{"id":2468,"date":"2023-03-20T12:00:48","date_gmt":"2023-03-20T11:00:48","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=2468"},"modified":"2025-07-15T14:55:36","modified_gmt":"2025-07-15T12:55:36","slug":"es-el-catala-una-llengua-minoritaria-o-minoritzada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2023\/03\/20\/es-el-catala-una-llengua-minoritaria-o-minoritzada\/","title":{"rendered":"\u00c9s el catal\u00e0 una llengua minorit\u00e0ria o minoritzada?"},"content":{"rendered":"

Es parla molt de l\u2019extinci\u00f3 del catal\u00e0 a causa dels seus pocs parlants, per\u00f2 realment \u00e9s aix\u00ed? O simplement \u00e9s objecte d\u2019accions pol\u00edtiques que l\u2019empetiteixen i la invisibilitzen?<\/h1>\n

Qu\u00e8 \u00e9s una llengua minorit\u00e0ria? I una llengua minoritzada?<\/h3>\n

Per posar-nos dins de context, cal deixar clars els dos principals conceptes, qu\u00e8 \u00e9s una llengua minorit\u00e0ria i qu\u00e8 \u00e9s una llengua minoritzada. Una llengua minorit\u00e0ria \u00e9s aquella que \u00e9s considerada menor a causa de la seva extensi\u00f3 tant geogr\u00e0fica com demogr\u00e0fica dins un estat. \u00c9s un terme com\u00fa i en el seu significat usual es tracta des de l\u2019adjectiu \u201cminoritari\u201d, el qual significa que \u201cpertany a la minoria\u201d i, per tant, en el mateix sentit s\u2019aplica a les lleng\u00fces que pateixen una disminuci\u00f3 de parlants.<\/p>\n

En canvi, una llengua minoritzada \u00e9s un terme que s\u2019aplica a tot codi ling\u00fc\u00edstic que no \u00e9s reconegut en l\u2019\u00e0mbit legal o b\u00e9 en l\u2019\u00fas social. Per raons d\u2019imposici\u00f3 d\u2019una llengua ex\u00f2gena tampoc s\u2019ha de tenir el coneixement d\u2019aquesta en la hist\u00f2ria d\u2019un mateix territori on conviuen dues lleng\u00fces. Aquest proc\u00e9s es dona en situacions on l\u2019\u00fas d\u2019una llengua dominant t\u00e9 el suport de l\u2019estat i l\u2019\u00fas de l\u2019altra llengua queda subordinada. Per aix\u00f2 entra en joc el poder pol\u00edtic i administratiu per determinar com pot influenciar la parla d\u2019una llengua arreu del territori, sigui socialment o personalment. Es pot dur a terme impl\u00edcitament, \u00e9s a dir, des de la ideologia nacional dels dirigents d\u2019un estat o b\u00e9 expl\u00edcitament, que estigui pr\u00e8viament planejat.<\/p>\n

\"\"
Llengua habitual segons grup d’edat (2015). \/ Font: Institut Francocatal\u00e0 Transfronterer<\/figcaption><\/figure>\n

Estad\u00edstiques de la llengua catalana i la seva situaci\u00f3.<\/h3>\n

Segons un estudi de l\u2019Institut Ramon Llull, la llengua catalana \u00e9s de les mitjanes de la Uni\u00f3 Europea en nombre de parlants, al costat de lleng\u00fces com el suec, el grec o el portugu\u00e8s d’Europa. Gaireb\u00e9 un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 d\u2019Espanya (29%) viu en territoris on la llengua pr\u00f2pia \u00e9s el catal\u00e0.<\/p>\n

Per aquest mateix motiu, podem considerar que el catal\u00e0 s\u2019allunya cada vegada m\u00e9s a la possibilitat de ser considerat minoritari dins l’estat espanyol i la Uni\u00f3 Europea. De fet, \u00e9s la novena llengua parlada dins la UE, oficial Andorra i cooficial en comunitats aut\u00f2nomes com Catalunya, les Illes Balears i Comunitat Valenciana. Com a informaci\u00f3 addicional, per\u00f2 sempre rellevant, el catal\u00e0 \u00e9s present en tots els mitjans de comunicaci\u00f3 dels territoris catalanoparlants, t\u00e9 tradici\u00f3 i est\u00e0 normativitzat i estandarditzat per consens acad\u00e8mic.<\/p>\n

La situaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i en quins aspectes notem la seva minoritzaci\u00f3.<\/h3>\n

L\u2019Informe de pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica del 2018 fa un recull sobre els coneixements del catal\u00e0, en aquests podem contemplar el creixement de la llengua des del 2013. El nombre d\u2019habitants a Catalunya \u00e9s d\u2019uns 7.747 milions, dels quals un 94,4% entenen la llengua, el 81,2% el sap parlar, el 85,5% el sap llegir i el 65,3% el sap escriure.<\/p>\n

\"\"
Enquesta d\u2019usos ling\u00fc\u00edstics de la poblaci\u00f3 (2018). \/ Font: Direcci\u00f3 General de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica i Idescat<\/figcaption><\/figure>\n

Si a partir d’aquestes dades podem confirmar que el catal\u00e0 no \u00e9s una llengua minorit\u00e0ria a Espanya, com podem saber que \u00e9s una llengua minoritzada? Si fem cas a la definici\u00f3 del TERMCAT, podem entendre que la llengua pateix una s\u00e8rie de restriccions en el seu territori provinents de l\u2019estat espanyol i causades per aquest mateix que deixen el catal\u00e0 en segon pla quan est\u00e0 legalment acceptat com una llengua cooficial juntament amb el castell\u00e0.<\/p>\n

“Avui dia, la situaci\u00f3 de la llengua catalana a l’Estat espanyol \u00e9s la seg\u00fcent: tot i que el reconeixement legal de qu\u00e8 gaudeix \u00e9s important, \u00e9s menor que el que t\u00e9 el castell\u00e0 (que, a difer\u00e8ncia del catal\u00e0, \u00e9s de coneixement obligat i, a m\u00e9s, \u00e9s oficial fora del seu domini ling\u00fc\u00edstic). L’efic\u00e0cia de la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica duta a terme als Pa\u00efsos Catalans, bastant poc coordinats en aquest aspecte, es ressent d’aquesta inferioritat legal i de l’actitud de les autoritats estatals, desfavorable a la diversitat ling\u00fc\u00edstica, per\u00f2 tamb\u00e9 de les mancances de l’actuaci\u00f3 de les diverses administracions (rellevants sobretot al Pa\u00eds Valenci\u00e0)”.<\/h4>\n

L’estat i els seus efectes.<\/h3>\n

A causa d’aquest canvi de llengua que es produeix a diferents \u00e0mbits, el catal\u00e0 passa a ser una llengua subordinada del castell\u00e0. D’aix\u00f2 se’n diu substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, \u00e9s a dir, aquest proc\u00e9s de reempla\u00e7ament d’una llengua a una altra que no est\u00e0 tan reconeguda tant a escala legal com en l’\u00fas social.<\/p>\n

Per entendre aquesta minoritzaci\u00f3 que patim els catalanoparlants hem de tirar molts anys enrere, quan es va iniciar aquesta llarga persecuci\u00f3 i marginaci\u00f3 per part de l\u2019estat espanyol, el qual avui en dia, tot i haver-ho normalitzat continua succeint. Encara que sigui considerada una llengua cooficial, segons la plataforma per la llengua afirma el seg\u00fcent;<\/p>\n

“Pateix una restricci\u00f3 dels seus \u00e0mbits i funcions d’\u00fas en un territori determinat, de tal manera que no serveix o no \u00e9s necess\u00e0ria per a la major part d’ocasions o \u00e0mbits en qu\u00e8 cal usar la comunicaci\u00f3 verbal”.<\/h4>\n

Un dels \u00e0mbits m\u00e9s poc reconeguts \u00e9s el judicial, \u00e9s hostil i margina per complet l\u2019\u00fas normalitzat i quotidi\u00e0 de la llengua. A l\u2019hora de dictar una sent\u00e8ncia ens podem trobar amb un munt d\u2019obstacles que impedeixen que es faci en catal\u00e0. Sense anar gaire lluny, l\u2019any 2017 nom\u00e9s un 8,2% de totes les sent\u00e8ncies dictades a Catalunya van ser en la mateixa llengua.<\/p>\n

\"\"
La Fam\u00edlia del Super3. \/ Font: SX3<\/figcaption><\/figure>\n

I perqu\u00e8 s\u2019evita el seu \u00fas tot i ser una llengua oficial en el territori catal\u00e0?<\/h3>\n

El coneixement que es requereix per exercir una funci\u00f3 de pes administratiu als jutjats catalans no implica l\u2019\u00fas de la seva pr\u00f2pia llengua. Fet originat des de l\u2019administraci\u00f3 espanyola que discrimina tant expl\u00edcitament com impl\u00edcitament aquest dret que t\u00e9 la ciutadania a poder utilitzar la seva pr\u00f2pia llengua a l\u2019hora de gestionar qualsevol mena de situaci\u00f3. Quan menciono qu\u00e8 \u00e9s expl\u00edcit i qu\u00e8 no ho \u00e9s, em refereixo a la visibilitat que dona l\u2019estat a aquesta discriminaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Per posar un exemple, que un advocat treballant dins de territori catal\u00e0 no hagi estudiat la legislaci\u00f3 en catal\u00e0 \u00e9s un cas de discriminaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica impl\u00edcit, ja que en cap moment la llengua se li ha presentat com una prioritat, sin\u00f3 que s\u2019ha deixat en segon pla at\u00e8s de la seva marginaci\u00f3 i sabent que sempre s\u2019ha pogut rec\u00f3rrer al castell\u00e0.<\/p>\n

De manera expl\u00edcita em refereixo al fet de demanar obertament aquest canvi de llengua o fins i tot rec\u00f3rrer a la vexaci\u00f3 per parlar-ho. Des de l\u2019any 2007 s\u2019han registrat un total aproximat de 160 casos en qu\u00e8 es negava l\u2019atenci\u00f3 al ciutad\u00e0 per parlar en catal\u00e0, arribant a posar multes per no atendre a l\u2019exig\u00e8ncia de parlar en castell\u00e0 a un policia en aplicaci\u00f3 de la \u201cLlei mordassa\u201d.<\/p>\n

A mesura que ens endinsem en la pol\u00edtica de l’estat espanyol podem veure com el catal\u00e0 \u00e9s una llengua amena\u00e7ada i per la qual cosa segueix en perill. Tot i tenir un nombre de parlants bastant nombr\u00f3s i ser considerada una llengua reconeguda en la teoria, s\u2019ha de tenir en compte que a la pr\u00e0ctica empetiteix quan \u00e9s tractada per forces superiors pol\u00edtiques amb ideologies contr\u00e0ries m\u00e9s enll\u00e0 de la llengua.<\/p>\n

“L’Estat espanyol incompleix desenes de punts de la Carta Europea de les Lleng\u00fces Regionals o minorit\u00e0ries tenint en compte nom\u00e9s els incompliments envers el catal\u00e0”<\/h3>\n

Malauradament, encara que la llengua catalana estigui lluny de ser una llengua oficial reconeguda com a tal, gaudint dels drets i les llibertats que li pertoquen, no \u00e9s una llengua acabada. \u00c9s una llengua que perdura i perdurar\u00e0 si li posem dedicaci\u00f3 i no permetem que trepitgin la seva riquesa en conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019actes banals iniciats des de l\u2019odi.<\/p>\n

Imatge destcada: UAB. Serveis de Biblioteques. \/ Font: Josep Vinyals<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Es parla molt de l\u2019extinci\u00f3 del catal\u00e0 a causa dels seus pocs parlants, per\u00f2 realment \u00e9s aix\u00ed? O simplement \u00e9s objecte d\u2019accions pol\u00edtiques que l\u2019empetiteixen i la invisibilitzen? Qu\u00e8 \u00e9s una llengua minorit\u00e0ria? I una llengua minoritzada? Per posar-nos dins de context, cal deixar clars els dos principals conceptes, qu\u00e8 \u00e9s una llengua minorit\u00e0ria i […]<\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":2541,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[642,645],"tags":[64,198,77,655,34,44],"class_list":["post-2468","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sectoraudiovisual","category-televisioiplataformes","tag-educacio","tag-igualtat","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat","tag-tecnologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2468","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2468"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2468\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2563,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2468\/revisions\/2563"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2541"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2468"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2468"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2468"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}