{"id":2376,"date":"2023-02-27T12:00:35","date_gmt":"2023-02-27T11:00:35","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=2376"},"modified":"2025-07-15T14:55:09","modified_gmt":"2025-07-15T12:55:09","slug":"platanos-cacahuetes-y-lo-que-el-viento-se-llevo-la-coexistencia-de-teatre-i-cinema-es-possible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2023\/02\/27\/platanos-cacahuetes-y-lo-que-el-viento-se-llevo-la-coexistencia-de-teatre-i-cinema-es-possible\/","title":{"rendered":"“Pl\u00e1tanos, Cacahuetes y lo que el viento se llev\u00f3”: la coexist\u00e8ncia de teatre i cinema \u00e9s possible"},"content":{"rendered":"

El passat dimecres dia 23 de gener, a Barcelona va passar una estrella fuga\u00e7, primer en forma de pel\u00b7l\u00edcula i despr\u00e9s amb cos d\u2019obra de teatre. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la seg\u00fcent, \u00bfQuan succeeix que es pugui contemplar una pel\u00b7l\u00edcula i, tot seguit, la representaci\u00f3 teatral?<\/h1>\n

Grup Focus va brindar aquesta oportunitat: en primera inst\u00e0ncia projectant la m\u00edtica cinta \u201cAll\u00f2 que el vent s\u2019endugu\u00e9\u201d a un temple del cinema com \u00e9s la Filmoteca de Barcelona i, m\u00e9s tard, l\u2019obra \u2018documental\u2019 de la mateixa cinta. Aix\u00f2 \u00e9s, l\u2019espectacle esc\u00e8nic sobre el proc\u00e9s creatiu del cl\u00e0ssic del 1939. \u00c9s d\u2019aquelles coses que passen un cop a la vida. Estem davant d\u2019un cas in\u00e8dit, ja que no es tracta de la pel\u00b7l\u00edcula portada als escenaris, sin\u00f3 d\u2019un element d’aquesta, portat al teatre.<\/p>\n

\"\"
Xerrada pr\u00e8via. \/ Font: Teatre Goya<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019espectador, doncs, s\u2019erigeix en el protagonista principal de tot plegat, ja que es converteix en testimoni d\u2019excepci\u00f3 dels dies convulsos en els quals es va gestar l\u2019obra immortal de la decad\u00e8ncia del Vell Sud estatunidenc. D’aquesta manera se li atorga l\u2019oportunitat de tafanejar en les interioritats d\u2019un m\u00f3n tan herm\u00e8tic com han estat hist\u00f2ricament els estudis de Hollywood quasi com a voyeur-, sempre carregat de rumors, afers amorosos i hist\u00f2ries t\u00e8rboles difoses. A m\u00e9s, aquesta aproximaci\u00f3 fict\u00edcia, per\u00f2 realista, cobra encara m\u00e9s for\u00e7a perqu\u00e8 \u00e9s presencial, no \u00e9s quelcom que es pugui experimentar a trav\u00e9s d\u2019una pantalla. En tot cas seria un teatre documental en viu, un g\u00e8nere nou. El p\u00fablic assisteix a una atmosfera on es trenca la quarta paret del cinema i el teatre, on el cinema- enemic de tota la vida de l\u2019art en viu- viatja als escenaris per crear una fusi\u00f3 que deriva en una experi\u00e8ncia cultural plena, immillorable, irrepetible.<\/p>\n

\"\"
Algunes escenes de la funci\u00f3. \/ Font: Teatre Goya<\/figcaption><\/figure>\n

Nom\u00e9s per aquest plantejament, l\u2019obra \u00e9s original, ja que \u00e9s ben sabut que la pel\u00b7l\u00edcula va ser tot un \u00e8xit i que es va convertir en una de les m\u00e9s taquilleres de la hist\u00f2ria. Per tant, el p\u00fablic juga amb avantatge, en tant que coneix el resultat amb antelaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, resulta fascinant \u2018el com\u2019, el qual queda molt ben representat en aquesta adaptaci\u00f3 de Jos\u00e9 Troncoso: un exercici de funambulisme absolut en el qual la creaci\u00f3 d\u2019aquest cl\u00e0ssic tant podria haver sorgit, com no. En aquest sentit, com moltes altres obres mestres de la hist\u00f2ria del set\u00e8 art, el film va n\u00e9ixer del caos i l\u2019anarquisme m\u00e9s absolut, tant, que sembla mentida que result\u00e9s d\u2019aquesta manera.<\/p>\n

Despr\u00e9s que l\u2019esborrany original de la pel\u00b7l\u00edcula tingu\u00e9s una durada de sis hores i que el director inicial fos George Cukor, el productor David O. Selznick, magn\u00edficament interpretat per Gonzalo de Castro a l\u2019obra, va decidir posar fi a tot i fer una nova versi\u00f3 amb nom\u00e9s tres persones: V\u00edctor Flemming, el nou director; el guionista Ben Hetch, qui no s\u2019havia llegit l\u2019obra de Margaret Michell; i la inseparable secretaria, senyoreta Poppenghul. Tot plegat, va resultar molt dificult\u00f3s, ja que comptaven amb una m\u00e0 d\u2019obra molt limitada i havien d’escriure el metratge en un temps r\u00e8cord, en nom\u00e9s cinc dies perqu\u00e8 la cinta feia temps que havia deixat de ser rendible.<\/p>\n

\"\"
Actors en plena actuaci\u00f3. \/ Font: Teatre Goya<\/figcaption><\/figure>\n

Al final, malgrat tots els inconvenients, van aconseguir tirar endavant el projecte. Tanmateix, sota unes condicions moralment discutibles: amb l\u2019equip recl\u00f2s i treballant, mat\u00ed, tarda i nit sense poder sortir, alimentant-se a base de pl\u00e0tans i cacauets -vet aqu\u00ed el perqu\u00e8 del t\u00edtol- i amb Flemming i Selznick representant-li les escenes del llibre al guionista per tal que cre\u00e9s un relat final. Sens dubte, la millor part de l\u2019espectacle de Troncoso. Amb tot, el director ha creat una com\u00e8dia ben feta, delicada i que t\u00e9 temps per q\u00fcestionar molts dels preceptes inherents al Hollywood daurat: com el racisme imperant vers els directors i productors estrangers que formaven part de la ind\u00fastria, les condicions deplorables en les quals es treballava, la censura del Codi Hays, per\u00f2 tamb\u00e9 la passi\u00f3 que s\u2019hi dedicava a cadascun dels projectes.<\/p>\n

\u2018Pl\u00e1tanos, cacahuetes y lo que el viento se llev\u00f3\u2019 \u00e9s un gran exemple que si s\u2019hi furga, encara es poden trobar noves \u00f2ptiques divergents que no s\u2019havien plantejat. \u00c9s el que tenen els cl\u00e0ssics!<\/p>\n

Imatge destacada: Algunes escenes de la funci\u00f3. \/ Font: Teatre Goya<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat dimecres dia 23 de gener, a Barcelona va passar una estrella fuga\u00e7, primer en forma de pel\u00b7l\u00edcula i despr\u00e9s amb cos d\u2019obra de teatre. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la seg\u00fcent, \u00bfQuan succeeix que es pugui contemplar una pel\u00b7l\u00edcula i, tot seguit, la representaci\u00f3 teatral? Grup Focus va brindar aquesta oportunitat: en primera inst\u00e0ncia projectant […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":2426,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,633],"tags":[653,34],"class_list":["post-2376","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-teatre","tag-critiques","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2376","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2376"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2376\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2433,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2376\/revisions\/2433"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2426"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2376"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2376"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2376"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}