_media":2447,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,633],"tags":[64,654,77,34],"class_list":["post-2364","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-teatre","tag-educacio","tag-entrevistes","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2364","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/99"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2364"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2364\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2506,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2364\/revisions\/2506"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2447"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2364"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2364"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2364"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}