![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/IMG_4494.jpg\")
L\u2019obra \u00e9s una adaptaci\u00f3 de la novel\u00b7la de l\u2019any 1641 El diablo cojuelo de Luis V\u00e9lez de Guevara, amb la dramat\u00fargia escrita per Juan Mayorga. \u00c9s, essencialment, el subt\u00edtol del text original: una \u00abnovela de la otra vida traducida a esta\u00bb. Els components de Rhum & Cia han estat encarregats de representar un cl\u00e0ssic: Arquetti (Joan Arqu\u00e9), Mart\u00ednes (Jordi Mart\u00ednez), Giuliani (Roger Juli\u00e0), Piero (Piero Steiner), Paganini (Mauro Paganini) i Lozano (Xavi Lozano). Ells ho veuen com una oportunitat excel\u00b7lent per demostrar que poden arribar a ser molt m\u00e9s que un pallasso, que poden ser la dignitat i el futur: poden fer cl\u00e0ssics.<\/p>\n
Es presenten, doncs, dues trames: la de l\u2019obra de V\u00e9lez de Guevara, amb el seu castell\u00e0 del segle, i la d\u2019una companyia que no ho veu clar, tot aix\u00f2 del cl\u00e0ssic. L\u2019espectador entra-i-surt de la novel\u00b7la, i viu noranta minuts d\u2019aventura amb els pallassos de Rhum & Cia.<\/p>\n
El sorgiment del projecte<\/h3>\n
La idea de treballar amb el dramaturg espanyol Juan Mayorga voltava des de feia anys. Mayorga ha seguit els espectacles de Rhum & Cia des del primer moment, i ben aviat va sorgir la proposta de treballar junts. Tanmateix, Mayorga no se sentia satisfet amb cap de les creacions que feia per a la companyia, fins que va pensar que qu\u00e8 podia ser millor que fer la seva especialitat: un cl\u00e0ssic. La idea arriba pr\u00e0cticament alhora que Llu\u00eds Homar, actor catal\u00e0 i amic de sempre de Jordi Mart\u00ednez, \u00e9s nomenat director de la Compa\u00f1\u00eda Nacional de Teatro Cl\u00e1sico (CNTC). Sense ni tan sols tenir el cl\u00e0ssic triat, Rhum & Cia proposa al nou director fer un cl\u00e0ssic representat per pallassos, amb la dramat\u00fargia escrita per Juan Mayorga. En sentir aix\u00f2, Homar diu que s\u2019ajusta a la direcci\u00f3 que vol emprendre per a la CNTC i, per tant, afirma que, tard o d\u2019hora, es portar\u00e0 a terme.<\/p>\n
Sorgeixen dues opcions, de les quals s\u2019ha de triar una per representar: la primera, la novel\u00b7la El diablo cojuelo de Luis V\u00e9lez de Guevara; la segona, El coloquio de los perros de Miguel de Cervantes Saavedra. Despr\u00e9s de llegir els textos i valorar quina \u00e9s l’opci\u00f3 que s\u2019ajusta m\u00e9s a la companyia, Rhum & Cia decideix escollir la segona. Mayorga, per altra banda, t\u00e9 molt clar que El diablo cojuelo \u00e9s l\u2019opci\u00f3 adequada, precisament perqu\u00e8 \u00e9s la m\u00e9s esbojarrada. I aix\u00ed es fa. Des d’aleshores, el projecte agafa forma a poc a poc, i s\u2019hi incorporen persones com Ester Nadal, la directora de l\u2019espectacle, junt amb la resta de companys i companyes, essencials perqu\u00e8 l\u2019obra arribi a la seva totalitat.<\/p>\n
Tant Joan Arqu\u00e9 com Jordi Mart\u00ednez expressen que, amb el sorgiment del projecte, apareixen temors, per\u00f2, sobretot, motivaci\u00f3 i ganes de viure el repte que suposa l’espectacle.<\/p>\n
\u00abSense que estiguem espantats, no hi hauria prou motivaci\u00f3, i aquesta \u201cpor\u201d, entre cometes, \u00e9s el que ens motiva per tirar endavant amb el projecte\u00bb, diu Mart\u00ednez. A m\u00e9s, Arqu\u00e9 explica que assoleixen el repte \u00abamb la voluntat de continuar explorant aquests llenguatges i els l\u00edmits de la mateixa companyia\u00bb.<\/p>\n L\u2019univers del pallasso i el del teatre cl\u00e0ssic, a simple vista, s\u00f3n completament oposats. Sovint, estan emmarcats dins d\u2019uns prejudicis molt concrets: el cl\u00e0ssic s\u2019associa a la serietat, als teatres i a un vocabulari ric i antic; els pallassos, en canvi, s\u2019associen al circ, al riure i a la poca paraula. L\u2019obra uneix aquests dos marcs i els converteix en un.<\/p>\n Una similitud clau entre els dos mons \u00e9s el concepte de cl\u00e0ssic: una obra \u00e9s cl\u00e0ssica perqu\u00e8 travessa les fronteres del temps i apel\u00b7la a la identificaci\u00f3 i universalitat d\u2019all\u00f2 que representa. Aix\u00f2 no passa nom\u00e9s amb el teatre, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb els n\u00fameros de pallasso, que encara s\u00f3n recordats i recreats. Una altra afinitat essencial \u00e9s el fet que comparteixen un objectiu: explicar hist\u00f2ries i, en el proc\u00e9s, seduir. Es tracta, com diu Mart\u00ednez, d\u2019una seducci\u00f3 \u00abben entesa com des de l\u2019escenari cap a l\u2019espectador\u00bb.<\/p>\n La dramat\u00fargia de Mayorga, personalitzada per a cadascun dels components de Rhum & Cia, \u00e9s el que funciona com a vertadera traducci\u00f3 del temps. S\u2019ocupa de fer un c\u00f2ctel dels dos llenguatges, una barreja equilibrada que es converteix en El diablo cojuelo. Mentre conserva el llenguatge de la novel\u00b7la de V\u00e9lez de Guevara, tamb\u00e9 l\u2019alterna amb el dels pallassos per mitj\u00e0 de les pauses, que trenquen la narraci\u00f3 del cl\u00e0ssic i se centren en les interaccions de la companyia. Aquests incisos dins l\u2019espectacle volen representar que, malgrat els nombrosos intents del pallasso per ser un actor de teatre cl\u00e0ssic, que es considera una feina molt m\u00e9s digna, no pot evitar que li surti la seva \u00fanica veritable forma de ser. El seu llenguatge aflora per tal d\u2019ensenyar la lluita interna que pateix per mantenir-se en el m\u00f3n del cl\u00e0ssic. El conflicte tamb\u00e9 es manifesta indirectament mitjan\u00e7ant la vestimenta dels personatges. A l\u2019inici de l\u2019espectacle, cinc dels sis components porten roba \u00fanicament blanca i negra, que transmet serietat, mentre que Mart\u00ednes, que no renuncia al seu car\u00e0cter, apareix amb l\u2019uniforme de sempre: nas de pallasso, pantalons amples i colorits i unes sabates ben grosses. La semi\u00f2tica inunda l\u2019escenari i tots els llenguatges conviuen a la seva manera per narrar l\u2019aventura que \u00e9s El diablo cojuelo.<\/p>\n \u00abMi abuelo empez\u00f3 payaso y de ah\u00ed no pas\u00f3\u00bb, una de les frases protagonistes de l\u2019espectacle, pret\u00e9n transmetre la reivindicaci\u00f3 de la companyia mitjan\u00e7ant la ironia. Arqu\u00e9 explica que \u00aben aquesta companyia, Rhum & Cia, la ironia, el sarcasme, la dist\u00e0ncia que aquests llenguatges poden fer prendre per tocar determinats temes provoca l\u2019efecte contrari i apel\u00b7la a la reflexi\u00f3\u00bb. Per tant, els pallassos utilitzen el llenguatge que m\u00e9s dominen per dignificar la seva feina.<\/p>\n Rhum & Cia lluita perqu\u00e8 a la professi\u00f3 del pallasso se li atribueixi l\u2019estatus que creuen que mereix. En una societat on, sovint, la paraula pallasso \u00e9s feta servir com a insult, encara no es percep la feina amb la dignitat que li correspon. No cal, com es diu a l\u2019obra, ser actor d\u2019un cl\u00e0ssic per estar orgull\u00f3s de la teva traject\u00f2ria: sent pallasso \u00e9s m\u00e9s que suficient.<\/p>\n L\u2019estrena d\u2019un espectacle sempre genera expectaci\u00f3 per part del p\u00fablic, per\u00f2 quan l\u2019estrena oficial \u00e9s al Teatro de la Comedia, l\u2019espai per excel\u00b7l\u00e8ncia del teatre cl\u00e0ssic, i l\u2019espectador es troba sis pallassos sobre l\u2019escenari, compartint una mirada personal sobre un text de l\u2019any 1641, l\u2019expectativa de qui s\u2019ho mira pot trontollar. Malgrat la incertesa, la resposta general ha estat molt positiva. Els espectadors s\u2019han pres l\u2019obra com una cosa nova i diferent, fet que els ha perm\u00e8s que s\u2019hi endinsin i que la gaudeixin.<\/p>\n Els dos entrevistats asseguren que la rebuda els anima a continuar endavant i els confirma que el cam\u00ed que han pres ha estat el correcte. Tanmateix, Mart\u00ednez explica que no totes les reaccions han estat positives: concretament, parla d\u2019aquells a qui ell anomena talibans, tant del teatre cl\u00e0ssic com del m\u00f3n dels pallassos. Amb aquesta denominaci\u00f3, parla d\u2019aquells qui, quan surten de veure l\u2019espectacle, es queixen del fet que hi ha massa pallassos, o b\u00e9, massa cl\u00e0ssic. L\u2019artista reivindica que al teatre s\u2019hi ha d\u2019anar amb la ment oberta, sense saber qu\u00e8 t\u2019hi pots trobar i amb ganes de descobrir-ho. \u00abNo han tingut la mentalitat prou oberta per entendre que aquests dos universos es poden ajuntar i fer que passi una cosa bonica\u00bb, diu Mart\u00ednez.<\/p>\n El diablo cojuelo confirma que, dins el m\u00f3n de les arts esc\u00e8niques, la varietat de llenguatges enriqueixen la cultura. I que, de fet, \u00e9s l\u2019obligaci\u00f3 de l\u2019artista buscar-ne de nous. Nom\u00e9s d\u2019aquesta manera poden sorgir obres com la de Rhum & Cia, riques en novetat i, en ess\u00e8ncia, diferent de tot all\u00f2 que ja s\u2019ha vist.<\/p>\n Les arts esc\u00e8niques agrupen un conjunt d\u2019estils i llenguatges molt diversos. Mentre que alguns s\u00f3n popularment coneguts i admirats, n\u2019hi ha d\u2019altres, com els del pallasso, als quals no se’ls atribueix la mateixa dignitat que a la resta. Per a molta gent, el pallasso \u00e9s aquell personatge de terror de les pel\u00b7l\u00edcules americanes, o b\u00e9, […]<\/p>\n","protected":false},"author":101,"featured_media":2587,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[632,633],"tags":[64,655,34],"class_list":["post-2410","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-artsesceniques","category-teatre","tag-educacio","tag-reportatges","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2410","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/101"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2410"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2410\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2596,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2410\/revisions\/2596"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2587"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2410"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2410"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2410"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/DSC_0836.jpeg\")
Pallassos i teatre cl\u00e0ssic: la uni\u00f3 de dos universos<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/DSC_0891.jpeg\")
La reivindicaci\u00f3 de la companyia<\/h3>\n
“L\u2019univers del pallasso \u00e9s molt m\u00e9s ampli del que la gent, en general, es pensa. I, a m\u00e9s a m\u00e9s, t\u00e9 m\u00e9s dignitat i m\u00e9s llibertat que, en molts aspectes, qualsevol altra de les arts esc\u00e8niques. Si no \u00e9s el m\u00e9s lliure, tan lliure com el que m\u00e9s.” \/ Jordi Mart\u00ednez<\/h4>\n
La resposta del p\u00fablic<\/h3>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/DSC_0846.jpeg\")
Imatge destacada: Cartell de El diablo cojuelo. \/ Autora: Berta Mart\u00ednez Viozquez<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"