{"id":2843,"date":"2023-05-31T12:00:55","date_gmt":"2023-05-31T10:00:55","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=2843"},"modified":"2025-07-15T14:56:55","modified_gmt":"2025-07-15T12:56:55","slug":"com-les-modes-de-xarxes-socials-potencien-laparicio-de-trastorns-de-conducta-alimentaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2023\/05\/31\/com-les-modes-de-xarxes-socials-potencien-laparicio-de-trastorns-de-conducta-alimentaria\/","title":{"rendered":"Com les modes de xarxes socials potencien l\u2019aparici\u00f3 de Trastorns de Conducta Aliment\u00e0ria"},"content":{"rendered":"<h1>\u00abSi peses m\u00e9s de 50 quilos, est\u00e0s grassa\u00bb. \u00abMolt guapa de cara, per\u00f2 a veure el teu abdomen\u00bb. Marina Yers i el seu \u00abMe encanta vomitar, siento que me limpio por dentro\u00bb.<\/h1>\n<p>Missatges com aquests circulen per les xarxes socials cada dia, juntament amb v\u00eddeos sobre dietes abusives, reptes est\u00e8tics impossibles i models que, tot i tenir 45 anys i 2 fills, conserven una figura 90, 60, 90 i no tenen ni una estria. Aquests reptes i modes s\u00f3n el pa de cada dia per a molts usuaris de xarxes socials com Instagram o TikTok. Cada cop hi ha m\u00e9s gent que se suma a aquests trends, que es converteixen en est\u00edmuls perillosos per a totes les dones, per\u00f2 especialment per a les menors d\u2019edat que pateixen Trastorns de la Conducta Aliment\u00e0ria (TCA).<\/p>\n<figure id=\"attachment_2041\" aria-describedby=\"caption-attachment-2041\" style=\"width: 1440px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-2041\" src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-15-1.jpg\" alt=\"\" width=\"1440\" height=\"960\" srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-15-1.jpg 1440w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-15-1-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-15-1-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-15-1-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-15-1-1035x690.jpg 1035w\" sizes=\"(max-width: 1440px) 100vw, 1440px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-2041\" class=\"wp-caption-text\">Foto de Benjamin Watson. \/ Font: Flickr<\/figcaption><\/figure>\n<p>Montse S\u00e1nchez Povedano, psic\u00f2loga i especialista en TCA i fundadora de la cl\u00ednica Ea\u0304tica, descriu l\u2019adolesc\u00e8ncia com a \u00abun per\u00edode de construcci\u00f3 de la identitat, on ens comparem cont\u00ednuament amb els altres per a construir la nostra identitat pr\u00f2pia\u00bb. L\u2019alta exposici\u00f3 de la poblaci\u00f3 menor d\u2019edat a les xarxes socials fa que aquestes comparacions no es facin nom\u00e9s amb l\u2019entorn social m\u00e9s proper (amics i companys de classe), sin\u00f3 amb models i influencers que segueixen l\u2019ideal est\u00e8tic normatiu. Povedano explica que no arribar a aquest model est\u00e8tic \u00abgenera una gran frustraci\u00f3 en les pacients\u00bb. Quan la comparaci\u00f3 esdev\u00e9 tan important en la vida de la pacient que fa que canvi\u00ef les seves conductes en relaci\u00f3 amb el menjar i l\u2019exercici f\u00edsic, \u00e9s quan es parla d\u2019una \u00abinterioritzaci\u00f3 de l\u2019ideal de bellesa\u00bb.<\/p>\n<p>Els Trastorns de la Conducta Aliment\u00e0ria van augmentar un 264,4% durant el confinament per la Covid-19, amb un increment del 826,3% despr\u00e9s de les primeres sortides de la poblaci\u00f3 al carrer. Les \u00faltimes investigacions mostren que aquests trastorns afecten principalment a la poblaci\u00f3 jove: l\u2019edat mitjana en qu\u00e8 es produeixen ha baixat fins als 12,5 anys. Povedano afegeix que \u00abl\u2019augment de xifres ha afectat especialment a les noies\u00bb i ho relaciona directament amb \u00abuna creixent exposici\u00f3 a xarxes socials durant el confinament\u00bb, que ha potenciat l\u2019aparici\u00f3 de nous casos i \u00abha empitjorat els ja existents\u00bb.<\/p>\n<h3>El problema dels influencers del m\u00f3n de la nutrici\u00f3.<\/h3>\n<p>Tothom que disposi d\u2019un tel\u00e8fon m\u00f2bil i acc\u00e9s a Internet pot crear el seu propi canal de comunicaci\u00f3 i aconseguir grans audi\u00e8ncies sense passar per cap mena de filtre informatiu. El contingut m\u00e9s impactant \u00e9s el que genera m\u00e9s visites, per tant, no mana la informaci\u00f3 contrastada ni el rigor, sin\u00f3 els est\u00edmuls atractius, siguin rigorosos o no. Cada cop s\u00f3n m\u00e9s les persones que, com Marina Yers, envien missatges perillosos a una gran audi\u00e8ncia, fins al punt de dir p\u00fablicament, l\u2019any 2021, que li encanta vomitar, que ho fa m\u00e9s o menys cada dos dies i que \u00e9s \u00abmolt guai\u00bb perqu\u00e8 la fa sentir \u00abneta per dins\u00bb. De la mateixa manera va passar amb la tiktoker que afirmava que \u00abSi peses m\u00e9s de 50 quilos, est\u00e0s grassa\u00bb.<\/p>\n<p><iframe title=\"&quot;Me encanta vomitar&quot;: Marina Yers la vuelve a liar en redes y le llueven las cr\u00edticas\" width=\"800\" height=\"450\" data-src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/eS2XYHjbLg4?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" class=\"lazyload\" data-load-mode=\"1\"><\/iframe><\/p>\n<p>Aquest tipus de missatges poden tenir conseq\u00fc\u00e8ncies fatals per a persones amb TCA. Tal com explica S\u00e1nchez Povedano, \u00abes diuen aut\u00e8ntiques bajanades que arriben a una poblaci\u00f3 jove incapa\u00e7 de jutjar de manera cr\u00edtica\u00bb, un context que ha generat \u00abconductes molt obsessives i ritualistes entorn de l\u2019exercici f\u00edsic i les dietes\u00bb.<\/p>\n<figure id=\"attachment_2043\" aria-describedby=\"caption-attachment-2043\" style=\"width: 1440px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-2043 lazyload\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-17-1.jpg\" alt=\"\" width=\"1440\" height=\"960\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-17-1.jpg 1440w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-17-1-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-17-1-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-17-1-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-17-1-1035x690.jpg 1035w\" data-sizes=\"(max-width: 1440px) 100vw, 1440px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1440px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1440\/960;\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-2043\" class=\"wp-caption-text\">Foto de Oleh Mikoto. \/ Font: Pexels<\/figcaption><\/figure>\n<h3>Un ideal est\u00e8tic femen\u00ed cada cop m\u00e9s allunyat de la realitat.<\/h3>\n<p>Les xarxes socials ensenyen a les noies que, per a ser \u201cguapes\u201d i acceptades per la societat, cal que compleixin uns requisits molt concrets. Modes com el thigh gap (diu que les noies han de tenir un espai entre les cames per mostrar que estan \u201cprou primes\u201d) o el bikini bridge (anima a les noies a aconseguir que hi hagi un espai entre la cal\u00e7a del biquini i la panxa) han fet molt de mal a les adolescents. Per\u00f2 no s\u00f3n les \u00faniques: les noies tamb\u00e9 han de demostrar a tothom que poden arribar-se al melic passant el bra\u00e7 rere l\u2019esquena i que els seus pits poden aguantar un llapis sense que caigui per guanyar-se la seva validesa. O aquesta moda, on es mesura si les noies tenen \u201cprou cul\u201d:<\/p>\n<blockquote class=\"tiktok-embed\" cite=\"https:\/\/www.tiktok.com\/@mila_torres21\/video\/7136200110098222341\" data-video-id=\"7136200110098222341\" data-embed-from=\"oembed\" style=\"max-width:605px; min-width:325px;\">\n<section> <a target=\"_blank\" title=\"@mila_torres21\" href=\"https:\/\/www.tiktok.com\/@mila_torres21?refer=embed\">@mila_torres21<\/a> <\/p>\n<p>Si la barra no pasa entonces tienes un buen culo \ud83d\udcaa\ud83c\udffd\ud83e\udd70\ud83c\udf51  \u00bfTe atreves a intentarlo? <a title=\"barrachallenge\" target=\"_blank\" href=\"https:\/\/www.tiktok.com\/tag\/barrachallenge?refer=embed\">#barrachallenge<\/a> <a title=\"pompischallenge\" target=\"_blank\" href=\"https:\/\/www.tiktok.com\/tag\/pompischallenge?refer=embed\">#pompischallenge<\/a> <a title=\"gym\" target=\"_blank\" href=\"https:\/\/www.tiktok.com\/tag\/gym?refer=embed\">#gym<\/a><a title=\"lentejas\" target=\"_blank\" href=\"https:\/\/www.tiktok.com\/tag\/lentejas?refer=embed\">#lentejas<\/a> <a title=\"viral\" target=\"_blank\" href=\"https:\/\/www.tiktok.com\/tag\/viral?refer=embed\">#viral<\/a> <a title=\"personalgymtrainer\" target=\"_blank\" href=\"https:\/\/www.tiktok.com\/tag\/personalgymtrainer?refer=embed\">#personalgymtrainer<\/a><\/p>\n<p> <a target=\"_blank\" title=\"\u266c Nathy Peluso: Bzrp Music Sessions, Vol. 36 - Bizarrap &#038; Nathy Peluso\" href=\"https:\/\/www.tiktok.com\/music\/Nathy-Peluso-Bzrp-Music-Sessions-Vol-36-6899419173747689474?refer=embed\">\u266c Nathy Peluso: Bzrp Music Sessions, Vol. 36 &#8211; Bizarrap &#038; Nathy Peluso<\/a> <\/section>\n<\/blockquote>\n<p> <script async src=\"https:\/\/www.tiktok.com\/embed.js\"><\/script><\/p>\n<p>Apareixen nous reptes com aquests dia a dia. Fins i tot, s\u2019han arribat a trobar p\u00e0gines web i perfils que fan apologia de l\u2019anor\u00e8xia i la bul\u00edmia, animant a les noies a perdre pes, fent carreres de perdre quilos i compartint trucs per ocultar la malaltia a pares i amics. Aquests perfils promouen els TCA com a \u201cestils de vida\u201d i fan refer\u00e8ncia a l\u2019anor\u00e8xia i la bul\u00edmia com a \u201cAna\u201d i \u201cMia\u201d, com si fossin dues amigues. Aix\u00ed ho explica l\u2019Associaci\u00f3 contra l\u2019Anor\u00e8xia i la Bul\u00edmia <a href=\"https:\/\/www.acab.org\/es\/sensibilizacion\/apologia-en-internet-paginas-pro-ana-ypro-mia\/\">(ACAB)<\/a> en la seva p\u00e0gina web, on tamb\u00e9 disposen d\u2019un formulari per a denunciar aquest tipus de p\u00e0gines i perfils.<\/p>\n<p>J\u00falia Barcel\u00f3, actriu i activista contra la grassof\u00f2bia i la pressi\u00f3 est\u00e8tica a les xarxes socials, critica aquestes modes que van perfilant l\u2019ideal est\u00e8tic normatiu que sembla que han de seguir totes les dones. En la seva <a href=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2023\/03\/08\/julia-barcelo-lideal-estetic-cada-cop-es-mes-irreal-perque-es-necessiten-mes-operacions-estetiques-per-aconseguir-lo\/\">entrevista per a Angle<\/a>, Barcel\u00f3 denuncia que \u00abaquest ideal est\u00e8tic \u00e9s cada cop m\u00e9s irreal, perqu\u00e8 cada cop es necessiten m\u00e9s operacions est\u00e8tiques per aconseguir-lo\u00bb. Diu que avui dia estem regits per un tipus de corporalitats i formes gaireb\u00e9 impossibles i que \u00abvolem obtenir uns cossos que nom\u00e9s s\u00f3n possibles si tens molts diners\u00bb.<\/p>\n<p>Barcel\u00f3 explica que la pressi\u00f3 est\u00e8tica \u00abs\u00f3n actituds que venen d\u2019una grassof\u00f2bia interioritzada que ens diu a les dones que per a estar guapes, ens hem d\u2019aprimar, com si fos una obligaci\u00f3 moral\u00bb. Aquest ideal de bellesa femen\u00ed es cultiva des que som nens petits. <a href=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2022\/12\/16\/presion-estetica-en-las-redessociales-vivir-un-trastorno-de-la-conducta-alimentaria-en-primera-persona\/\">Irene Ruiz<\/a>, una adolescent de 15 anys que va ser diagnosticada amb anor\u00e8xia, bul\u00edmia i trastorn dism\u00f2rfic corporal despr\u00e9s del confinament, recorda que, quan veia pel\u00b7l\u00edcules Disney, \u00abtotes les princeses estaven primes\u00bb. En la seva entrevista per a Angle, exposa que, encara que \u00abpot semblar una tonteria\u00bb, veure exclusivament aquest tipus de cossos \u00abfa que et comparis amb aquest ideal de bellesa\u00bb. Reivindica que en el m\u00f3n real, \u00ables persones tenen cossos diferents, una cosa que s\u2019hauria de reflectir en les pel\u00b7l\u00edcules\u00bb.<\/p>\n<p>Amb la seva activitat a xarxes socials, J\u00falia Barcel\u00f3 recorda a les usu\u00e0ries que \u00abno li deuen el fet d\u2019estar prima a absolutament ning\u00fa\u00bb. Es mostra fidel defensora del body neutral, un moviment que anima a no valorar les persones pel seu cos i que sigui un aspecte neutral que no defineixi la validesa de ning\u00fa.<\/p>\n<p>Per sort, cada cop hi ha m\u00e9s perfils com el de Danae Mercer, una model i periodista que es dedica a revelar els trucs que fan servir les influencers per ocultar el que es consideren \u201cdefectes f\u00edsics\u201d, com les estries o la cel\u00b7lulitis. En les seves publicacions, mostra les dues versions d\u2019una mateixa fotografia segons la posici\u00f3 i la il\u00b7luminaci\u00f3. Tamb\u00e9 explica que, durant anys, s\u2019asseia de forma inc\u00f2moda en p\u00fablic for\u00e7ant les postures per \u201cveure\u2019s b\u00e9\u201d, per\u00f2 que ha deixat de fer-ho i que tothom hauria de fer el mateix.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.instagram.com\/p\/CMrw0NDp8jF\/?utm_source=ig_embed&#038;ig_rid=2bdd85e5-026a-4dec-931e-fb83658a806f\">https:\/\/www.instagram.com\/p\/CMrw0NDp8jF\/?utm_source=ig_embed&amp;ig_rid=2bdd85e5-026a-4dec-931e-fb83658a806f<\/a><\/p>\n<h3>El paper dels algorismes de TikTok.<\/h3>\n<p>TikTok \u00e9s una de les xarxes socials m\u00e9s utilitzades per la poblaci\u00f3 jove, amb una gran pres\u00e8ncia d\u2019usuaris menors d\u2019edat. Per\u00f2, tots els usuaris veuen el mateix contingut? No. Les xarxes socials estan basades en un model de negoci que busca maximitzar els beneficis. TikTok guanya molts diners a trav\u00e9s de la publicitat pagada que es mostra dins la plataforma, per tant, el seu objectiu \u00e9s mantenir cada usuari connectat el m\u00e0xim de temps possible perqu\u00e8 vegi el m\u00e0xim de contingut publicitari. Aix\u00ed, pot obtenir estad\u00edstiques que mostrin la quantitat de persones que veuen un anunci a trav\u00e9s de la seva app i seduir m\u00e9s anunciants.<\/p>\n<p>La mateixa aplicaci\u00f3 explica com funcionen les recomanacions que apareixen en el \u201cPara ti\u201d a la seva web. Segons <a href=\"https:\/\/newsroom.tiktok.com\/en-us\/how-tiktok-recommends-videos-for-you\">detalla TikTok<\/a>, l\u2019usuari t\u00e9 una \u00abexperi\u00e8ncia personalitzada\u00bb, ja que \u00abel feed de cada persona \u00e9s \u00fanic i s&#8217;adapta a aquesta persona espec\u00edfica\u00bb. L\u2019algorisme que s\u2019utilitza es basa en les dades obtingudes de cada usuari per a mostrarli contingut personalitzat. Analitza els \u201cm\u2019agrada\u201d que dona cada usuari, els temes que busca i els comptes amb qui m\u00e9s interactua (amb comentaris, seguint-los o compartint el seu contingut). Tamb\u00e9 analitza els hashtags (etiquetes #) que l\u2019usuari segueix i, fins i tot, cronometra el temps que triga a passar de v\u00eddeo i quins es queda a mirar sencers. Amb totes aquestes dades, TikTok crea un perfil de cada usuari i el fa servir per mostrar cert tipus de contingut o publicitat. Una investigaci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/www.wsj.com\/video\/series\/inside-tiktoks-highly-secretive-algorithm\/investigation-how-tiktok-algorithm-figures-out-your-deepest-desires\/6C0C2040-FF25-4827-8528-2BD6612E3796\">The Wall Street Journal<\/a>\u00a0explica que TikTok \u00e9s capa\u00e7 de crear perfils de cada usuari amb molta m\u00e9s rapidesa que altres plataformes.<\/p>\n<figure id=\"attachment_2042\" aria-describedby=\"caption-attachment-2042\" style=\"width: 1440px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-2042 lazyload\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-16-1.jpg\" alt=\"\" width=\"1440\" height=\"960\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-16-1.jpg 1440w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-16-1-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-16-1-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-16-1-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Proyecto-nuevo-16-1-1035x690.jpg 1035w\" data-sizes=\"(max-width: 1440px) 100vw, 1440px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1440px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1440\/960;\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-2042\" class=\"wp-caption-text\">Foto de Solen Feyissa. \/ Font: Flickr<\/figcaption><\/figure>\n<p>Amb aquesta informaci\u00f3, es pot comprovar que, si una persona amb un TCA o en proc\u00e9s de caure en un es para a veure v\u00eddeos relacionats amb #dietes, #m\u00e8todesperaprimar o segueix moltes influencers amb una bellesa normativa, TikTok li ensenyar\u00e0 continguts similars cont\u00ednuament. <a href=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2022\/12\/16\/presion-estetica-en-las-redessociales-vivir-un-trastorno-de-la-conducta-alimentaria-en-primera-persona\/\">Irene Ruiz<\/a> explica en l&#8217;entrevista que, durant el confinament per Covid-19, entrava a TikTok i li apareixien cont\u00ednuament v\u00eddeos sobre dietes i esport. Parla de la frustraci\u00f3 que sentia quan es trobava amb v\u00eddeos de noies que deien coses com \u00abSi no faig esport durant aquests dies de pand\u00e8mia, m\u2019engreixar\u00e9 molt\u00bb o \u00abAvui m\u2019he saltat el dinar per aprimar\u00bb. Recalca que \u00abno podia descansar d\u2019aquest tipus de missatges, perqu\u00e8 estaven a tot arreu\u00bb.<\/p>\n<h3>Les xarxes socials han vingut per quedar-se.<\/h3>\n<p>J\u00falia Barcel\u00f3 considera que tenir una bona relaci\u00f3 amb les xarxes socials pot ajudar a combatre l\u2019efecte de la pressi\u00f3 est\u00e8tica. Defensa que la soluci\u00f3 no implica negar l\u2019acc\u00e9s dels adolescents a les xarxes, sin\u00f3 que \u00abels hem d\u2019ensenyar de quina manera hem de relacionar-nos amb elles\u00bb. Tal com diu en l&#8217;<a href=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2023\/03\/08\/julia-barcelo-lideal-estetic-cada-cop-es-mes-irreal-perque-es-necessiten-mes-operacions-estetiques-per-aconseguir-lo\/\">entrevista<\/a>, \u00ables xarxes han vingut per quedar-se\u00bb, aix\u00ed que hem d\u2019aprendre a reeducar-les.<\/p>\n<p>Barcel\u00f3 parla de \u00ablluitar contra l\u2019algorisme\u00bb i ens dona diversos consells per a aconseguir-ho: \u00ab\u00e9s important limitar el temps que passes les xarxes socials i tamb\u00e9 seguir a m\u00e9s gent que t\u2019aporti coses bones\u00bb. A m\u00e9s, recorda que en totes les xarxes hi ha \u00abun botonet que diu \u201cDeixar de seguir\u201d\u00bb i que hi ha un munt de perfils fant\u00e0stics sobre autoestima i salut mental que poden aportar moltes m\u00e9s coses bones. Proclama que tenir un Instagram que no et faci sentir malament cada cop que hi entres \u00e9s possible.<\/p>\n<p>L\u2019actriu i activista explica que, si una cosa bona tenen les xarxes socials, \u00e9s que \u00abens permeten tenir referents que no s\u00f3n normatius\u00bb. A les xarxes hi ha molts cossos normatius, per\u00f2, en ser un espai p\u00fablic, tamb\u00e9 ofereixen la possibilitat de seguir a moltes persones no normatives o que lluiten activament contra la grassof\u00f2bia i l\u2019ideal de bellesa. Una cosa que \u00abseria impensable en l\u2019\u00e8poca de la meva adolesc\u00e8ncia\u00bb, apunta J\u00falia Barcel\u00f3.<\/p>\n<h4>&#8220;Hem de deixar de seguir a tot aquell que faci contingut que ens generi una frustraci\u00f3 cap als nostres cossos&#8221; \u2013 J\u00falia Barcel\u00f3<\/h4>\n<figure id=\"attachment_2436\" aria-describedby=\"caption-attachment-2436\" style=\"width: 1440px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-2436 lazyload\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Proyecto-nuevo-3-3.jpg\" alt=\"\" width=\"1440\" height=\"960\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Proyecto-nuevo-3-3.jpg 1440w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Proyecto-nuevo-3-3-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Proyecto-nuevo-3-3-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Proyecto-nuevo-3-3-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Proyecto-nuevo-3-3-1035x690.jpg 1035w\" data-sizes=\"(max-width: 1440px) 100vw, 1440px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1440px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1440\/960;\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-2436\" class=\"wp-caption-text\">J\u00falia Barcel\u00f3 i Camille Vannier amb Operaci\u00f3 Biquini. \/ Imatge cedida<\/figcaption><\/figure>\n<h2>No tot \u00e9s culpa de les xarxes socials.<\/h2>\n<p>La pressi\u00f3 est\u00e8tica est\u00e0 molt present (per\u00f2 no exclusivament) a les xarxes socials. J\u00falia Barcel\u00f3 explica que \u00e9s molt positiu fer una cr\u00edtica de les xarxes socials, per\u00f2 centrar-nos nom\u00e9s en elles \u00ab\u00e9s molt perill\u00f3s, perqu\u00e8 fa que deixem de responsabilitzar-nos per la resta de coses\u00bb. Tenir present l\u2019impacte de les xarxes socials en la pressi\u00f3 est\u00e8tica \u00ab\u00e9s igual d\u2019important que mirar quina relaci\u00f3 hi ha amb el menjar i amb els cossos dins l\u2019\u00e0mbit de casa, dels amics o de la feina\u00bb.<\/p>\n<p>Les xarxes socials s\u00f3n, cada cop m\u00e9s, un \u00e0mbit rellevant de la nostra vida, per\u00f2 no ho s\u00f3n tot. Barcel\u00f3 recomana analitzar tots els factors de risc, com fer dietes nocives davant els m\u00e9s petits i procurar de no fer comentaris com \u00abT\u2019has d\u2019aprimar\u00bb o imposar dietes als joves. Tamb\u00e9 diu que cal vigilar amb comentaris que, de manera m\u00e9s indirecta, tamb\u00e9 relacionen els cossos grassos amb un tret lleig i que cal canviar per a ser acceptat. Preguntar a les criatures \u00abAquests pantalons em fan gras\/ssa?\u00bb n\u2019\u00e9s un exemple. Povedano tamb\u00e9 parla sobre la prevenci\u00f3 dels TCA des de l\u2019\u00e0mbit familiar: comenta que \u00abtenim molt costum a valorar els nens pels seus tributs est\u00e8tics\u00bb i afegeix que cal vigilar amb aquests tipus de comentaris que fomenten una validaci\u00f3 de la persona basada en l\u2019aspecte f\u00edsic.<\/p>\n<p>Els adults han normalitzat tant la pressi\u00f3 est\u00e8tica que la tenen interioritzada: tal com diu J\u00falia Barcel\u00f3, \u00ables persones adultes ens passem tota la vida fent dieta, depilant-nos, posant-nos un munt de cremes a la cara per no envellir&#8230; Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s pressi\u00f3 est\u00e8tica\u00bb. Per a l\u2019activista, no es tracta de culpar a les persones que fan aquests comentaris, perqu\u00e8 tamb\u00e9 s\u00f3n v\u00edctimes d\u2019aquest sistema. Cal entendre que s\u00f3n el fruit d\u2019una pressi\u00f3 est\u00e8tica i una grassof\u00f2bia interioritzades i que \u00abcal q\u00fcestionar-los i reflexionar-hi de manera conscient\u00bb.<\/p>\n<p>La psic\u00f2loga Montse Povedano tamb\u00e9 parla del paper que poden tenir les escoles, un espai on els adolescents passen gran part del seu dia a dia. Reclama que cal fomentar l\u2019educaci\u00f3 emocional i ensenyar a recon\u00e8ixer i fer front de manera equilibrada a les emocions negatives.<\/p>\n<p>La conclusi\u00f3 de totes les fonts consultades \u00e9s la mateixa: \u00e9s necessari un canvi estructural, que comenci per una bona educaci\u00f3 emocional, continu\u00ef amb una bona gesti\u00f3 de les xarxes socials i, sobretot, que q\u00fcestioni aquells comentaris i ideals est\u00e8tics tan arrelats en les fam\u00edlies i en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu del cinema i les campanyes publicit\u00e0ries.<\/p>\n<h5>Imatge destacada: Ideal de dona fent esport. \/ Font: pixabay<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abSi peses m\u00e9s de 50 quilos, est\u00e0s grassa\u00bb. \u00abMolt guapa de cara, per\u00f2 a veure el teu abdomen\u00bb. Marina Yers i el seu \u00abMe encanta vomitar, siento que me limpio por dentro\u00bb. Missatges com aquests circulen per les xarxes socials cada dia, juntament amb v\u00eddeos sobre dietes abusives, reptes est\u00e8tics impossibles i models que, tot [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":2856,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[642,645],"tags":[64,93,198,77,655,34,44],"class_list":["post-2843","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sectoraudiovisual","category-televisioiplataformes","tag-educacio","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-reportatges","tag-societat","tag-tecnologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2843","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2843"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2843\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2873,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2843\/revisions\/2873"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2856"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2843"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2843"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2843"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}