{"id":2404,"date":"2023-04-24T12:00:51","date_gmt":"2023-04-24T10:00:51","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=2404"},"modified":"2025-07-15T14:56:19","modified_gmt":"2025-07-15T12:56:19","slug":"untitled-la-revolucio-artistica-de-barbara-kruger","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2023\/04\/24\/untitled-la-revolucio-artistica-de-barbara-kruger\/","title":{"rendered":"Untitled (La revoluci\u00f3 art\u00edstica de Barbara Kruger)"},"content":{"rendered":"

Barbara Kruger (Nova Jersey, 1945) \u00e9s una dissenyadora gr\u00e0fica que actualment resideix entre Los Angeles i Nova York. L’artista d’art conceptual crea obres en les quals lluita per obrir els ulls a la societat amb imatges que no ens deixen mai indiferents. Parla sense tab\u00fas dels racons m\u00e9s foscos de la nostra societat i dels temes que solen ser callats.<\/h1>\n

Les seves obres amaguen missatges que a vegades s\u00f3n clars com l’aigua i d’altres ens fan reflexionar i preguntar-nos quin n’\u00e9s el seu significat. L’est\u00e8tica de les seves creacions es caracteritza per fotografies en blanc i negre extret de revistes, pel\u00b7l\u00edcules, anuncis, etc. Que van acompanyades d’esl\u00f2gans, en vermell i blanc, que en canvien completament el significat. Kruger lluita contra el masclisme i el consumisme, que fa anys que lideren la nostra societat, i parla sobre el desig i la identitat de les persones.<\/p>\n

“Kruger proposa intervenir en representacions estereotipades, irrompent en el seu poder, despla\u00e7ant-ne el control i aclarint un espai per a la consci\u00e8ncia il\u00b7luminada” \/ Kate Linker, Love for Sale, Words and Pictures of Barbara Kruger, 1990.<\/h4>\n

L’artista va comen\u00e7ar la seva carrera com a dissenyadora gr\u00e0fica en revistes de moda on els anuncis publicitaris mostraven a les lectores una realitat idealitzada i inassolible, fent que aquestes sentissin la necessitat de satisfer els desitjos que aquesta nova realitat els proporcionava. A Kruger la feia enfadar que aquesta publicitat comercialitz\u00e9s amb les expectatives d’aquestes dones que acabaven creient tot all\u00f2 que veien a les revistes. Aix\u00ed doncs, Kruger va decidir canviar aquesta ideologia i va comen\u00e7ar a crear els seus propis cartells a partir de les fotografies de les revistes, afegint-hi esl\u00f2gans que comptaven amb el llenguatge personal i agressiu de la publicitat. Aquests missatges anaven sempre escrits sobre fons vermells, en lletres blanques amb la tipografia Futura Bold Oblique, creant aix\u00ed una identitat corporativa. Els seus dissenys tenien un contrast entre imatge i text que deixava desconcertat l’espectador i el convidava a reflexionar-hi. L’obra de Kruger \u00e9s de les m\u00e9s importants pel que fa a l’art contemporani. Aquesta obra no es pot comprendre sense entendre la hist\u00f2ria de l’artista i establir i comprendre la relaci\u00f3 entre art i publicitat.<\/p>\n

\"\"
You\u2019ve got money to burn \/ Autora: Barbara Kruger<\/figcaption><\/figure>\n

Barbara Kruger va aprofundir en el m\u00f3n de la poesia en les d\u00e8cades de 1960 i 1970. Inspirada per Patty Smith, va acabar implicada en el moviment feminista de l’\u00e8poca que temps m\u00e9s tard inspiraria algunes de les seves obres m\u00e9s conegudes. L’art de Kruger, al llarg dels anys, ha anat mostrant les preocupacions de la societat i els seus racons m\u00e9s foscos tractant temes com el feminisme o el classisme.<\/p>\n

El seu treball s’ha exposat en museus i galeries de tot el m\u00f3n, per\u00f2 tamb\u00e9 a p\u00f2sters, samarretes, bosses de la compra, tanques publicit\u00e0ries o llocs p\u00fablics com estacions de tren o parcs, etc. Mostrant aix\u00ed els ideals de l’artista, que no considera el seu art elitista, sin\u00f3 que el situa a l’abast de tothom, adre\u00e7ant-se aix\u00ed a totes les classes socials.<\/p>\n

“Volia fer servir la meva obra per parlar sobre l’estat de mercaderia de l’art dins del context d’una galeria.” \/ Barbara Kruger, AnOther Magazine, 2004.<\/h4>\n

No sorpr\u00e8n que avui dia es torni a parlar de Barbara Kruger, en aquests temps estem vivint una transformaci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 i un fort apogeu del capitalisme i la cr\u00edtica de Kruger va molt lligada a aquesta situaci\u00f3. El m\u00f3n no ha evolucionat tant des que l’artista va comen\u00e7ar a crear peces reivindicatives, els conflictes socials, les distincions entre g\u00e8neres i races o el car\u00e0cter materialista de la ra\u00e7a humana s\u00f3n temes que encara ens concerneixen i s\u00f3n molt presents al nostre dia a dia. D’altra banda, l’est\u00e8tica i els missatges curts i directes de Kruger s\u00f3n atemporals; cadascun pot donar un significat a les seves obres, ja que ella no les explica, simplement deixa que les persones reflexionin sobre qu\u00e8 volen dir.<\/p>\n

“Intento fer una feina que incorpori les seduccions de la cultura en qu\u00e8 vivim, per\u00f2 que tamb\u00e9 ens faci pensar” \/ Barbara Kruger, AnOther Magazine, 2004.<\/h4>\n

A l’entrevista que li he fet, Rafael Reig diu que Barbara Kruger “No vol que siguem barques a la deriva i que ens deixem endur pel corrent, vol que siguem surfistes de la societat, que prenguem decisions, ens posicionem i decidim sense ser passius i d\u00f2cils vers les accions que prenen els que ens envolten.” Reig tamb\u00e9 menciona que l’autora s’allunya d’imatges molt elaborades o amb molt detall i que amb pocs elements aconsegueix que el seu missatge sigui prou clar.<\/p>\n

\"\"
You are not yourself \/ Who does she think she is. \/ Autora: Barbara Kruger<\/figcaption><\/figure>\n

L’eina de protesta que ha fet servir Barbara Kruger al llarg dels anys han estat les seves creacions art\u00edstiques. Amb elles, Kruger ha anat mostrant la visi\u00f3 del m\u00f3n. Barrejant art i publicitat ha aconseguit fer arribar el seu missatge a milions de persones a tot el m\u00f3n. Kruger vol utilitzar els espais i les t\u00e8cniques que es fan servir per controlar-nos i, mitjan\u00e7ant el seu \u00fas, destruir-los o, almenys, incapacitar-los. La seva finalitat \u00e9s deslligar els \u00e9ssers humans del poder de la societat, que es desfacin de les identitats imposades i que cadasc\u00fa sigui ell mateix. Amb l’\u00fas del You sempre apel\u00b7la a l’espectador i dona a l’obra un missatge m\u00e9s contundent i directe. Barbara Kruger no posa nom a les seves creacions, el missatge que aquestes envien \u00e9s la seva ess\u00e8ncia i s\u00f3n totes s’anomenen Untitled. Aix\u00ed doncs, les seves obres es coneixen per les fases que contenen.<\/p>\n

“Visc i respiro la mateixa cultura que tots els altres i soc part dels mateixos codis de seducci\u00f3. Mai no m’he considerat la gran comentarista, la que t\u00e9 les respostes, la \u201cmoral\u201d. Estic m\u00e9s interessada a q\u00fcestionar la seguretat del coneixement i una concepci\u00f3 de la ‘moralitat’ que s’ha convertit en la coartada de tant terror i ab\u00fas implacables en aquest m\u00f3n”. \/ Barbara Kruger, AnOther Magazine, 2004.<\/h4>\n

Capitalisme<\/h3>\n

El 1987, Kruger va crear I shop therefore I am. La frase, que fa refer\u00e8ncia a la famos\u00edssima cita del fil\u00f2sof Ren\u00e9 Descartes \u201cpenso, per tant, existeixo\u201d, \u00e9s una cr\u00edtica directa al capitalisme que ja en aquella \u00e8poca liderava la nostra societat. Quan Descartes va escriure \u201cpenso, despr\u00e9s existeixo\u201d buscava trobar una veritat irrefutable. El seu descobriment va radicar en la idea que el fet de poder plantejar-se les mateixes creences era prova suficient de la seva exist\u00e8ncia. Va situar la seva capacitat reflexiva com a base de la veracitat del seu \u00e9sser. En la remodelaci\u00f3 de la frase de Descartes, Kruger situa al centre el nostre afany per comprar, som perqu\u00e8 comprem.<\/p>\n

L\u2019artista vincula les compres amb el nucli de la mateixa identitat. Ens mostra de manera clara una societat globalitzada i consumista on els plaers fuga\u00e7os i les satisfaccions a curt termini s\u00f3n els principals valors. Som el que comprem i la imatge de nosaltres mateixos que constru\u00efm a partir d’aix\u00f2.<\/p>\n

Feminisme<\/h3>\n

Kruger denuncia la imatge de dona submisa sota un m\u00f3n patriarcal i ho fa amb obres com You are not yourself i Your gaze hits the side of my face que parlen de la dominaci\u00f3 de l’home i la viol\u00e8ncia masclista o Boy – Girl. Spot the dif erence i We don’t need another hero que mostren el fet que les dones creixem amb l’home com a exemple i el situem en el rol d’heroi. Amb Boy – Girl. Spot the difference Kruger ens fa veure que, en realitat, entre homes i dones no hi ha cap difer\u00e8ncia i que haur\u00edem de ser educats en les mateixes condicions. L’artista est\u00e0 cansada que les dones callin per fer cas als homes i no reivindiquin les seves idees, aix\u00f2 ens queda clar a la seva obra Who does she think she is? It’s time for women to stop being politely angry, on defensa el fet que les dones han de plantar cara a la societat patriarcal i deixar d’actuar de manera pol\u00edticament correcta.<\/p>\n

\"\"
You become what you consume \/ How much does perfection weigh? \/ Autora: Barbara Kruger<\/figcaption><\/figure>\n

Despersonificaci\u00f3 de l’individu en la societat<\/h3>\n

Nombroses obres de Barbara Kruger ens parlen de com els individus estem perdent la nostra ess\u00e8ncia. Hem passat a ser part d’un ramat i es mira malament qui se’n surt. La mercantilitzaci\u00f3 de la imatge al segle XXI \u00e9s cada cop m\u00e9s tangible. El recent auge de les xarxes socials i les noves figures considerades influents han revolucionat el m\u00f3n. Cada cop s\u00f3n m\u00e9s comuns els trastorns alimentaris i els problemes mentals com la depressi\u00f3 o l’ansietat causats per la necessitat que tenen, sobretot els adolescents, de ser iguals que els seus \u00eddols. Els nous est\u00e0ndards de bellesa s\u00f3n desorbitats i irreals.<\/p>\n

“Veure ja no \u00e9s creure. El coneixement de la veritat ha entrat en crisi. En un m\u00f3n ple d’imatges, finalment estem aprenent que les fotografies s\u00ed que menteixen.” \/ Barbara Kruger, AnOther Magazine, 2004.<\/h4>\n

Amb obres com You are beautiful, Super rich \u2013 Ultra gorgeous. Extra skinny – Forever young, Just be yourself 100% natural o How much does perfection weigh? Kruger ens presenta aquests problemes que aprofundeixen cada cop m\u00e9s a la nostra societat. El capitalisme ha influenciat tamb\u00e9 aquesta decad\u00e8ncia del valor individual, el car\u00e0cter materialista de les persones sumat a la necessitat de veure’s perfectes fa que aquestes necessitin comprar cada cop m\u00e9s productes, sobretot de marques de luxe.<\/p>\n

“Els Estats Units s’han convertit en una cultura basada en la xafarderia, el poder i les celebritats. L’ideal de la fama \u00e9s primordial aqu\u00ed” \/ Barbara Kruger, AnOther Magazine, 2004.<\/h4>\n

S\u00f3n persones amb missatges potents com els de Barbara Kruger els que haurien d’estar al poder, els que haurien de ser influents, i no persones amb paraules buides com les que ens lideren avui dia. Com a societat hem d’obrir els ulls i adonar-nos de la direcci\u00f3 que estem prenent i cap a on estem portant el m\u00f3n. En ple segle XXI encara vivim situacions que ens transporten a l’edat mitjana. Com a societat cal replantejar-nos a qui tenim en el poder i qu\u00e8 els fa ser-hi, les persones influents, sovint, s\u00f3n escollides pels seus atributs f\u00edsics m\u00e9s que pels seus ideals o el seu intel\u00b7lecte.<\/p>\n

“Crec que he fet diversos treballs que representen una amena\u00e7a per a la vista. Crec que en una cultura basada en l’imaginari i la col\u00b7lisi\u00f3 de mirar i ser, la col\u00b7lisi\u00f3 del narcisisme i el voyeurisme, l’ull \u00e9s el protagonista principal, de manera que una amena\u00e7a cap a aquest ull \u00e9s una amena\u00e7a pel que significa viure el dia a dia.” \/ Barbara Kruger, National Gallery of Art, 2016.<\/h4>\n

Amb relaci\u00f3 a l’obra We don\u2019t need another hero, Reig ens comenta que un dels possibles significats que t\u00e9 o, com a m\u00ednim, un dels que ell li dona \u00e9s que “pot donar a entendre com a l’\u00e0mbit pol\u00edtic hi ha una gran manca de referents femenins. Un missatge que va lligat a qui i per qu\u00e8 tenim al poder.<\/p>\n

\"\"
We don\u2019t need another hero. \/Autora: Barbara Kruger<\/figcaption><\/figure>\n

La imatge crua del m\u00f3n que ens mostra Kruger \u00e9s important per despertar, sobretot, les noves generacions, que s\u00f3n el nostre futur i els qui tenen el poder de canviar les coses. Aquestes generacions han d’aprendre a la igualtat, als drets humans, a la llibertat d’expressi\u00f3 i elecci\u00f3 i en un m\u00f3n just, perqu\u00e8, de cara als anys vinents, hi hagi un canvi dr\u00e0stic al m\u00f3n. La por que senten les dones quan van pel carrer, les not\u00edcies de violacions i morts per viol\u00e8ncia dom\u00e8stica, els assassinats per odi o els abusos de poder haurien de deixar d’existir. Una societat igualit\u00e0ria sense distincions de g\u00e8nere i ra\u00e7a hauria de deixar de ser una utopia per esdevenir realitat. I, sense persones com Barbara Kruger que ens ajuden a sortir-nos del ramat i trobar la nostra pr\u00f2pia veu i la nostra veritable identitat, \u00e9s molt dif\u00edcil que ens traiem la bena dels ulls i sortim de l’encanteri del sistema capitalista patriarcal.<\/p>\n

Imatge destcada: retrat de Barbara Kruger. \/ Fotografia de Timothy GreenField-Sanders<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Barbara Kruger (Nova Jersey, 1945) \u00e9s una dissenyadora gr\u00e0fica que actualment resideix entre Los Angeles i Nova York. L’artista d’art conceptual crea obres en les quals lluita per obrir els ulls a la societat amb imatges que no ens deixen mai indiferents. Parla sense tab\u00fas dels racons m\u00e9s foscos de la nostra societat i dels […]<\/p>\n","protected":false},"author":103,"featured_media":2621,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,636],"tags":[653,93,198,77,34],"class_list":["post-2404","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-exposicions","tag-critiques","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2404","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/103"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2404"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2404\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2645,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2404\/revisions\/2645"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2621"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2404"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2404"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2404"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}