{"id":3039,"date":"2023-06-22T12:00:00","date_gmt":"2023-06-22T10:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=3039"},"modified":"2025-10-02T18:41:07","modified_gmt":"2025-10-02T16:41:07","slug":"la-importancia-de-la-divulgacio-cientifica-conscienciant-als-joves-sobre-salut-mental-i-xarxes-socials","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2023\/06\/22\/la-importancia-de-la-divulgacio-cientifica-conscienciant-als-joves-sobre-salut-mental-i-xarxes-socials\/","title":{"rendered":"La import\u00e0ncia de la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica: Conscienciant als joves sobre salut mental i xarxes socials."},"content":{"rendered":"\n

<\/p>\n\n\n\n

El M\u00e0ster en Comunicaci\u00f3 Especialitzada de la Facultat de Filologia i Comunicaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona presenta a la Filmoteca la primera edici\u00f3 del seu projecte \u00abCi\u00e8ncia i… Acci\u00f3!\u00bb, el qual busca tractar temes de rellev\u00e0ncia cient\u00edfica en un llenguatge divulgatiu mitjan\u00e7ant curtmetratges i documentals realitzats pel seu alumnat.<\/h2>\n\n\n\n

Tot i la calor pr\u00f2pia de finals de juny a Barcelona, el cel amena\u00e7a amb pluja el mat\u00ed del dilluns 19. Confiant entrar a temps per a no mullar-se amb les primeres gotes d’una t\u00edpica tempesta d’estiu, un gran nombre d’adolescents -acompanyats dels seus tutors- esperen a les portes de la Filmoteca de Catalunya, recinte d’import\u00e0ncia cinematogr\u00e0fica capital en el cor del Raval. Es tracta dels alumnes de tres instituts de la ciutat comtal (el Jaume Balmes, el Maria Espnial i el Montserrat Roig) que avui s’absenten de les aules per a assistir a una cosa diferent. Diferent per\u00f2 no per aix\u00f2 menys important. Els tres centres han estat convidats per la Facultat de Filologia i Comunicaci\u00f3 de la UB per a gaudir del \u201cCi\u00e8ncia i\u2026 Acci\u00f3!\u201d, una projecci\u00f3 de dues peces audiovisuals a cavall entre el curtmetratge i el documental que, amb formats originals i la pres\u00e8ncia d’experts en diferents camps, pretenen acostar problem\u00e0tiques molt actuals a les i els joves de l’avui.<\/p>\n\n\n\n

Mentre docents i t\u00e8cnics ultimen els detalls i registren tot en temps real, el jove p\u00fablic s’endinsa en l’ic\u00f2nic edifici de la \u201cFilmo\u201d amb la curiositat i l’escepticisme propis de l’edat, al mateix temps que les primeres gotes comencen a dibuixar talps en el s\u00f2l. Unes escales descendents condueixen als uns i els altres a la batejada com Sala Chom\u00f3n, la qual ret homenatge al cineasta espanyol mort a Par\u00eds fa gaireb\u00e9 ja un segle, on 360 butaques estan a punt de ser ocupades. La professora Anna Tarrag\u00f3, coordinadora del M\u00e0ster responsable de tot el que est\u00e0 a punt de succeir all\u00ed i docent de sobres reconeguda entre l’alumnat del Grau en Comunicaci\u00f3 i Ind\u00fastries Culturals del qual neix la revista que esteu llegint, es puja a la tarima i inicia les presentacions. La jornada arrencar\u00e0 amb una taula rodona sobre els temes tractats a les peces posteriorment projectades, avisa, malgrat que la taula davant la qual es troba \u00e9s clarament no rodona, comentari que arrenca els primers riures del mat\u00ed. De la bicicleta urbana i lluent que descansa al seu costat, de moment, no diu res\u2026<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Liliana Arroyo, convidada d’honor i part\u00edcep d’una de les peces. \/ Autor: Carlos Cubells<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Els agra\u00efments s\u00f3n tan importants com les presentacions, sin\u00f3 m\u00e9s. I en aquest punt toca recon\u00e8ixer la labor i predisposici\u00f3 de la pr\u00f2pia sala i de la Filmoteca en si mateixa, de Tast, Juan i Miguel, de la Fundaci\u00f3 Catalana per a la revolta i la Innovaci\u00f3 (per les seves sigles, FCRI), de la m\u00e9s que merit\u00f2ria Ajuda Joan Or\u00f3, la Facultat de Filologia i Comunicaci\u00f3, el seu Deganat, professorat, equip t\u00e8cnic del laboratori, la bona gent d’Angle, Liliana Arroyo de la Generalitat de Catalunya, l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la Universitat, UB Divulga, l’Associaci\u00f3 Catalana de Recerca Cient\u00edfica i els instituts presents. El m\u00e8rit \u00e9s sens dubte col\u00b7lectiu, i \u00e9s bo que els fruits ho siguin tamb\u00e9. \u201cLes sales no sempre estan aix\u00ed de plenes\u201d, lamenta la professora amb el micr\u00f2fon en m\u00e0, \u201cper\u00f2 recordeu que la cultura \u00e9s vida i \u00e9s indispensable per a entendre el m\u00f3n\u201d, afegeix. Enlla\u00e7at amb aix\u00f2, els presents ja en les seves butaques atenen a una reflexi\u00f3 sobre el poder de les xarxes socials. El paradigma ha canviat i ja no es necessita molt poder, diners o un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 per a fer-te sentir davant una audi\u00e8ncia massiva. Aix\u00f2 \u00e9s un triomf per\u00f2 tamb\u00e9 una responsabilitat i els qui crein contingut han de fer-lo amb rigor, de manera interessant i entretinguda, i coneixent al seu p\u00fablic. Aix\u00f2 \u00e9s el que esperen haver aconseguit les i els estudiants
del M\u00e0ster amb aquest projecte que ha buscat posar tota la seva experi\u00e8ncia formativa al servei de la divulgaci\u00f3 cient\u00edfica de la m\u00e0 d’aut\u00e8ntics experts en els seus camps.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de la primera ona d’aplaudiments, Liliana Arroyo i Jordi Mas s\u00f3n presentats al p\u00fablic, que molt aviat estar\u00e0 m\u00e9s que familiaritzat amb els seus perfils i especialitats. La import\u00e0ncia de les xarxes socials queda de nou palesa quan Arroyo pregunta quanta gent havia estat abans, almenys una vegada en la seva vida, en la Filmoteca de Catalunya. S\u00f3n els menys. A la pregunta immediata de quanta gent ha circulat per alguna xarxa social, no en la seva vida sin\u00f3 en l’\u00faltima hora, es respon amb un al\u00e7ament de mans generalitzat. La experta s’uneix al que s’ha dit anteriorment en indicar que les xarxes s\u00f3n, o poden ser, un circuit de coneixement incre\u00efble i que, entre moltes altres coses (i connectant amb el tema d’avui) han canviat la manera de parlar sobre salut mental o el fet mateix de parlar sobre aquesta. Per\u00f2 la immediatesa i democratitzaci\u00f3 d’aquest mitj\u00e0 tenen una \u201ccara b\u201d, i \u00e9s que les revistes cient\u00edfiques cl\u00e0ssiques gaudeixen d’uns mecanismes de supervisi\u00f3 i control dels quals aquestes xarxes \u00f2bviament manquen, havent de ser m\u00e9s cr\u00edtics que mai amb all\u00f2 que ens arriba. Jordi Mas s’uneix a l’exposat per la seva companya de taula avui, i despr\u00e9s dels agra\u00efments i el reconeixement al m\u00e8rit que suposa rebre l’Ajuda Joan Or\u00f3, destaca el paper de la joventut i els formats m\u00e9s disruptius per a arribar al p\u00fablic actual. \u201cCada any es defensen mil noves tesis a Catalunya\u201d, revela Mas abans d’afegir que \u201caquest coneixement no es pot quedar en un calaix allunyat de la ciutadania\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Jordi Mas, un dels art\u00edfexs de la jornada. \/ Autor: Carlos Cubells<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Hi ha una cosa estranya en aquesta taula rodona, i \u00e9s la falta de discordan\u00e7a. Encara que, si parlem de la import\u00e0ncia de fer arribar el coneixement a la ciutadania, \u00e9s cosa bona que tothom hi
estigui d’acord. Lligat a la import\u00e0ncia de moure aquest coneixement m\u00e9s enll\u00e0 dels llindars de
l’\u00e0mbit cient\u00edfic concret \u00e9s, com explica la professora Consuegra, la gran missi\u00f3 del M\u00e0ster que avui est\u00e0 de festa. Les noves tecnologies, l’alfabetitzaci\u00f3 de la societat i altres han provocat que la
comunicaci\u00f3 jugui un paper cada vegada m\u00e9s important en la societat, i \u00e9s per aix\u00f2 que tant la
professora Consuegra com la professora Tarrag\u00f3 concorden novament en la import\u00e0ncia de formar a divulgadors professionals, creixent en comparaci\u00f3 a fa deu o quinze anys i molt en particular
despr\u00e9s de la recent pand\u00e8mia de la covid, on la incertesa i els llenguatges de n\u00ednxol han acabat sent protagonistes en un panorama en el qual el dubte ha estat hist\u00f2ricament percebut com a s\u00edmptoma de feblesa en lloc de com una part inherent a la vida humana. Parlant de desinformaci\u00f3, els riures tornen a la sala en portar a la mem\u00f2ria dels joves les en el seu moment c\u00e8lebres polseres Power Balan\u00e7, mitificadas fins a l’absurd fins i tot per les persones m\u00e9s cr\u00edtiques. \u201cEls coneixements tenen els seus temps\u201d, ens indiquen, i voler accelerar-los pot ser perjudicial per a tota la societat.<\/p>\n\n\n\n

Una mirada r\u00e0pida al rellotge de polsera d’una de les ponents ens recorda una de les poques
certeses inexorables d’aquesta vida: el temps no es det\u00e9. De manera que ofereixen el micr\u00f2fon a dos de les alumnes responsables de les peces audiovisuals que en breus gaudirem i aquestes pugen a l’estrada entre aplaudiments per a presentar la seva imminent obra. \u201cDintre v\u00eddeo\u201d, sentencia la professora Tarrag\u00f3 just abans que la Sala Chom\u00f3n quedi a les fosques, i en la seva colossal pantalla s’il\u00b7luminin els logos del projecte. \u201cUn dia m\u00e9s enll\u00e0 del TCA\u201d \u00e9s la primera pe\u00e7a i, en ella, l’actriu i directora Sara Fern\u00e1ndez exposa de manera pr\u00f2xima i intimista la seva experi\u00e8ncia amb un trastorn de conducta aliment\u00e0ria. Els mites sobre aquestes afeccions comencen a esfondrar-se com a castells de sorra amb cada testimoniatge. El doctor Eduard Serrano, de l’Hospital Infantil Sant Joan de D\u00e9u, ens parla sobre l’autoimatge i la sensaci\u00f3 d’insatisfacci\u00f3, posant paraules que tots entenem a un problema molt dif\u00edcil d’entendre. El perfil d’Instagram de Mai \u201centre talles\u201d va ser una cosa que va interpel\u00b7lar de manera particular a la protagonista de la pe\u00e7a, que es mostra en format de reel explicant les seves experi\u00e8ncies en diversos trams del documental, alternant aquest estil amb el de l’entrevista t\u00edpica. El hashtag #p\u00e8rduadepes \u00e9s un dels m\u00e9s utilitzats a tot el m\u00f3n, empenyent fins i tot a conductes abusives com la transformaci\u00f3 corporal agressiva mitjan\u00e7ant \u201cdepuracions\u201d o restriccions. El p\u00fablic guarda silenci davant un problema que saben pr\u00f2xim a ells.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Dues de les companyes del M\u00e0ster de Comunicaci\u00f3 Especialitzada, responsables de les peces projectades. \/ Autor: Carlos Cubells<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

I llavors, una idea aterra amb for\u00e7a trencadora: \u201cel menjar \u00e9s una cosa secund\u00e0ria, el menjar
\u00e9s s\u00edmptoma per\u00f2 no problema\u201d. Qui ho hauria dit? Els experts ho diuen, i gr\u00e0cies a aquest
documental ara molta gent podr\u00e0 saber-ho. L’autoestima i percepci\u00f3 s\u00f3n la clau i aix\u00f2 \u00e9s el que cal
refor\u00e7ar, generant espais segurs i de confian\u00e7a en els quals poder parlar d’aquests temes sense por ni vergonya. Les xarxes poden ser una poderosa eina de di\u00e0leg i visibilitat per a la diversitat corporal per\u00f2, ara com ara, pes m\u00e9s la faceta comparativa, els filtres i els estereotips, instaurant c\u00e0nons les dificultats dels quals a l’hora de ser aconseguits comportaran una profunda insatisfacci\u00f3. La pand\u00e8mia i l’\u00fas creixent de les xarxes socials no han fet m\u00e9s que rebaixar l’edat en la qual aquesta ombra pot aguaitar-nos, i encara que la mitjana comen\u00e7a als catorze o quinze anys, alerten de casos en infants de menys de deu. Els experts continuen parlant d’anor\u00e8xia i bul\u00edmia, de les difer\u00e8ncies entre l’una i l’altra, i de les dificultats de verbalitzar els problemes quan afecten la salut mental. La por a no encaixar, a sortir-se de la norma, \u00e9s enorme. Per\u00f2 la difer\u00e8ncia \u00e9s meravellosa, \u201cno hi ha dues flors iguals en el m\u00f3n i tampoc dues persones\u201d, ens recorda Sara. Les xarxes socials, com a nou llenguatge que sembla haver arribat per a quedar-se, han d’entendre-ho. I amb aquesta reflexi\u00f3, la sala s’omple d’aplaudiments.<\/p>\n\n\n\n

L’immediat inici de la segona pe\u00e7a fa pensar als presents que hi ha hagut algun tipus d’error
t\u00e8cnic quan una pantalla d’escriptori ocupa tota la lona. Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Es tracta, per contra, d’una altra original proposta per part de les art\u00edfexs del projecte. Una enorme fulla de word s’obre davant tots i en ella s’escriu el t\u00edtol del segon documental: \u201cCadenes virtuals, relacions t\u00f2xiques i xarxes socials\u201d. Una conversa de WhatsApp, un altre mitj\u00e0 f\u00e0cilment reconeixible pel respectable, va apareixent a cop de tecla en un costat de la pantalla, mostrant el di\u00e0leg dut a terme per les integrants de l’equip a l’hora de prendre decisions per a construir la seva pe\u00e7a. I aix\u00ed es dona peu a persones an\u00f2nimes entrevistades a peu de carrer per a donar les seves definicions del que \u00e9s una relaci\u00f3 t\u00f2xica. \u201cDin\u00e0miques que fan mal\u201d, \u201cruptura de pactes en la parella\u201d, \u201cvoluntat de control\u201d\u2026 El psiquiatre Albert Marin\u00e9 condensa totes aquestes idees en conceptes com la falta de suport i
respecte, el control d’una part sobre l’altra o la falta de simetria. D’aix\u00f2 acaben derivant-se, com no, problemes d’autoestima. \u00c1mparo del Pi, per part seva, ressalta la import\u00e0ncia de les persones que orbiten al voltant d’aquestes parelles i que poden ajudar a detectar les seves din\u00e0miques nocives.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
El paper dels experts, clau en aquest projecte divulgatiu. \/ Autor: Carlos Cubells<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u201cA qui truques?\u201d, \u201cEm deixes el m\u00f2bil? L’altre dia me’l vas acabar deixant i avui no, qu\u00e8
amagues?\u201d. En la pantalla es projecten diversos memes en clau d’humor, per\u00f2 les situacions no
tenen gens de gr\u00e0cia. Liliana Arroyo, present avui en la taula, es duplica per a aportar les seves
idees en la pantalla gran. Les dades trobades per les companyes responsables de l’original pe\u00e7a
espanten: 3 de cada 10 joves perceben que s’empra un exc\u00e9s nociu de gelosia com a suposada prova d’amor, el 18% d’ells i el 12% d’elles entenen com a normal revisar el tel\u00e8fon de la parella. Els mecanismes i noves eines no ajuden a desincentivar tals din\u00e0miques, molt dif\u00edcils de canviar una vegada s’instauren, i el doble check blau de WhatsApp o les \u00faltimes hores de connexi\u00f3 donen un exc\u00e9s d’informaci\u00f3 i control sobre com la contrapart gestiona la comunicaci\u00f3. Com lluitar contra aix\u00f2? La prevenci\u00f3 \u00e9s la clau: hem d’educar en l’emoci\u00f3, l’autoestima i l’assertivitat, establint pactes entre iguals en la parella. Els referents i models en positiu s\u00f3n tamb\u00e9 clau per a no instaurar pitjors estereotips i patrons de conducta. Amb aquests consells de tanca el tel\u00f3, i els presents aplaudeixen de nou amb for\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

I entre aquests aplaudiments, la professora Tarrag\u00f3 revela que Sara Fern\u00e1ndez, protagonista
d’una de les peces, es troba entre el p\u00fablic. L’artista es posa en peu i ofereix unes paraules als
presents: \u201cNo arribar a uns certs est\u00e0ndards externs no ens defineix, tenim dret a viure com volem\u201d, ressalta en positiu arrencant l’aplaudiment m\u00e9s fort de la jornada. I arribats al final d’aquesta, un immens codi qr inunda la pantalla perqu\u00e8 les i els assistents puguin realitzar una enquesta, i en aquest moment la professora Tarrag\u00f3 revela que aquella bicicleta lluent i urbana que ha decorat el plat\u00f3 durant tota la sessi\u00f3 est\u00e0 a punt de ser sortejada entre els estudiants. El doctor Mas \u00e9s la m\u00e0 innocent com a art\u00edfex de l’acte i, mentre els seus dits rebusquen entre els bitllets d’una caixa de cart\u00f3, la tensi\u00f3 es fa evident entre el p\u00fablic. \u201c376\u201d, i un alumne es posa en peus victorejat per tots els seus companys del Maria Espinal orgullosos d’una sort que senten com a col\u00b7lectiva. I entre aplaudiments acaba una jornada de la qual un jove s’emporta una bici nova, i tres-cents d’ells tornen a casa sabent una mica m\u00e9s sobre temes tan importants en el seu dia a dia com la cura de la salut mental i les possibilitats i perills de les xarxes socials, gr\u00e0cies al labori\u00f3s treball t\u00e8cnic i creatiu de les i els alumnes del M\u00e0ster de Comunicaci\u00f3 Especialitzada de la Facultat de Filologia i Comunicaci\u00f3 de la UB.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Sara Fern\u00e1ndez, testimoni directe pels i les assistents.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Imatge destacada: La Sala Chom\u00f3n de la Filmoteca de Catalunya, espai de la primera edici\u00f3 del \u00abCi\u00e8ncia i… Acci\u00f3\u00bb <\/h5>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El M\u00e0ster en Comunicaci\u00f3 Especialitzada de la Facultat de Filologia i Comunicaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona presenta a la Filmoteca la primera edici\u00f3 del seu projecte \u00abCi\u00e8ncia i… Acci\u00f3!\u00bb, el qual busca tractar temes de rellev\u00e0ncia cient\u00edfica en un llenguatge divulgatiu mitjan\u00e7ant curtmetratges i documentals realitzats pel seu alumnat. Tot i la calor pr\u00f2pia […]<\/p>\n","protected":false},"author":41,"featured_media":3043,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[642,645],"tags":[64,77,582,655,34,627],"class_list":["post-3039","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sectoraudiovisual","category-televisioiplataformes","tag-educacio","tag-joves","tag-projectes","tag-reportatges","tag-societat","tag-universitat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3039","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/41"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3039"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3039\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3055,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3039\/revisions\/3055"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3043"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3039"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3039"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3039"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}