{"id":3743,"date":"2024-03-11T12:00:00","date_gmt":"2024-03-11T11:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/angles.antartico.es\/?p=3743"},"modified":"2025-10-02T17:40:02","modified_gmt":"2025-10-02T15:40:02","slug":"destruir-el-masclisme-imperant-del-mon-rural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/2024\/03\/11\/destruir-el-masclisme-imperant-del-mon-rural\/","title":{"rendered":"Destruir el masclisme imperant del m\u00f3n rural"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"has-text-align-justify wp-block-paragraph\">Filla d&#8217;agricultors i ramaders, he crescut a la muntanya. Aix\u00f2 m&#8217;ha perm\u00e8s apreciar que la vida rural no \u00e9s un cam\u00ed de flors i menys per a les dones. La seva pres\u00e8ncia en l&#8217;entorn agr\u00edcola sempre ha estat present, tanmateix, se li ha negat, de manera constant, el reconeixement, tot invisibilitzant-la. En altres paraules, ha sigut sempre \u00abla dona del pastor\u00bb. A m\u00e9s, culturalment, el paper de l&#8217;home est\u00e0 vinculat al cap de fam\u00edlia, al treball productiu, a l&#8217;acc\u00e9s a l&#8217;espai p\u00fablic i al valor social, entre d\u2019altres, mentre que a la dona se li assigna el rol de cuidadora del benestar familiar i el del treball reproductiu, supeditant, fins i tot, la seva pr\u00f2pia salut a la dels altres. No obstant aix\u00f2, la dona t\u00e9 un paper primordial en l&#8217;economia rural com a assalariada, agricultora i empres\u00e0ria, per\u00f2 la divisi\u00f3 entre les professions ocupades per homes i per dones genera limitacions econ\u00f2miques i socials a aquestes \u00faltimes. Cal, doncs, desmuntar els estereotips de g\u00e8nere que dificulten i perjudiquen la vida de la dona en l&#8217;entorn rural i acabar, d&#8217;aquesta manera, amb la diferenciada i jerarquitzada divisi\u00f3 sexual del treball actual.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-1-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-3751\" srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-1-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-1-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-1-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-1-1035x690.jpg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-1.jpg 1440w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Roc\u00edo mira com es troba un vedell la mare del qual va morir al part \/ Autora: Malva Buenaventura Bosch<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-justify wp-block-paragraph\">No fa falta apuntar que la divisi\u00f3 del treball entre g\u00e8neres no es regeix per criteris l\u00f2gics ni biol\u00f2gics, sin\u00f3 pels estereotips. El g\u00e8nere, tanmateix, \u00e9s una construcci\u00f3 sociocultural que comporta la jerarquitzaci\u00f3 de les funcions entre homes i dones. Partint d&#8217;aquesta base, es pot considerar una categoria din\u00e0mica, ja que els rols femenins o masculins variaran segons la cultura, la societat o l&#8217;\u00e8poca. El sistema patriarcal occidental que ens envolta genera prejudicis cap a la dona i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, viu subordinada a l&#8217;home en tots els \u00e0mbits. El proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3 diferencial de la nostra societat, que ja ens condiciona des d&#8217;abans de n\u00e9ixer, comporta l&#8217;assignaci\u00f3 de valors, normes i rols diferents.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-justify wp-block-paragraph\">L&#8217;estereotip mascul\u00ed mostra l&#8217;home com a \u00e9sser dominant, fort, independent i projectat a la vida p\u00fablica, mentre que el femen\u00ed presenta la dona com a \u00e9sser delicat, sensible, sacrificat i projectat a l&#8217;interior de la casa. Aquests estereotips de g\u00e8nere, que sorgeixen dels rols que s\u2019assignen segons el sexe, comporten una situaci\u00f3 de desigualtat, ja que les qualitats masculines estan m\u00e9s ben valorades. Per aix\u00f2, la divisi\u00f3 sexual del treball dificulta la participaci\u00f3 laboral de les dones, tant en l\u2019\u00e0mbit agr\u00edcola com en qualsevol altre, at\u00e8s que el treball productiu es presenta com a mera opci\u00f3 per a les dones i, en canvi, per als homes, com a obligaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/cuerpo-2-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-3750 lazyload\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/cuerpo-2-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/cuerpo-2-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/cuerpo-2-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/cuerpo-2-1035x690.jpg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/cuerpo-2.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/683;\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Roc\u00edo i els seus fills Igor, Sole\u00e0 i Malva. En segon pla, cabres i cabrits de ra\u00e7a Rasquera. \/ Autor: Josep Buenaventura <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-justify wp-block-paragraph\">Precisament, per aquest motiu, les dones del m\u00f3n rural pateixen una forta discriminaci\u00f3, ja que porten a terme activitats de gran responsabilitat considerades d&#8217;home. Si penso en situacions viscudes per la meva mare, \u00e9s incomptable la quantitat de vegades que s\u2019ha posat en dubte la seva for\u00e7a a l&#8217;hora, per exemple, de carregar bales de palla o d&#8217;ajudar a n\u00e9ixer un vedell. Tamb\u00e9, sempre que s&#8217;han de fer negocis, tothom demana per l&#8217;home de la casa, quan en realitat solen ser elles les que gestionen la part econ\u00f2mica del treball.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-justify wp-block-paragraph\">Les dones, marcades pels estereotips de g\u00e8nere, no poden exercir la feina que s\u2019estimen amb tranquil\u00b7litat perqu\u00e8 les mirades de menyspreu, la incredulitat i els comentaris paternalistes s\u00f3n constants. Aquest rebuig ve tant d&#8217;homes com de dones i en tota mena d&#8217;espais socials. De fet, una de les obligacions principals que comporta l&#8217;estereotip femen\u00ed recau en l\u2019alta exig\u00e8ncia est\u00e8tica a l&#8217;hora de presentar-se en p\u00fablic. Tanmateix, l\u2019ofici relacionat amb els animals i la terra dificulta mantenir aquestes imposicions. Per tant, no complir amb l&#8217;arquetip de l&#8217;imaginari col\u00b7lectiu t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies innegables, dins l&#8217;\u00e0mbit rural i en tots els altres processos socials.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" data-src=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-3-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-3749 lazyload\" data-srcset=\"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-3-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-3-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-3-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-3-1035x690.jpg 1035w, https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/CUERPO-3.jpg 1440w\" data-sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" src=\"data:image\/svg+xml;base64,PHN2ZyB3aWR0aD0iMSIgaGVpZ2h0PSIxIiB4bWxucz0iaHR0cDovL3d3dy53My5vcmcvMjAwMC9zdmciPjwvc3ZnPg==\" style=\"--smush-placeholder-width: 1024px; --smush-placeholder-aspect-ratio: 1024\/683;\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Malva, Roc\u00edo i un ramat de vaques \/ Autor: Josep Buenaventura<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-justify wp-block-paragraph\">La reivindicaci\u00f3 de la feina de les dones del camp es presenta, doncs, com a una necessitat per tal de no ser trepitjades ni rebutjades. Davant l&#8217;increment de la participaci\u00f3 femenina en iniciatives recents com<em> <a href=\"https:\/\/ganaderasenred.org\/\">Ganaderas en Red<\/a><\/em> o <a><em>Pastores de Catalunya<\/em><\/a><a href=\"#_msocom_1\">[AG1]<\/a>&nbsp;, s&#8217;avan\u00e7a m\u00e9s cap a un positiu canvi d&#8217;imaginari col\u00b7lectiu. Si la cultura \u00e9s din\u00e0mica, l&#8217;activisme feminista demostra que el foment de l&#8217;esperit cr\u00edtic resulta vital per a una lluita directa contra la desigualtat i la discriminaci\u00f3. Estem marcades per estereotips que ens condemnen a la invisibilitat, la depend\u00e8ncia, la fragilitat i la submissi\u00f3 per la qual se&#8217;ns caracteritza. Aix\u00ed que no podem quedar satisfetes amb els resultats obtinguts gr\u00e0cies a les nostres antecessores, sin\u00f3 que encara falta un llarg cam\u00ed de lluita per rec\u00f3rrer, ja que la majoria de les dones d&#8217;\u00e0mbits rurals continuen convivint dia a dia amb el masclisme que impera.<\/p>\n\n\n\n<h5 class=\"wp-block-heading\">Imatge destacada: Pag\u00e8s amb el seu ramat d&#8217;ovelles \/ Font: g\u00fcl-i\u015f\u0131k, Pexels.<\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Filla d&#8217;agricultors i ramaders, he crescut a la muntanya. Aix\u00f2 m&#8217;ha perm\u00e8s apreciar que la vida rural no \u00e9s un cam\u00ed de flors i menys per a les dones. La seva pres\u00e8ncia en l&#8217;entorn agr\u00edcola sempre ha estat present, tanmateix, se li ha negat, de manera constant, el reconeixement, tot invisibilitzant-la. En altres paraules, ha [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":113,"featured_media":3746,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[647,650],"tags":[656,64,93,198,77,34],"class_list":["post-3743","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-multimedia","category-suportmultimedials","tag-croniques","tag-educacio","tag-feminisme","tag-igualtat","tag-joves","tag-societat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3743","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/users\/113"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3743"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3743\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3762,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3743\/revisions\/3762"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3746"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3743"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3743"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/revistaangle\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3743"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}