{"id":349,"date":"2021-05-11T13:00:02","date_gmt":"2021-05-11T11:00:02","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=349"},"modified":"2025-07-11T17:32:00","modified_gmt":"2025-07-11T15:32:00","slug":"la-descentralitzacio-en-la-produccio-audiovisual-laposta-de-netflix-a-terrassa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2021\/05\/11\/la-descentralitzacio-en-la-produccio-audiovisual-laposta-de-netflix-a-terrassa\/","title":{"rendered":"L\u2019aposta audiovisual de Netflix a Terrassa"},"content":{"rendered":"

L\u2019empresa l\u00edder en el sector de les plataformes d\u2019streaming <\/em>aposta per un model proximitat que l\u2019ha portat a instal\u00b7lar-se al Parc Audiovisual de Terrassa, infraestructura que durant els \u00faltims mesos ha acollit el rodatge de diverses pel\u00b7l\u00edcules i s\u00e8ries originals de Netflix.<\/h1>\n

Segurament \u00e9s el gegant audiovisual m\u00e9s gran del m\u00f3n, per\u00f2 alhora \u00e9s un exemple d\u2019aposta per la descentralitzaci\u00f3 a escala local per tal de generar la important quantitat de produccions que inunda el seu cat\u00e0leg. El model de producci\u00f3 de Netflix, encara que massiu, \u00e9s el que s’anomena \u00abde proximitat\u00bb i consisteix a delegar a productores m\u00e9s petites i serveis locals la creaci\u00f3 dels seus continguts. Es tracta d\u2019un model de creaci\u00f3 de continguts que la plataforma va posar en funcionament a partir del 2013.<\/p>\n

\"\"
Imatges d\u2019arxiu del Parc Audiovisual<\/figcaption><\/figure>\n

Producci\u00f3 i deslocalitzaci\u00f3 del contingut original<\/h3>\n

Segons Ampere Analysis (AA)<\/a>, empresa d\u2019an\u00e0lisi i investigaci\u00f3 de dades en mitjans i comunicacions, des de l\u2019any 2016 el contingut original de la plataforma s\u2019ha duplicat fins a arribar a conformar m\u00e9s de la meitat del cat\u00e0leg en l\u2019actualitat. A m\u00e9s, l\u2019empresa \u00e9s pionera en apostar per formats adoptats als dispositius dels consumidors, ja siguin tel\u00e8fons m\u00f2bils, tauletes, ordinadors o smart<\/em> TV<\/em>. Aix\u00ed \u00e9s com consolida la seva marca i aconsegueix que l\u2019explotaci\u00f3 dels productes audiovisuals depengui exclusivament de l\u2019empresa per poder rendibilitzar les seves produccions. Elena Neira, professora de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora especialitzada en nous models de distribuci\u00f3 audiovisual, opina que aix\u00ed abarateixen els costos i es fomenta la producci\u00f3 local, portant a terme el que es coneix com a \u00abexplotaci\u00f3 del talent\u00bb<\/strong>: en cas de necessitat d\u2019electricistes, fusters o transportistes, cada ciutat pot rec\u00f3rrer als professionals de la zona. Aix\u00ed, aquest sistema no nom\u00e9s afavoreix Netflix, sin\u00f3 que satisf\u00e0 les localitats on es delega aquest treball.<\/p>\n

D\u2019altra banda, el 14 de novembre del 2018 es va aprovar la Directiva 2018\/1808<\/a> del Parlament Europeu amb la intenci\u00f3 de regular la prestaci\u00f3 de serveis de comunicaci\u00f3 audiovisual, tenint en compte l\u2019evoluci\u00f3 i necessitats del mercat. Aquesta modifica la Directiva anterior 2010\/13\/UE, i dicta que, per tal d\u2019impulsar la diversitat cultural en el sector audiovisual europeu, les plataformes de v\u00eddeo a la carta estaran obligades a incloure un m\u00ednim d’un 30% de contingut europeu en el seu cat\u00e0leg. Aix\u00f2 permet i obliga aquestes empreses a contribuir en el desenvolupament de la producci\u00f3 audiovisual al continent mitjan\u00e7ant la inversi\u00f3 directa en contingut o amb contribucions als fons nacionals. El nivell de contribuci\u00f3 a cada pa\u00eds haur\u00e0 de ser proporcional als seus ingressos per v\u00eddeo a la carta en aquell pa\u00eds. Neira assegura que la plataforma l\u00edder d\u2019streaming<\/em> sens dubte obeeix aquesta normativa.<\/p>\n

Les plataformes digitals, m\u00e9s conegudes amb el seu servei Over the top<\/em>\u00a0(OTT), transmeten continguts audiovisuals a trav\u00e9s d\u2019internet sense la necessitat d\u2019intermediaris, \u00e9s a dir, controlen la distribuci\u00f3 del contingut. La proposta afegida d\u2019aquests espais \u00e9s que l\u2019usuari pot escollir el que vol veure, quan ho vol veure i des d\u2019on ho vol veure.<\/p>\n

Alguns dels avantatges que aix\u00f2 aporta s\u00f3n la personalitzaci\u00f3 del contingut, la reducci\u00f3 de les despeses i la f\u00e0cil accessibilitat. La realitat \u00e9s, per\u00f2, que no tot ho tria l\u2019usuari. L\u2019exist\u00e8ncia del Big data<\/em>, \u00e9s a dir la compra de \u201cmacrodades\u201d generades pels usuaris a les plataformes digitals, fa que aquestes puguin oferir als espectadors aquells continguts que, a trav\u00e9s d\u2019un algoritme, se suposa que tindran m\u00e9s possibilitats de ser consumits. Es tracta doncs, de la informaci\u00f3 que deixa la nostra petjada digital<\/a>.<\/p>\n

Terrassa, alberg del model de proximitat de Netflix<\/h3>\n

Per\u00f2, on es troben aquestes localitzacions alternatives? On dur a terme projectes pertanyents a aquesta ind\u00fastria, si no \u00e9s a l\u2019habitual Los Angeles? Qualsevol espai no \u00e9s v\u00e0lid per allotjar produccions potents com les que s\u2019ofereixen als cat\u00e0legs d’aquestes plataformes. \u00c9s aqu\u00ed on entra en joc el Parc Audiovisual de Terrassa<\/a>, un centre p\u00fablic en constant creixement que ofereix serveis d\u2019infraestructura -plat\u00f3s, espais de trobada-, de material o recursos humans -ajuda de professionals- a diferents produccions audiovisuals (ja siguin projectes acad\u00e8mics, anuncis o programes de televisi\u00f3). Es tracta, en definitiva, d\u2019un cl\u00faster d\u2019empreses per concentrar activitat nova per redefinir el model econ\u00f2mic de Terrassa.<\/p>\n

Jordi Hern\u00e1ndez, director t\u00e8cnic del Parc i professor del Grau de Comunicaci\u00f3 i Ind\u00fastries Culturals de la Universitat de Barcelona, narra amb detall la hist\u00f2ria i funci\u00f3 d\u2019aquest empla\u00e7ament. Explica que el Parc Audiovisual, antic Hospital del T\u00f2rax, va n\u00e9ixer pr\u00f2piament l\u2019any 2006 com a tractor d\u2019un pla de desenvolupament econ\u00f2mic. Antigament, la ind\u00fastria t\u00e8xtil era la m\u00e9s desenvolupada a Terrassa, per\u00f2 en veure que comen\u00e7ava a anar de capa caiguda, l\u2019Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya van idear una estrat\u00e8gia alternativa: volien impulsar la ciutat com a territori industrial, per estimular la seva riquesa i redefinir el seu model econ\u00f2mic. Per aix\u00f2, es pot dir que la ubicaci\u00f3 del Parc no \u00e9s accidental, sin\u00f3 que forma part d\u2019aquesta pla, del qual la ind\u00fastria audiovisual no n’\u00e9s l’\u00fanica impulsora. A m\u00e9s de l\u2019escola de cinema ESCAC, tota mena de campus universitaris d\u2019enginyeries van ser ubicats a Terrassa per donar-li vida i fer que es deix\u00e9s de considerar \u00fanicament com una ciutat dormitori, sat\u00e8l\u00b7lit de Barcelona.<\/p>\n

\"\"
Imatge del rodatge de Un monstruo viene a verme \/\/ <\/em>Producci\u00f3nAudiovisual.com<\/figcaption><\/figure>\n

Sense esdevenir compet\u00e8ncia amb cap altre empresa, aquest niu d\u2019ind\u00fastria audiovisual impulsa uns estudis que ja es donaven a la ciutat, de manera que obtenen un valor afegit; tamb\u00e9 dona sortides professionals i genera llocs de treball. Aquest pla estava molt orientat a la ciutadania, a l’educaci\u00f3 i a la ind\u00fastria; tant \u00e9s aix\u00ed que, gr\u00e0cies a l’exist\u00e8ncia del projecte del Parc, la UNESCO va concedir a Terrassa el 2017 el t\u00edtol de \u201cCiutat del Cinema\u201d, t\u00edtol que nom\u00e9s ostenten 18 ciutats del m\u00f3n.<\/p>\n

M\u00e9s d\u2019un cop, Netflix ha contractat els serveis del Parc per produir els continguts de proximitat. Hern\u00e1ndez defineix l\u2019empresa com \u00abun monstre que delega a les productores locals el desenvolupament de les produccions\u00bb<\/strong>, i aix\u00f2 afavoreix les instal\u00b7lacions, que donen el servei de plat\u00f3. Com s\u2019ha mencionat anteriorment, tamb\u00e9 ajuda les empreses dels voltants de la ciutat que subministren els elements necessaris pel que fa al muntatge de les produccions i acaben essent imprescindibles a l\u2019hora de crear llocs de treball i invertir diners a la zona de Terrassa. Aix\u00ed, tots acaben guanyant. Per exemple, tenint en compte que el Parc Audiovisual ofereix espais on construir l\u2019escenografia d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula sencera, es necessitar\u00e0 la instal\u00b7laci\u00f3 de llums i l\u2019ajut d\u2019altres elements b\u00e0sics per a la producci\u00f3 d\u2019una pe\u00e7a audiovisual. Amb aquest sistema, s’activa tot l’engranatge que mou la ind\u00fastria dins Terrassa i fa que la utilitzaci\u00f3 de serveis locals sigui essencial per donar vida a cada plat\u00f3 que s\u2019hi construeix.<\/p>\n

\u00c9s el mateix Parc, per tant, qui s\u2019encarrega de contactar amb les empreses locals per a les seves pr\u00f2pies necessitats i per a les externes -de les productores que els contracten-. Per\u00f2 de la mateixa manera que un conductor de taxi fa voltes per la ciutat fins a trobar un client, \u00e9s la figura del showrunner<\/em>, la persona que fa les funcions de productor executiu i de guionista, la que s\u2019encarrega d\u2019externalitzar la relaci\u00f3 amb les productores contractades perqu\u00e8 aquestes busquin els serveis necessaris per desenvolupar els projectes. El Parc Audiovisual no entra en el contingut d\u2019aquestes, sin\u00f3 que es limita a prestar el servei que la productora necessita: s\u00f3n prove\u00efdors de serveis que allotgen produccions. L’ens desenvolupa un paper d\u2019encarregat de crear espais de treball perqu\u00e8 les ind\u00fastries cinematogr\u00e0fica i publicit\u00e0ria, entre d\u2019altres, puguin treballar en les seves instal\u00b7lacions. En aquest sentit proporciona un valor afegit, ja que sovint pot cobrir \u00edntegrament les necessitats d\u2019una producci\u00f3, i aix\u00f2 estalvia temps i diners a les productores que contracten els seus serveis.<\/p>\n

Productes audiovisuals de proximitat<\/h3>\n

Una de les produccions de Netflix que ha allotjat el Parc Audiovisual de Terrassa \u00e9s Hache, <\/em>una s\u00e8rie rodada \u00edntegrament a Terrassa i a Manresa i que es pot trobar de forma exclusiva a la plataforma digital. Creada per Ver\u00f3nica Fern\u00e1ndez i produ\u00efda per Weekend Studio, va estrenar la seva primera temporada el 2019 i ha renovat per una segona temporada encara no estrenada. Aquest \u00e9s un dels molts exemples de produccions de proximitat, delegades de manera vertical dins el seu sistema. \u00ab<\/strong>S\u2019ha vist com el model de proximitat de Netflix funciona\u00bb<\/strong>, comenta el director t\u00e8cnic del Parc Audiovisual, Jordi Hern\u00e1ndez. Per exemple, Las chicas del cable <\/em>o \u00c9lite<\/em>, ambdues produccions audiovisuals creades a Espanya, han estat un \u00e8xit, no nom\u00e9s a escala nacional sin\u00f3 tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit internacional. Per aquest motiu, aquesta plataforma digital aposta per aquest tipus de contingut: \u00e9s m\u00e9s divers i permet l\u2019acostament a usuaris internacionals de manera contr\u00e0ria al model centralista de producci\u00f3 que segueix Hollywood.<\/p>\n

Independentment dels serveis que contracta la plataforma, el Parc ha ajudat a crear produccions de gran \u00e8xit, com ara el programa de televisi\u00f3 Operaci\u00f3n Triunfo<\/em> o la guardonada pel\u00b7l\u00edcula de J.A.Bayona, Un monstruo viene a verme<\/em>. Hern\u00e1ndez apunta, amb orgull, que aquesta \u00faltima pe\u00e7a mai no s\u2019hagu\u00e9s pogut dur a terme sense un espai com el Parc, ja que com apunta, disposen d’uns mitjans que els permeten donar resposta amb \u00e8xit als requeriments de grans produccions.<\/p>\n

Netflix ha marcat el ritme fins al moment; ha tingut la clau i els elements necessaris i el seu llarg recorregut li ha perm\u00e8s estar al capdavant. Ha estat pioner en crear contingut de proximitat a les plataformes digitals i captar milions d\u2019usuaris arreu del m\u00f3n apostant per deslocalitzar la producci\u00f3 en ciutats cinematogr\u00e0fiques com Terrassa.<\/p>\n

Fotografia de portada: espai de rodatge d’una producci\u00f3. Font: Imatges d’arxiu del Parc Audiovisual de Terrassa<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019empresa l\u00edder en el sector de les plataformes d\u2019streaming aposta per un model proximitat que l\u2019ha portat a instal\u00b7lar-se al Parc Audiovisual de Terrassa, infraestructura que durant els \u00faltims mesos ha acollit el rodatge de diverses pel\u00b7l\u00edcules i s\u00e8ries originals de Netflix. Segurament \u00e9s el gegant audiovisual m\u00e9s gran del m\u00f3n, per\u00f2 alhora \u00e9s un […]<\/p>\n","protected":false},"author":17,"featured_media":355,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[642,645],"tags":[64,655,34,44],"class_list":["post-349","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sectoraudiovisual","category-televisioiplataformes","tag-educacio","tag-reportatges","tag-societat","tag-tecnologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/349","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/17"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=349"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/349\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":873,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/349\/revisions\/873"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/355"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=349"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=349"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=349"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}